#352 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 30/10/2025 — Arqueologia de la repressió al camp d’Albatera

Context i objectius

• Entrevista amb Felipe Mejías, arqueòleg, sobre la recerca al camp de concentració d’Albatera (actual terme de San Isidro, Alacant).
• El projecte s’inicia el 2017 dins la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica i es concreta en una recerca arqueològica sostinguda: quatre campanyes (2020-2023) i anunci de cinquena campanya amb finançament menor.

"El camp de concentració no existeix (en superfície); l’única manera d’estudiar-lo és fent arqueologia."

Objectiu central

• Localitzar fosses comunes, documentar l’arquitectura perduda del camp i reconstruir la vida i la repressió a partir de l’"univers material" deixat pels reclusos.

Metodologia i permisos

• Terrenys privats (conreus, erms): acords amb propietaris i suport clau de l’Ajuntament de San Isidro.
• Permisos de la Conselleria de Cultura (actuacions arqueològiques) i finançament de la Generalitat.
• Aclariment important: el camp s’anomena d’Albatera, però el jaciment és avui a San Isidro.

Troballes clau

Objectes personals i economia de supervivència

• Aparició recurrent de joies (or i brillants), monedes de plata, rellotges i altres objectes de valor, sovint amagats als dobladillos de la roba.
• Context: al final de la guerra, milers de persones intenten l’exili per mar i entren al camp amb els seus béns; molts els oculten per evitar l’espoli.
• Dinàmiques documentades:

- Intercanvis per menjar (alfals, pa, fruita) a canvi de "duros de plata" i rellotges. - Patró sostingut: cada campanya s’hi troben petites joies.

"La brossa ens fascina: explica què menjaven, què portaven, com vivien."

Material bèl·lic i proves de violència

• 95–97% de la munició recuperada és de fusell Mauser (ús franquista), amb vainetes percutides dins el recinte: prova de trets dins del camp.
• Munició de pistoles i revòlvers antics no reglamentaris: indicis de la presència i actuació de falangistes i altres paramilitars.
• Correlació amb testimonis: sacas i execucions a l’entorn en els primers mesos del 1939.

Fosses comunes i prospecció

• Espai molt extens (centenars de milers de m²); testimonis d’agricultors (anys 50–70) i exreclusos indiquen la seva existència.
• El georadar ha estat ineficaç per:

- Nivell freàtic alt (marjal), distorsió de senyal. - Dificultat d’identificar fosses sense estructures sòlides.

• Estratègia actual: prospecció superficial i sondejos selectius per detectar indicis materials (ossos, objectes) i estructures de barracons.

Arqueologia de la repressió

• Branca de l’arqueologia contemporània que documenta, amb objectes i contextos, la violència política: reclusió, tortura, execucions.
• Complementa o contrasta la documentació escrita, sovint esbiaixada o incompleta.

"No s’ha de confondre ser objectiu amb ser neutral. L’objectivitat és explicar els fets tal com van passar."

Impacte social i memòria

• Impacte mediàtic i comunitari molt alt; el poble de San Isidro i col·lectius memorialistes, molt implicats.
• Familiars aporten dades i testimonis; el projecte retorna informació (salvoconductes, ubicacions, execucions) i ajuda a revisar xifres oficials de morts (molt superiors a les 9 reconegudes).
• Forta aposta per la divulgació a instituts i comunitats: construcció d’una memòria democràtica informada.

Conferència i missatge final

• Xerrada oberta, visual i participativa, adreçada a públic general, amb rigor científic i imatges de troballes i fotografies històriques.
• Missatge als joves: practicar una lectura crítica i plural de la informació per resistir la manipulació i comprendre el present a partir del passat (encara que sigui incòmode).

Claus a emportar-se

• El camp d’Albatera és un espai arrasat que només es pot entendre amb arqueologia.
• Les troballes materials corroboren testimonis de repressió i violència.
• Les fosses existeixen, però la seva localització requereix metodologies mixtes i temps.
• La recerca té un impacte humà profund i reforça la memòria democràtica.