#419 - Parlem amb Melani (28-09-26)

Melani torna a l’emissora, on havia estudiat, i recorda la nostàlgia de retrobar-hi antics espais. Explica com ha passat de viure la música sobretot des del conservatori a estudiar-la al nivell superior i participar en una òpera. També parla de com *Tu cara me suena* la va ajudar a provar diferents usos de la veu i a adaptar-se als imprevistos.

Melani recorda que va començar gimnàstica rítmica abans d’entrar al cor de l’Eliana. Allà va descobrir l’òpera de Mozart i explica l’emoció que li va despertar. Parla de la disciplina de la gimnàstica, de la seva formació elemental i del posterior pas al Conservatori de Riba-roja.

S’escolten missatges de persones que van estudiar amb Melani, que recorden els assajos, les actuacions, un viatge a Bilbao i moments compartits. Melani parla de les amistats que conserva i de la il·lusió de tornar a fer música de cambra amb una companya.

Melani explica que al conservatori va aprendre a entendre millor la música, a analitzar les partitures i a treballar aspectes com l’harmonia. També esmenta els professors que la van acompanyar en la formació.

Melani explica com va arribar al càsting de *La Voz Kids*, la seva experiència al programa i les classes i activitats que hi feien. Recorda la victòria, el secret que va haver de guardar i el suport de la seva escola i del seu poble.

Melani parla de la seva selecció per representar Espanya a Eurovisió Junior amb «Marte», de la seva afició pel festival i de l’experiència dels assajos i l’escenari. També explica la invitació a un concurs a Kazakhstan i el viatge amb la seva mare.

Melani reflexiona sobre els compromisos i esforços que comporta la formació artística, i diu que no es penedeix del temps dedicat a la música. També explica que se sent còmoda amb el fet de ser coneguda i que valora les experiències que ha viscut en programes de televisió.

Melani explica com va compaginar el programa amb segon de batxillerat i la preparació per accedir al conservatori superior. Repassen les imitacions, la feina vocal i interpretativa, la cançó de la final i la seva sorpresa en guanyar. També destaca l’aprenentatge d’analitzar els artistes i construir-ne la personalitat escènica.

El seu antic professor de cant li envia una salutació i li pregunta per la influència de la tècnica lírica en el repertori modern. Melani explica que aquesta formació l’ajuda a col·locar i cuidar la veu i a passar entre la veu de pit i la de cap.

Melani parla dels seus estudis de Belles Arts, d’un cartell seleccionat durant el primer curs i del seu interès per la història de l’art i l’escultura. També recorda el grup d’amics amb qui ha compartit projectes universitaris.

Melani explica la seva participació a *Los Muertimer*, el procés que la va portar a obtenir el paper de Raquel i l’experiència de rodar una pel·lícula de terror amb humor.

Melani presenta *Oniria* com una combinació dels seus dos mons musicals, el pop i l’òpera, i com una manera d’expressar el seu món interior. Explica que les lletres inclouen vivències personals, com la cançó dedicada al seu avi, i presenta «Réquiem, raíz y alma» com la introducció del projecte.

Melani parla de «Scorpion» i critica la superficialitat i la manca d’interès per informar-se sobre el que passa al món. Després explica que «Tormenta» tracta de no sentir-se escoltada, especialment quan vol aportar idees artístiques, i defensa que els artistes puguin experimentar i crear.

Melani reflexiona sobre la importància de mantenir les idees pròpies i envoltar-se de persones que li donen suport. Parla de «Zafiro» i de la voluntat d’acceptar totes les parts dels seus interessos i expressar-se sense amagar-se.

L’entrevistador li proposa ser la padrina de la temporada que commemora els trenta anys de l’emissora, i Melani accepta. L’entrevista acaba amb agraïments i fragments de «Zafiro».