Divinas Mañanas del 19/10/2026 — Actualitat, tertúlia esportiva i especial sobre EcoRiba

Es detallen els talls de camins i l’estat dels accessos als polígons, l’avís taronja i les recomanacions de seguretat. L’activitat educativa es manté i els espais a l’aire lliure s’obriran després de revisar-los.

L’espai de curiositats repassa els sentits antics de les paraules *simposi* i *sommelier* i com han canviat fins als usos actuals.

Javi Compagn i els tertulians comenten l’empat sense gols, el rendiment defensiu i ofensiu del València, l’ús dels jugadors del filial i les queixes pels abonaments del Nou Mestalla.

La tertúlia valora els primers partits d’Aguirre, la defensa, la preparació física, les lesions, el paper de Hugo Duro, Danjuma i Otorbi, i les opcions d’incorporar joves del filial. També examina la falta de gol i la primera part contra l’Athletic.

Els participants qüestionen els preus i la ubicació dels seients al nou estadi, comparen l’experiència amb altres camps i comenten les opcions de transport i aparcament. També discuteixen la situació del club i la paciència amb els joves.

Enrique Roig informa de la primera derrota del Riba-roja, el pròxim partit contra l’Onda i els ajornaments de diverses categories a causa de la pluja.

Sònia Tamarit descriu la pluja, l’avís taronja i les temperatures previstes; també informa del tancament temporal de parcs, jardins i cementeri i de la previsió de clarianes.

Es repassen fets històrics i naixements associats a la data, i es relata la disputa pel reconeixement del descobriment de l’estreptomicina entre Albert Schatz i Selman Waksman.

Es resumeixen notícies sobre el temporal, els efectes a la Safor i la Marina, l’habitatge i diversos resultats esportius, inclosa la situació del València.

Maite Rosselló transmet felicitacions d’aniversari i d’aniversari de casament; el programa dedica una cançó a les persones felicitades.

Montse Correa demana una cançó dedicada a les persones afectades. El programa comparteix un missatge sobre la conscienciació, l’autoexploració i les revisions mèdiques.

El butlletí explica el muntatge i la substitució progressiva dels contenidors al nucli urbà i les urbanitzacions, amb models de més capacitat i més accessibles.

S’informa del contracte municipal de gestió de l’aigua, el clavegueram i la depuració, i de les inversions previstes en xarxes i drenatge, així com de la congelació de les taxes durant dos anys.

El butlletí recull l’aprovació dels comptes de 2025 i els requisits per als vehicles de mobilitat personal, com l’ús de casc homologat, l’assegurança i la inscripció al registre.

S’anuncia l’inici del programa anual d’activitats per a persones majors, amb propostes d’exercici, tallers, estimulació cognitiva i benestar.

Riba-roja, Xest i Loriguilla ratifiquen els estatuts de la mancomunitat. Es descriuen els objectius de coordinació industrial, serveis compartits, mobilitat, formació i prevenció d’emergències.

S’expliquen les condicions d’adhesió al Bo Hostaleria 2026 i les ajudes municipals del xec nadó per a les famílies.

Es presenta un espectacle que combina música barroca i jazz, amb obres de Claude Bolling i interpretació d’un quartet.

Dora Gorrea explica els determinants demostratius, els graus de proximitat i les formes simples i reforçades. Després comenta expressions i insults recollits en relació amb el Llibre dels fets de Jaume I.

Robert Raga, José Luis Ramos i Antonio José Morales repassen els deu anys del projecte i presenten la nova temporada. Parlen de canvi climàtic, eficiència energètica, paisatge, educació ambiental, biodiversitat i Agenda 2030, i anuncien una nova edició de Riba-roja Pedaleja.

Fernando Martínez Gómez recorre les referències històriques a l’espasa associada a Jaume I i explica que l’arma conservada seria posterior al període del rei, tot i el seu valor simbòlic.

El comentarista repassa les accepcions del terme i l’etimologia vinculada a la idea de retirar confiança o deixar algú sense esperança.

Es descriu l’origen de l’arxiu, fundat per Carles I, el seu fons documental i els danys i trasllats que va patir durant la Guerra de la Independència.

Fernando relata la llegenda del tribut de les cent donzelles, les set dones de Simancas que s’haurien tallat una mà i l’origen llegendari del nom i de l’escut del municipi. També assenyala que no hi ha proves històriques del tribut.

El relat explora l’església i el passat de Wamba, la monarquia visigoda, la reina Urraca i l’ossera visitable que es troba al poble.

Fernando parla de Coca i del seu castell, de la seva construcció i de les figures històriques vinculades al lloc. Tanca amb el relat amorós de Rodrigo de Vivar i Mendoza i María de Fonseca.