
#425 - SERVICIOS SOCIALES, A TU LADO - BULLYING - LIDIA GARCÍA (30-09-26)
El programa recupera l’espai dedicat als Serveis Socials i presenta Lidia García, educadora social de l’equip de menors, per parlar de l’assetjament escolar i d’una guia disponible en paper i en PDF.
García descriu l’assetjament com una problemàtica que implica tota la societat, no només l’escola. En destaca el caràcter sovint silenciós i la dificultat que tenen els infants per explicar què els passa.
Per parlar de bullying, explica, la violència ha de ser reiterada, produir-se entre iguals en un context educatiu i comportar una desigualtat de poder. Repassen les formes física, verbal, social i digital, amb exemples de missatges i publicacions a les xarxes.
García enumera possibles indicadors físics i socials, com canvis en la gana, problemes estomacals, rebuig d’anar a classe i aïllament. Aclareix que no demostren necessàriament que hi hagi bullying, però poden indicar malestar, i subratlla la importància d’escoltar els infants.
La conversa tracta el paper de les víctimes, qui agredeix, qui ho avala i les persones que ho presencien. García defensa treballar amb el conjunt del grup i crear entorns on els infants tinguin veu, se’ls escolti i els adults intervinguin davant les burles.
García explica que prendre’s seriosament les agressions i establir conseqüències pot ajudar a aturar-les. També assenyala que negar-les o minimitzar-les no ajuda, i convida els adults a revisar els comentaris i comportaments que els infants poden reproduir.
Les famílies poden acudir als Serveis Socials i demanar cita. García recomana veure l’escola com una aliada i explica que, si la situació es repeteix, aconsellen denunciar legalment perquè el cas pugui arribar als Serveis Socials. El tancament destaca ensenyar els infants a demanar ajuda i a ajudar.
Comprendre l’assetjament escolar
En una conversa amb Lidia García, educadora social de l’equip de menors dels Serveis Socials municipals, s’aborda el bullying i la importància de reconèixer-lo i actuar-hi. García explica que perquè es consideri assetjament escolar hi ha d’haver violència reiterada entre iguals, en un context educatiu i amb una desigualtat de poder. Distingeix entre assetjament físic, verbal, social i ciberassetjament, que pot continuar fora de l’escola a través de les xarxes i els grups de missatgeria.
Senyals d’alerta
- Entre els indicadors físics esmenta canvis en la gana, problemes estomacals i alteracions a la pell.
- També poden ser senyals deixar de voler anar a classe, evitar estar sol o, a l’inrevés, aïllar-se.
- Aquests canvis no confirmen per si sols que hi hagi assetjament, però poden indicar que alguna cosa causa malestar. La resposta dels adults quan un infant ho explica pot facilitar que continuï parlant o que es tanqui en silenci.
Prevenció i paper de l’entorn
García planteja que cal treballar amb tot el grup: la víctima, qui agredeix, les persones que ho avalen o ho presencien i qui intenta ajudar. Defensa crear entorns segurs on els infants puguin parlar i se’ls escolti seriosament. També diu que les famílies han de prendre’s amb gravetat les agressions dels seus fills, posar-hi conseqüències i revisar els missatges que transmeten a casa.
«Entonces hay que trabajar el grupo.» — Lidia García
Com demanar ajuda
Les famílies poden demanar cita amb els Serveis Socials i parlar amb l’equip. García recomana considerar l’escola una aliada i explica que, si la situació es repeteix, aconsellen presentar una denúncia legal: encara que els menors de 14 anys no siguin imputables, la situació es pot derivar als Serveis Socials perquè valorin si cal atenció psicològica o intervenció familiar. Tanca destacant la importància d’ensenyar els infants a demanar ajuda i a ajudar els altres.

