ENTREVISTES D'ACTUALITAT
Entrevistes i converses sobre l'actualitat informativa en Riba-roja de Túria
Subscriu-te
#363 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 3/12/2025 — Mobilitat sostenible i futur de Riba-roja
Presentació de l’entrevista amb el regidor de mobilitat urbana, Rafa Gómez. El locutor contextualitza petits canvis recents a la calle Mayor i planteja que es vol explicar i actualitzar la informació sobre el treball en mobilitat al municipi, especialment a partir del PEMUS.
Rafa explica què és el PEMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible), la seua obligatorietat per a municipis de més de 20.000 habitants i els seus àmbits: infraestructures viàries, ferroviàries, transport col·lectiu, peatonalitzacions i carrils bici. Detalla com el pla marca línies estratègiques, algunes dependents d’altres administracions. Posa com a exemple principal l’actuació al punt negre de la carretera de Diputació: canvi d’una gran tuberia d’Aigües de València (6 M€) que permet construir dues rotondes i millorar la seguretat, i la futura ampliació de la via-park fins a l’A7.
S’esmenten altres actuacions previstes al PEMUS: portar la parada de metro al centre del poble, millorar eixides dels polígons (projecte de nova rotonda a la zona de Reva) i accions pròpies com la creació i ampliació de carrils bici. Riba-roja ja compta amb més de 10 km de carril bici i es preveuen nous trams, com la nova carretera a Manises amb via ciclopeatonal. A la zona nord, s’està completant el carril bici del Molinet en dues fases, amb la idea final de connectar-lo també a través del riu, tot i els retards per la DANA.
Es descriu la xarxa de transport públic local, inclosa la nova línia Arribabus amb dues expedicions més al dia, i com s’ajusta a les necessitats detectades pel PEMUS. A continuació, Rafa entra en el tema de les peatonalitzacions i semipeatonalitzacions i presenta el cas concret de la calle Mayor: una actuació “menor” que manté el trànsit però millora el pas per a vianants, carros i persones amb mobilitat reduïda, amb la pèrdua només de 5–6 places d’aparcament.
El regidor explica que es busca connectar diversos espais (plaça de la Torre, plaça de l’Ajuntament, calle Mayor, plaça de l’Estació) com a eix peatonal o semipeatonal. Recorda polèmiques passades (plaça de la Torre, plaça de l’Estació, sentit únic a la carretera de València) i com finalment s’han consolidat com a espais de gaudi. Subratlla que el model de ciutat es desplaça d’un enfocament centrat en el cotxe a un que dona més preferència al peató, tot i mantenir la circulació de vehicles.
Rafa comenta que els canvis d’hàbits generen resistències inicials però després la gent percep les millores. Destaca que, paral·lelament a la recuperació d’espai per al vianant, s’han creat molts aparcaments dissuasius: al costat de l’ambulatori, el pàrquing de la Asunción, la zona superior de Pacadar i d’altres prop de la carretera Vilamarxant. L’objectiu és que des de qualsevol aparcament públic es tarde 5–6 minuts caminant fins als principals edificis i serveis, pacificant així el centre i millorant la qualitat de vida i el comerç local.
Es parla de la naturalesa transversal del PEMUS (mobilitat, urbanisme, policia) i de la seua durada típica (uns 8 anys, revisable cada 4–5). Rafa remarca que el pla és flexible i que ja s’ha adaptat a lliçons de la pandèmia i de la DANA, així com al fort creixement poblacional del municipi. Tot i un any de paràlisi complicada, considera que es compleix una part important del pla: s’avança en transport col·lectiu, connexions ciclopeatonals i (semi)peatonalitzacions, encara que falten inversions fortes en carrers de plataforma única i altres projectes que han hagut de prioritzar-se.
S’analitza on hi ha més dificultats: en actuacions que depenen d’altres administracions (Diputació, Generalitat, Estat). Es comenta la importància d’una obra viària en curs a càrrec de Diputació i la proposta de nova circumval·lació cooperativa–Les Escoletes. Especial atenció al projecte de portar el metro al centre del poble: estudis econòmics i de viabilitat aprovats però projecte aturat. L’ajuntament pressiona la Conselleria i, mentrestant, fa obres preparatòries finançades via subvencions de Turisme, inclosa una connexió pel barranc amb el parc natural, de manera que l’entorn estiga llest quan arribe el metro.
Rafa posa en context que, malgrat la DANA i les dificultats, no s’ha deixat d’invertir: més de 800.000 € a l’antic talús del barranc (zona pasarel·la), quasi 300.000 € per culminar el Molinet i connectar-lo amb el passeig, i un augment del cost del contracte d’Arribabus en un 12–13% per sumar freqüències. Subratlla que són inversions tant en infraestructures com en servei de mobilitat i que, entre recursos propis i subvencions, el PEMUS continua desenvolupant-se.
El locutor pregunta per dades de reducció de tràfic, ús de bicicleta i transport públic. Rafa explica que amb una subvenció de Turisme s’implantarà un projecte de Smart City per sensoriar passos de bicicletes, vianants i fluxos, cosa que permetrà quantificar canvis. Ara ja hi ha dades fiables del transport col·lectiu: enguany s’arribarà a 400.000–450.000 usuaris, en part per la gratuïtat del metro, amb un creixement “brutal”. Això obliga a renovar autobusos (elèctrics i adaptats) i implica milers de tones de CO₂ evitades si es considera la mitjana d’ocupació de cotxe i els desplaçaments substituïts (hospital, València, etc.). L’objectiu és reduir densitat de trànsit en zones de convivència cotxe–peató–bici i fomentar espais compartits.
Es reflexiona sobre el canvi de paradigma: de prioritzar el cotxe a compartir espai amb bici i peató. Tot i algunes reticències, sovint lògiques, i d’altres que el regidor qualifica de més demagògiques, el moviment cap a ciutats i pobles amb més peatonalització és general. Es vincula la mobilitat amb la recuperació d’un estil de vida de poble: eixir al carrer sense por, que els xiquets juguen al carrer, passejar per voreres àmplies, gaudir de la fresca i conversar sense l’estrès del trànsit. Això suposa recuperar una qualitat de vida que s’havia anat perdent amb la intensificació del trànsit i la transformació de Riba-roja de poble a quasi ciutat petita.
S’analitza la importància de la comunicació i la pedagogia amb la ciutadania. El regidor admet que alguns canvis costen d’acceptar, sobretot per una mentalitat molt centrada en el cotxe, però destaca que moltes persones entenen de seguida els beneficis. S’exemplifica amb la intervenció a la calle Mayor, prèviament parlada amb veïns i comerços, ajustant detalls sobre el terreny. Recorda que el PEMUS marca directrius generals però a peu de carrer cal fer petits ajustos, idealment consensuats amb els més afectats. També destaca que, malgrat la polèmica inicial, les experiències d’altres ciutats i pobles mostren que aquestes peatonalitzacions solen quedar-se perquè aporten més avantatges que inconvenients.
El focus es desplaça a les urbanitzacions i la seva integració. Rafa explica el cas de la nova carretera que va deixar urbanitzacions com Carrasquereta o Llobatera aïllades a peu de la parada de València la Vella, per la perillositat del tram final, i la solució proposada: passarel·la ciclopeatonal i carril bici fins a la parada. Es detalla la lògica del transport multimodal (línies de bus que connecten urbanitzacions amb parades de metro i tren) i els reptes pendents: connectar pel riu Masia de Traver i Entre Naranjos, i sobretot resoldre la connexió ciclopeatonal amb la zona sud i els polígons. L’objectiu és que les urbanitzacions “miren cap a dins”, que la gent es senta de Riba-roja i no veja el municipi només com a ciutat dormitori, gràcies a bones connexions amb serveis (supermercats, ajuntament, centre de salut, policia). La mobilitat és presentada com una eina clau d’integració social i de reforç del sentiment de poble.
Es parla de la relació amb altres ajuntaments i la necessitat de plans supramunicipals. El problema principal és competencial: les connexions entre municipis depenen de la Generalitat i de l’Autoritat Valenciana de Transport, no dels ajuntaments. S’explica com s’ha millorat la xarxa comarcal (més freqüències, nous busos elèctrics) però encara falten connexions específiques. El regidor comenta plans a llarg termini com l’arribada del metro a Vilamarxant i la connexió amb la línia 2 formant una U metropolitana, en un context de fort creixement demogràfic de la comarca Camp de Túria. També posa l’exemple de les dificultats per fer arribar el RibaBus a la parada de l’Origuilla i denuncia que els municipis no poden crear lliurement línies intermunicipals ni assumir més competències sense millor finançament. Reclama una “segona descentralització” amb més recursos econòmics per als ajuntaments.
El locutor demana una projecció a 5 anys. Rafa imagina un sistema de transport modernitzat, amb tecnologia per controlar en temps real els autobusos, noves parades, ampliació de serveis i ronda cooperativa–Escoletes executada. Expressa el desig que el metro estiga ja operatiu al centre i que hi haja connexions ciclistes amb nord, sud, est i oest, incloent municipis veïns (Vilamarxant, Manises, L’Eliana). Subratlla que el vehicle privat ha de ser una opció, però no l’única. Posa un èmfasi especial en la mobilitat com a **factor d’igualtat**: no tothom pot tindre cotxe, i el transport públic i les vies ciclopeatonals són imprescindibles perquè tothom puga accedir a treballs, entrevistes i serveis bàsics. Relata que demandes concretes de veïns li han fet veure com la manca de mobilitat pot generar desigualtat i exclusió social.
Es tanca l’entrevista resumint que s’ha fet un repàs extens a la situació de la mobilitat i del PEMUS, destacant que cada decisió respon a un pla global i no a capricis. Rafa agraeix l’oportunitat d’explicar-se i insisteix que, en mobilitat, sempre hi ha molt soroll inicial però després els canvis s’assenten. Destaca la importància de la pedagogia i reconeix que a vegades cal rectificar actuacions. Tanca agraint a Ràdio Riba-roja i al locutor l’espai per fer aquesta tasca de divulgació amb la ciutadania.
Marc general: el PEMUS i la visió de municipi
*L’episodi gira al voltant del PEMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) de Riba-roja i de com està transformant el municipi cap a un model més caminable, segur i sostenible*.
Què és el PEMUS
- PEMUS = Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, obligatori en municipis de més de 20.000 habitants.
- Marca les línies estratègiques de mobilitat: infraestructures viàries, transport ferroviari, transport col·lectiu, carrils bici, peatonalitzacions i semipeatonalitzacions.
- Inclou actuacions pròpies de l’ajuntament i d’altres que depenen d’administracions superiors (Diputació, Generalitat, Estat).
"Todo eso viene siendo un plan... para hacer de nuestro municipio un municipio de más caminar, de más andar..."
Grans actuacions viàries i de seguretat
Carreteres i rotondes estratègiques
- Punt negre de la carretera de Diputació:
- Canvi d’una tuberia d’Aigües de València (6 milions d’euros) que va permetre construir dues rotondes d’eixida cap a l’A7 direcció Manises. - Reducció d’accidents i mortalitat en un tram conflictiu.
- Ampliació de la via-park fins a l’A7: en marxa, per millorar connexions i treure trànsit del nucli urbà.
Circumval·lacions i futurs bulevards
- En negociació amb Diputació una circumval·lació des de la cooperativa fins a la rotonda de Les Escoletes per:
- Treure trànsit intern del centre. - Convertir l’eix actual en una mena de bulevard més amable per al vianant.
- A escala supramunicipal, es reclama:
- Nova eixida del polígon Mas de Baló cap a l’A3, ja projectada i expropiada, pendent de revisió per la DANA. - Millores en la xarxa comarcal de transport coordinades per la Generalitat (Autoritat Valenciana de Transport).
Xarxa ciclable i mobilitat ciclopeatonal
Carrils bici existents i en ampliació
- Actualment més de 10 km de carrils bici al municipi.
- Nova carretera cap a Manises: inclourà traçat ciclopeatonal per anar-hi a peu o en bicicleta.
- Zona nord – Molinet:
- S’ha completat una primera fase del carril bici. - En un mes comença la segona fase per unir el poble amb tota la zona nord. - Quedarà pendent la connexió a través del riu amb l’altre tram de carril bici del llit del Túria.
Connexions pendents i urbanitzacions
- Objectiu a mig termini: connectar totes les urbanitzacions i polígons amb el nucli urbà mitjançant:
- Carrils bici i vies ciclopeatonals. - Transport públic integrat (bus + metro/cercanies).
- Prioritats clau:
- Connexió ciclopeatonal amb zona sud (urbanització La Reva i polígons), que ara no té cap enllaç segur. - Pasarela ciclopeatonal per unir Carrasquereta, Llobatera, etc. amb la parada de València la Vella, avui molt difícil d’accedir a peu. - Projectar passos pel riu per unir zones com Masia de Traver, Entre Naranjos i la resta de municipi.
La mobilitat s’utilitza com a eina per integrar urbanitzacions i reforçar el “sentit de poble”.
Peatonalitzacions, espai públic i aparcament
Canvis al centre: el cas de la calle Mayor
- Darrera actuació visible: transformació parcial de la calle Mayor com a via més segura per al vianant:
- No es canvia el sentit de circulació ni s’elimina el trànsit. - S’eixampla i es fa més segur el pas per a cotxets, persones amb mobilitat reduïda i vianants. - Es perden només 5–6 places d’aparcament. - La mesura s’ha parlat prèviament amb veïnat i comerços.
- Objectiu general: crear un eix de places peatonals o semipeatonals connectades:
- Plaça de la Torre (abans polèmica, ara espai de referència). - Plaça de l’Ajuntament. - Calle Mayor transformant-se progressivament. - Plaça de l’Estació. - Eixos de pacificació del trànsit amb preferència clara per al vianant.
Recuperar l’espai per a la gent
- Es vol passar d’un model en què “tot es pensava per al cotxe” a un altre en què el peató guanya preferència.
- Beneficis:
- Espais de lleure i trobada (la fresca, xerrar al carrer, jocs infantils). - Seguretat viària augmentada per a gent gran, infants i persones amb diversitat funcional. - Impuls al comerç local: experiència en altres ciutats mostra que la pacificació del trànsit afavoreix la vida comercial.
Aparcaments dissuasius
- Davant la reducció puntual de places al carrer, s’ha creat una xarxa d’aparcaments públics:
- Aparcament al costat de l’ambulatori. - Aparcament de la Asunción. - Aparcament a la part superior de Pacadar (zona Rosalía de Castro). - Aparcaments a la zona de la carretera Vilamarxant, darrere de la farmàcia, etc.
- Filosofia: que cap punt clau (serveis públics, comerços, equipaments) estiga a més de 5–6 minuts a peu des d’un aparcament públic.
“Recuperamos espacios para que la gente pueda andar… y hay muchas más plazas de aparcamiento público hoy que hace 6, 7, 8 años.”
Transport públic: bus, metro i integració modal
Línies actuals i creixement d’ús
- Riba-roja disposa de diverses línies de transport públic col·lectiu (RibaBus, ConectaMetro, línies comarcals).
- S’ha adjudicat una nova línia d’Arribabus amb dues expedicions més al dia, incrementant el servei.
- Ús del transport col·lectiu:
- Creixement sostingut any rere any. - Any actual: explosió d’ús relacionat amb la gratuïtat del metro, arribant a 400.000–450.000 usuaris anuals entre totes les línies.
Renovació de flota i qualitat del servei
- Proper pas: nous autobusos elèctrics i totalment adaptats, millorant:
- Accessibilitat (PMR, carros, etc.). - Sostenibilitat ambiental. - Confort i imatge de servei modern.
- Les millores en freqüències ja s’observen en línies interurbanes (nous autobusos elèctrics comarcals).
Metro al centre i connexió multimodal
- El PEMUS marca com a clau portar la parada de metro al centre del poble.
- Situació actual:
- Estudi econòmic i de viabilitat aprovat, però el projecte està paralitzat a la Conselleria. - L’ajuntament “apreta” perquè, com a mínim, es licite l’obra de la nova estació.
- Paral·lelament, el municipi ha executat obres preparatòries:
- Adequació de l’entorn on ha d’arribar el metro, aprofitant subvencions de Turisme. - Fases de connexió mitjançant el barranc amb el Parc Natural del Túria.
- Model perseguit: transport multimodal:
- Parades de bus connectades amb metro (línies 2 i 9) i cercanies (estació de la via). - Que des d’urbanitzacions i barris es puga canviar fàcilment de bus a metro o tren.
“Lo que queremos es favorecer el transporte multimodal… eso nos lo decía el PEMUS y por ahí es donde tenemos que estar trabajando.”
Dades, Smart City i reducció d’emissions
Sensòrica i Smart City
- Mitjançant una subvenció de Turisme – Smart City, es desplegarà:
- Sensorització per mesurar fluxos de bicicletes, vianants i aforaments. - Informació en temps real de moviments i usos de l’espai públic.
- Fins ara, se sap empíricament que l’ús de bici i camins ciclopeatonals ha augmentat, però falta quantificar-ho rigorosament, cosa que resoldrà aquest projecte.
Impacte en emissions i trànsit
- En transport col·lectiu sí hi ha xifres precises:
- Centenars de milers de trajectes anuals substitueixen el vehicle privat, especialment cap a l’hospital i València. - Es calcula que són milers de tones de CO₂ evitades, atenent als km recorreguts i ocupació mitjana del cotxe (1,2 persones).
- També es busca reduir la densitat de trànsit en zones de convivència (cotxe–peató–bici) mitjançant circumval·lacions i carrils específics.
Objectiu de fons: conviure els diferents modes de transport, amb menys dependència del cotxe.
El PEMUS com a pla viu i adaptatiu
Durada i revisions
- Durada típica d’un PEMUS: 8 anys, amb revisions cada 4–5 anys.
- És un pla flexible, que s’ha adaptat ja a:
- Noves necessitats sorgides amb la pandèmia (amplada d’aceres, distàncies, espais d’estada). - Impacte de la DANA (replanteig de passos sobreelevats, drenatges, etc.). - Fort creixement demogràfic de Riba-roja, que obliga a reforçar serveis i infraestructures.
Grau de compliment
- Malgrat un any de parada complicada per circumstàncies extraordinàries, el regidor considera que:
- S’ha avançat molt en transport col·lectiu. - S’ha creat una xarxa ciclopeatonal en clara expansió. - S’ha progressat de manera continuada en peatonalitzacions i semipeatonalitzacions.
- Encara falta:
- Inversions majoritàries en plataformes úniques i reurbanitzacions completes de carrers. - Consolidar certes circumval·lacions i grans obres que depenen de Diputació, Generalitat o Estat.
Relació amb altres administracions i finançament
Competències limitades entre municipis
- Les connexions entre municipis (busos comarcals, línies interurbanes) depenen de la Generalitat/Autoritat Valenciana de Transport, no dels ajuntaments.
- Riba-roja ha aportat propostes al PEMUS autonòmic (freqüències amb Vilamarxant, etc.) i s’han millorat serveis, però:
- Encara falten connexions específiques entre pobles. - Cal una “segona fase” de planificació metropolitana per adaptar-se al fort creixement de la segona corona de València.
Dificultats per crear serveis propis
- Exemples com l’ampliació del RibaBus fins a la parada de l’Origuilla han exigit:
- Anys de tràmits amb la ATMV, informes de no-duplicació de serveis, etc.
- L’ajuntament no pot crear lliurement una línia intermunicipal conjunta amb altres pobles (La Eliana, Sant Antoni, etc.) sense marc competencial i finançament adequat.
“Hablamos de la segunda descentralización… pero suelten para abajo también.”
- El regidor aprofita per reivindicar millor finançament municipal, ja que molts ajuntaments assumeixen competències impropies (especialment en mobilitat i serveis) sense recursos suficients.
Mobilitat, cohesió social i igualtat
Transport com a factor d’igualtat
- La mobilitat sostenible no és només una qüestió ambiental; és també igualtat d’oportunitats:
- No tothom pot permetre’s un o diversos vehicles privats. - Un bon sistema de transport col·lectiu i xarxa ciclopeatonal permet:
- Accedir a treballs i entrevistes.
- Arribar a serveis bàsics (sanitat, administració, comerç).
- Participar plenament de la vida social del municipi.
- Sense aquestes opcions, determinats col·lectius queden en desavantatge estructural.
Recuperar l’esperit de poble
- La transformació de la mobilitat també busca recuperar costums de poble:
- Eixir a la fresca, conversar al carrer sense soroll ni perill continu. - Que els infants puguen jugar al carrer sense por. - Passejar per voreres àmplies sense haver d’estar pendents del trànsit constant.
“Esto es una forma también de recuperar un poco esa forma antigua de poble que a la gente le gusta.”
Urbanitzacions que “miren cap a dins”
- Una prioritat política és que les urbanitzacions no siguen només “ciutat dormitori”:
- Millorar la seva comunicació amb el centre (bus, bici, itineraris segurs). - Fer més fàcil que la gent vaja al mercat, comerços, ajuntament, centre de salut, policia dins de Riba-roja i no es veja forçada a anar sempre a València o altres municipis.
- La mobilitat, així, afavoreix la integració social i el sentiment de pertinença al municipi.
Resistències, pedagogia i futur a 5 anys
Resistència inicial i acceptació posterior
- Canvis com:
- Plaça de la Torre. - Plaça de l’Estació. - Canvi a sentit únic de la carretera de València. - Transformació de la calle Mayor. han generat polèmica i resistències inicials.
- Amb el temps, però, la ciutadania comprova:
- Millora de la seguretat i el confort. - Espais de gaudi que es consoliden. - Beneficis per al comerç i la vida social.
- El regidor subratlla la importància de la pedagogia i la comunicació:
- Explicar els motius dels canvis. - Treballar el disseny detallat amb veïns i comerços. - Assumir que de vegades cal rectificar o ajustar actuacions.
Riba-roja d’aquí 5 anys
El regidor imagina, d’ací a cinc anys, una Riba-roja amb:
- Un servei de transport modernitzat:
- Control tecnològic en temps real (posició d’autobusos, aforaments). - Parades noves i informació al minut. - Més serveis i millor cobertura.
- Rondes i circumval·lacions clau executades (per ex., cooperativa – Les Escoletes).
- Progrés significatiu (i desitjable finalització) del projecte de metro al centre.
- Xarxa de carrils bici contínua que connecte:
- Nord, sud, est i oest del municipi. - Municipis veïns: Vilamarxant, Manises, L’Eliana, etc.
- Un model de mobilitat on el vehicle privat és una opció més, però no l’única ni la central.
“La movilidad sostenible es un factor de igualdad… permite integrarse en la sociedad.”
Al tancament, el regidor agraeix l’espai radiofònic, remarca que la mobilitat sempre genera debat però que, un cop “la bromera baixa”, es veuen els beneficis de fons i insisteix en la necessitat de seguir fent pedagogia pública sobre aquests canvis.