
#449 - EDA - Art al Quadrat (Mónica del Rey) - Yo soy, memoria de las rapadas.
Mònica presenta la proposta, que reuneix performance, conferència i exposició, i explica que la investigació va començar el 2017 a partir del relat d’una tia. També parla de les dificultats per acostar-se a les famílies i trencar el silenci.
Mònica recorda l’acció en què les germanes es van rapar l’una a l’altra i l’empatia que va generar. Explica la voluntat de transformar el dolor en memòria i els motius per presentar la investigació també en forma d’exposició i documental.
L’entrevistada considera que la memòria continua sent necessària perquè les noves generacions coneguen el passat. Esmenta la tasca de conscienciació i els tallers que han fet en instituts.
Mònica descriu el relat personal i artístic que acompanya la investigació, el mapa de dones rapades i la performance col·lectiva. Convida el públic a participar i diu que li agradaria que reflexionara sobre la memòria familiar i la possibilitat de reparar.
L’entrevista amb Mònica del Rey, d’Art al Quadrat, presenta la proposta Jo sóc, memòria de les rapades, que es representarà a Riba-roja dins del cicle Tardor de la Memòria.
Una investigació en diversos formats
El projecte va començar el 2017 arran del relat d’una tia de les artistes sobre una dona rapada. A partir de la investigació sobre les dones castigades amb el rapat durant el franquisme, han creat una exposició, un documental i performances. La proposta que expliquen combina aquests formats en una mateixa sessió.
Mònica parla de les dificultats per recollir testimonis i del silenci que ha envoltat aquestes històries. Explica que les generacions més joves de les famílies sovint estan més disposades a parlar-ne i a treballar per reparar aquest silenci.
«la memòria no és fixa, que la memòria la podem transformar i des del present podem canviar i recordar d'una altra manera.» — Mònica del Rey
Una proposta participativa
La performance incorpora un relat sobre la investigació i l’experiència personal i artística de les germanes, així com un mapa de dones rapades construït amb informació facilitada per altres persones. També conviden el públic a participar en una acció col·lectiva.
Mònica expressa el desig que l’activitat anime les persones assistents, especialment les joves, a reflexionar sobre la memòria familiar i, si escau, a investigar si hi va haver dones rapades en la seva família.

