ENTREVISTES D'ACTUALITAT
Entrevistes i converses sobre l'actualitat informativa en Riba-roja de Túria
Subscriu-te
#367 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 11/12/2025 — Entrevista a Titana: arrels, dona i música valenciana
El/la locutor/a de Ràdio Ribarroja presenta la **II Trobada de música en valencià Tio Canya** al Teatre Cervantes i dona pas a l’entrevista amb **Noelia Llorenç, Titana**, destacant-la com a protagonista de l’esdeveniment. S’introdueix la seua figura com a **cantadora de música tradicional** i es prepara el terreny per parlar del seu perfil artístic i personal.
Noelia es defineix com a **cantaora de cant d’estil i baix tradicionals**. Paral·lelament, és **mestra d’educació especial**, i vincula tots dos mons a través de la **predisposició, la devoció i la transmissió d’emocions**, ja siga amb persones amb diversitat funcional o amb el públic als concerts.
Es parla del fet de ser de poble i del pes de la pregunta *«i tu de qui eres?»*. Noelia explica que el nom **Titana** ve del seu avi **Batista Lerma, ‘Titán’ o ‘Tauelo’**, cantador i músic aficionat amb veu lírica, format pel tenor Alonso. Titán compongué cançons i partitures manuscrites però no va deixar el seu ofici de sabater. El malnom artístic li’l posa la seua companya **Susana Díaz Tejedor**, que considera que, com a neta de Titán, havia de dir-se *Titana*.
Noelia comenta amb humor que al poble segurament la coneixen més com **«la filla de Rafa el carter i Amparo la del quiosc»** que com a Titana. Afegeix un detall d’identitat escènica: **encara puja als escenaris amb les pardeñas**, un tret que ja forma part inseparable de la seua imatge.
Partint d’una idea de Vicent Torrent, es parla de com la **música tradicional ha estat marcada per una visió masculina**, tant en la temàtica de les lletres com en qui tenia visibilitat pública (dolçainers, tabaleters, guitarristes a la plaça). Noelia remarca que les **dones també cantaven i tocaven**, però sobretot a l’àmbit domèstic. Reivindica que han sigut les **grans conservadores del repertori**, en un autèntic *acte d’amor* comparable a la defensa del valencià. Explica que calia **revisar i actualitzar les lletres tradicionals** i que al seu treball ja han començat a canviar i reescriure cobles, amb la mirada posada en la realitat actual.
Noelia respon sobre les persones que l’han marcat fora de l’àmbit familiar. Cita com a referents **Pep Gimeno “Botifarra”**, el grup **Sarau**, els folcloristes **Fermín Pardo** i **Maria Teresa Oller**, i diverses cantadores com **Lola Ledesma, Teresa Segarra, Victoria Sousa i Marina Fenollera**. Destaca que alguns d’ells ja han faltat, però altres continuen actius, i que ha tingut la sort de **conèixer-los personalment i rebre’n consells**, que han sigut determinants en la seua formació.
Amb 37 anys, Titana se situa en una generació que viu de ple el **boom de la música valenciana d’arrel**. Recorda que de menuda el que ella cantava es veia com una cosa estranya, però ara hi ha molta **gent jove interessada en la tradició**, aprenent a ballar de debò i a tocar els instruments de manera tradicional. Explica que molts **grups en valencià de rap, pop o rock** estan bevent de l’arrel i busquen **col·laboracions amb cantadors tradicionals**, demostrant que, encara que es faça una música diferent, **no es pot fugir de la tradició**.
El/la locutor/a remarca que, tot i la seua joventut, Titana **ja no és una sorpresa** i és molt demanada per col·laborar. Noelia admet que encara s’ho mira amb sorpresa i pateix **síndrome de la impostora**, preguntant-se si estarà a l’altura. Posa com a exemple el llibre *L’Espurna i la Flama* d’**Aitana Alfonso Martínez**, on apareix com a referent, cosa que la deixa descol·locada però agraïda. Reconeix que, si la busquen per treballar plegats, **serà per alguna cosa**, i aprén a assumir este paper de referent emergent.
Noelia explica que estan acabant de gravar el **segon disc de Titana**. Van començar a l’octubre de 2024 en un estudi de Catarroja, però una **DANA** va afectar greument la zona i l’estudi, fet que va obligar a aturar el procés. Més tard van reprendre la gravació a l’estudi reconstruït de **Nero Alfonso** i continuen amb les **mescles a l’estudi De Juguete de Jorge a Riba-roja**. L’objectiu és tindre el disc llest **a finals de febrer**, amb lletres noves i un enfocament més actualitzat.
Sobre el contingut del nou disc, Titana avança que hi haurà **baixos, fandangos, seguidilles** i altres formes com **agarrats i pasdobles**, ampliant el ventall de balls tradicionals. També destaca la voluntat d’oferir una **visió global de la música tradicional a la península Ibèrica**, per això hi participen un **artista important d’Extremadura**, una **cantadora de Múrcia** i una **violinista murciana** d’estil tradicional. El disc combina, així, **arrel valenciana** amb influències d’altres territoris.
Quan li pregunten per què fa **música en valencià** i per què este **estil tradicional**, Noelia diu que mai s’ho ha plantejat com una tria conscient. Per a ella ser valenciana és una **normalitat quotidiana**: eixir al carrer, sentir el forn en marxa, l’olor a **llavoretes**… Tot això és ja música i identitat. Assegura que *«ja estava dins»* d’aquesta música i d’aquesta llengua i que **no ha volgut ni ha pogut fugir-ne**; ho viu com una qüestió d’**arrel profunda** més que no com una decisió racional.
Per tancar, es parla de la **II Trobada de música valenciana Tio Canya** (divendres 12, 19.30 h, Teatre Cervantes, Riba-roja), on actuaran **Eduard Navarro** i **Titana**. Noelia descriu el projecte d’Eduard com un **gran espectacle** amb instruments tradicionals i mediterranis i possiblement la veu d’**Elia Sampai/Elma Sambiat**. Sobre el seu propi concert, es defineix com **romancera amb “cara forra de vaqueta”** i anuncia que contarà moltes històries de la **tia Milín**, germana major de sa mare i dona que l’ha criada, de 87 anys. La tia canta una **cançó de bressol** al disc, i Noelia reivindica que contar totes aquestes anècdotes familiars **és cultura** i ha de ser compartida. Conclou animant la gent a vindre al concert, insistint que si no venen, **no sabran el que s’hi perden**.
Context de l’entrevista
Conversa a Ràdio Ribarroja amb Noelia Llorenç, Titana, cantadora de cant d’estil i músiques d’arrel valenciana, arran de la II Trobada de música en valencià Tio Canya al Teatre Cervantes, on comparteix cartell amb Eduard Navarro.
Qui és Noelia Llorenç, Titana
- Cantadora de cant d’estil i baix tradicionals, hereva d’una nissaga musical.
- Mestra d’educació especial, cosa que relaciona amb la predisposició, devoció i emoció tant en el tracte amb persones amb diversitat funcional com a l’escenari.
- Arrelada al poble i a la família: al seu poble la coneixen més com «la filla de Rafa el carter i Amparo la del quiosc».
- Manté una identitat pròpia també en la imatge: encara puja als escenaris amb les pardeñas.
"Transmetre emocions al públic amb la veu" és una de les seues grans motivacions.
L’origen del nom artístic “Titana”
- El malnom ve del seu avi Batista Lerma, ‘Tauelo’ o ‘Titán’, cantador i músic aficionat de Godella.
- Titán:
- Va començar de menut cantant valencianes als 8 anys. - Tenia veu lírica i rebé classes del tenor Alonso, figura il·lustre de Godella. - Va compondre cançons líriques; es conserven partitures manuscrites seues. - No va abandonar mai el seu ofici de sabater per dedicar-se plenament a la música.
- El nom Titana li’l posa la seua companya de projecte, Susana Díaz Tejedor, com a homenatge: «si t’he de posar un malnom de cantadora ha de ser Titana, perquè eres la neta de Titán».
Dones, música tradicional i revisió de lletres
Visibilitat d’homes i paper ocult de les dones
- La música tradicional antiga s’ha percebut com a més d’homes perquè:
- Qui tenia visibilitat pública eren el dolçainer, el tabaleter, el qui agafava una guitarra a la plaça. - Eren activitats associades al sexe masculí.
- Les dones també cantaven i tocaven, però sobretot «de portes cap a dins».
- Titana reivindica que les dones, tot i la manca de visibilitat, han sigut custodioses de la tradició:
Les dones s’han encarregat de recollir, guardar i transmetre el repertori, un autèntic acte d’amor, comparable a la defensa de la llengua que descrivia Enric Valor.
Actualització i reescriptura
- Considera necessari revisar les lletres tradicionals per portar-les a la realitat actual.
- Al primer treball discogràfic ja havien adaptat cobles populars.
- Al segon disc de Titana:
- «ja hem canviat totalment les lletres». - Hi haurà lletres noves de creació pròpia, al costat d’algunes cobles populars transformades. - Objectiu: una música d’arrel actualitzada, amb mirada crítica i contemporània, especialment pel que fa al paper de la dona.
Influències i referents
Referents del món tradicional
- Entre els grans noms que l’han marcat, esmenta:
- Pep Gimeno “Botifarra” i el grup Sarau. - Els folcloristes Fermín Pardo i Maria Teresa Oller.
- També reivindica cantadores menys visibles però fonamentals per a ella:
- Lola Ledesma - Teresa Segarra - Victoria Sousa - Marina Fenollera
Aquestes veus, diu, li han ensenyat moltíssim i ha tingut el privilegi de rebre’n consells directes.
Referents intergeneracionals i reconeixement
- Amb 37 anys, se situa entre generacions: admiradora dels veterans però també referent per a joves.
- Viu amb sorpresa que:
- Grans figures de la música la criden per a col·laboracions. - Joves autores, com Aitana Alfonso Martínez al llibre L’Espurna i la Flama, la incloguen entre els seus referents.
- Admet conviure amb el síndrome de la impostora, però aprén a assumir que si la busquen «serà per alguna cosa».
L’auge actual de la música d’arrel valenciana
D’alguna cosa “rara” a un boom col·lectiu
- Recorda que, quan era menuda, el que ella cantava es veia com «una cosa molt rara».
- El mestre de música la feia cantar a classe perquè tocava a la rondalla del poble. - Els companys no entenien què era aquell repertori.
- Ara, en canvi, parla d’un moment molt bo:
- Hi ha molta gent jove interessada en fer les coses com es feien abans. - Reivindiquen aprendre a ballar, no només a “fer baixa”, i a tocar els instruments de manera tradicional. - Es compon repertori nou sobre base d’arrel.
Fusió amb altres estils i inevitabilitat de l’arrel
- Molts grups en valencià (rap, pop, rock…) beuen de la música d’arrel encara que no facen estrictament música tradicional.
- Demanen col·laboracions a cantadors i cantadores tradicionals per incorporar-los als seus projectes.
- Titana ho resumeix així:
No podem fugir de l’arrel: la portem dins i apareix fins i tot en músiques molt diferents.
El segon disc de Titana: procés i contingut
Gravació i incidències
- Estan acabant de gravar el segon disc de Titana.
- Inici de gravació: octubre de 2024 en un estudi de Catarroja.
- Una DANA provoca el desbordament del barranc i l’estudi queda afectat, fet que obliga a aturar-ho.
- Quan l’estudi de Nero Alfonso es reconstrueix, hi graven part del disc.
- La resta de gravació, mescles i producció s’estan fent a l’estudi De Juguete de Jorge a Riba-roja.
- Objectiu: publicar-lo a finals de febrer.
Repertori i col·laboracions
- El disc combina formes de ball tradicionals i altres ritmes:
- Baix, fandango, seguidilla… - Agarrat, pasdoble i altres peces més ballables.
- Inclou col·laboracions de fora del País Valencià per mostrar una visió ampla de la música tradicional de la península:
- Un artista molt important d’Extremadura. - Una cantadora de Múrcia. - Una violinista murciana amb estil tradicional.
L’objectiu és oferir una visió global i mediterrània de la música d’arrel, mantenint la base valenciana.
Valencianitat, llengua i tria d’estil
- Tot i que també ha tingut contacte amb zones on es parla castellà (xurricos de la Serrania valenciana), la seua obra és principalment en valencià.
- Quan li pregunten «per què en valencià i per què aquest estil?» respon que mai s’ho ha plantejat:
- El ser valenciana és viscut com una normalitat quotidiana. - Relaciona la valencianitat amb imatges i olors del poble: el forn en marxa, el carrer fent olor a llavoretes.
- Conclusió: no és una tria estratègica, sinó que «ella ja estava dins» d’aquesta música i d’aquesta llengua, i ni ha pogut ni ha volgut fugir-ne.
La tia Milín: família i memòria oral
- Figura clau al seu univers personal i artístic:
- Germana major de sa mare. - Dona que l’ha criat. - Té 87 anys.
- La tia Milín canta dins del disc, en una cançó de bressol que havia servit per adormir tots els xiquets de la família: «la cançó de bresol de la tia Milín».
- Titana es defineix com romancera amb “cara forra de vaqueta” i explica que conta moltes històries de la tia Milín als concerts.
- La tia, de broma, li diu que no li conte tantes coses, però Titana respon que «això és cultura» i que cal compartir-la com si fora de tots.
El concert Tio Canya II a Riba-roja
Dades bàsiques
- Esdeveniment: II Trobada de música valenciana Tio Canya.
- Lloc: Teatre Cervantes de Riba-roja de Túria.
- Data i hora: Divendres 12, a les 19.30 h.
- Cartell:
- Eduard Navarro amb el seu equip. - Titana (Noelia Llorenç) i la seua formació.
Què oferirà cada proposta
- Eduard Navarro:
- Porta un grup de gran nivell musical. - Possibles veus convidades, com Elia Sampai / Elma Sambiat (la cantant habitual), amb una veu espectacular. - Combina instruments tradicionals valencians amb altres instruments de caire mediterrani. - Titana el descriu com un espectacle que paga molt la pena.
- Titana:
- Proposa un concert ple d’històries familiars, romanceria i cançó tradicional. - Combina emoció, humor i proximitat, amb un equip de músics d’altíssima qualitat. - Compartirà especialment les històries i cançons de la tia Milín.
El missatge final és clar:
Cal vindré al concert per descobrir tot el que hi ha darrere d’esta música i d’estes vides; si no hi vas, «no saps lo que n’hi ha».