QUEDEM I XARREM?
Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.
Subscriu-te
QUEDEM I XARREM? del 3/12/2025 — Dinars d’empresa de Nadal: pagament, dinars vs sopars i salseo
Presentació distesa de les tertulianes, enyorant la conversa de la setmana anterior. Es dona pas al tema del Nadal, parlant del *naixement* i del pessebre, remarcant que els pessebres originals no eren idíl·lics ni brillants, sinó prou rudimentaris i bruts. Es fa una comparació amb les pel·lícules d’aventures de l’actor Errol Flynn, recordant les primeres sessions de cinema de la infància i com això delata la generació de qui parla.
Comentari sobre com les pel·lícules clàssiques en blanc i negre ara es veuen quasi grises en les teles modernes, i sobre el fet que la gent jove ja no les mira. Es contraposa aquesta actitud al gust personal d’algunes tertulianes, que encara les gaudeixen. També es fa broma amb la qualitat de les televisions i els colors que ofereixen.
S’anuncia un cicle de tres programes dedicats al Nadal, començant pel binomi **Nadal i menjar** i, en concret, pels **dinars i sopars d’empresa**. Es planteja la qüestió de qui ha de pagar el dinar: empresa o treballadors. La majoria opina que, si t’hi conviden i gairebé t’hi obliguen, l’empresa l’ha de pagar íntegrament. Es critica la situació en què l’empresa convida però fa pagar el menú, i es defensa que, si no volen pagar, millor no organitzar res. També comencen a aparéixer les alternatives com donar un pernil o una caixa nadalenca.
Es desenvolupa la idea que, sovint, agrada més rebre **una caixa o un pernil** que no tan sols el dinar d’empresa. Es parla de l’“Aguinaldo” com un obsequi valorat perquè es pot gaudir a casa i durant més temps. Algunes tertulianes prefereixen clarament el pernil al dinar, però també es proposa la combinació ideal: dinar pagat per l’empresa més un detallet (pernil o caixa). Es remarca la satisfacció de tornar a casa amb un producte tangible.
Es reflexiona sobre com s’organitzen les taules als dinars d’empresa, sobretot en grups grans. Es comenta que si et portes bé amb els companys no hi ha problema, però quan hi ha mala relació o falta de feeling, pot ser incòmode segons amb qui et toque seure. Es posa l’exemple de l’Ajuntament, on la gent seu per sectors (neteja amb neteja, administratius amb administratius) i, a vegades, barregen amb informàtics. Surten tòpics humorístics sobre els informàtics (ulleres, caràcter amable, generositat servint el vi) i es bromeja amb les dinàmiques entre departaments.
La conversa deriva cap al que passa després del sopar: amb les copes apareixen els comentaris més espontanis, les veritats i els excessos verbals. Es parla del “salseo” que es genera i de com l’endemà arriben els penediments quan la gent recorda (o els recorden) el que han dit. També es tracta el tema de les **gravacions amb mòbil**, que fan més perilloses aquestes situacions. Es planteja si caldria prohibir els mòbils als sopars de Nadal per evitar enregistraments indiscrets, tot i que no totes hi veuen problema.
Es critica l’actitud d’aquells que, en un dinar pensat per **compartir i fraternitzar**, es passen l’estona mirant el telèfon i desconnecten del grup. Per a algunes, si algú prefereix estar al mòbil, millor que no vaja al dinar. Es reivindica el dinar d’empresa com un moment per estar amb els companys, parlar i crear camaraderia. A més, es proposa una caminada després del dinar com a activitat col·lectiva per continuar la convivència i, de passada, pair el menjar.
La proposta de fer una caminada després del dinar rep una oposició humorística: hi ha qui defensa que només vol **menjar i no caminar**. Es parla de la temptació de fartar-se de menjar i de si caldria o no compensar-ho amb exercici. A continuació es debat si és millor el **dinar** o el **sopar** d’empresa. La majoria es decanta pel dinar perquè el sopar “fa peresa”, arriba tard i dona son. Amb el dinar es pot fer tardeo, arribar d’hora a casa, posar-se el pijama i veure una pel·li, mantenint així un to festiu però més còmode.
Es tanquen idees: el més important d’un dinar o sopar d’empresa de Nadal és la **camaraderia** i la possibilitat d’estar amb companys que potser no veus cada dia. Es dona per fet, de manera ideal, que el dinar el paga l’empresa, i per tant es demana que el menú siga digne, perquè l’empresa ha de quedar bé amb allò que ofereix. També es reconeix obertament que una part de l’atractiu d’aquests dinars és el **salseo** que es genera després, quan la gent s’ha animat amb el vi i es destapen converses i comentaris que normalment no apareixen.
Finalment, es comenta que no cal anar al sopar d’empresa com si fos Cap d’Any ni treure-ho tot de l’armari. Es recomana **arreglar-se bé però amb mesura**, sense excessos de formalitat. Es defensa una etiqueta cuidada però senzilla, adequada a un sopar laboral, sense necessitat de vestits extravagants ni d’espectacle.
Context inicial
El fragment correspon a una secció radiofònica distesa on diverses tertulianes (Gemma, Vanessa, Amparo...) conversen sobre el Nadal, els dinars o sopars d’empresa i les seues experiències personals.
Nadal, pessebres i records de cinema
- Es fa referència al Nadal i al naixement en el pessebre, destacant que:
- Els pessebres antics no eren perfectes ni “brillants”, sinó més aviat rústics i bruts. - Es compara la idealització actual amb les pel·lícules clàssiques de Errol Flynn.
- S’esmenten també les pel·lícules en blanc i negre, que en teles modernes semblen “de color gris” i que la gent jove ja no acostuma a veure.
Tema central: dinars i sopars d’empresa de Nadal
Qui ha de pagar el dinar d’empresa?
- Es planteja si el dinar d’empresa l’ha de pagar:
- L’empresa, - Els treballadors, - O una fórmula mixta.
- Posicions principals:
- Si t’obliguen a anar, l’empresa l’ha de pagar. - “Si te’l pagues tu, vas en vols”, és a dir, la motivació baixa si no hi ha invitació real. - No queda bé una empresa que “convida” però fa pagar el menú als empleats.
"Ja que vos poseu jefes, poseu-vos bé."
- Es defensa que, si no volen pagar, millor no organitzar dinar o, com a alternativa, donar un detall tangible (pernilet, caixa, etc.).
Dinar pagat o “Aguinaldo”?
- Moltes prefereixen un pernil o una caixa de Nadal abans que el dinar:
- El pernil es valora perquè dura més i es comparteix a casa. - El “Aguinaldo” (caixa o pernil) es veu com un reconeixement directe.
- Idealment, es proposa:
- Dinar pagat per l’empresa + detallet (caixa o pernil).
Organització de les taules i relacions entre companys
Amb qui seu cadascú?
- En alguns llocs (com l’Ajuntament), la gent s’asseu per sectors:
- Neteja amb neteja, administratius amb administratius, etc.
- Quan hi ha llocs buits o poca gent d’un departament, es barregen amb altres, com ara informàtics.
- Es comenta el típic tòpic dels informàtics (ulleres, molt amables, servicials amb el vi, etc.).
Companys amb els quals no tens feeling
- Es reconeix que, si et portes malament amb algú o no tens gaire relació:
- És problemàtic segons on et toqui seure. - En grups grans (12 o més) és fàcil que hi haja gent lluny amb qui quasi no interactues.
- La finalitat del dinar hauria de ser:
- Fomentar la camaraderia. - Parlar amb gent que coneixes però no veus cada dia.
Mòbils, gravacions i “salseo”
Prohibir els mòbils al sopar de Nadal?
- Es debat si caldria prohibir els mòbils als dinars/sopars d’empresa:
- Hi ha qui diu que li és igual. - Altres critiquen la gent que es desconnecta mirant el telèfon mentre hauria d’estar socialitzant.
- Es considera que un dinar d’empresa és per compartir i fraternitzar; si algú es passa el temps al mòbil:
- “Si vol mirar el telèfon és perquè no li interessa el que he de dir jo”.
El perill de les gravacions
- S’assenyala que ara, amb els mòbils:
- Les confessions i excessos dels sopars queden gravats. - Això augmenta el risc de penediment l’endemà.
“A l’endemà és quan venen els punyals… ‘Jo he dit això?’ — ‘Ho has dit, ho has dit’.”
- Les copes destapen:
- Allò que la gent pensa i no diu normalment. - Bromes, crítiques i comentaris que després poden portar conflictes.
- El motiu de pes d’algunes per anar al dinar:
- “Vaig pel salseo de després”, pel que passa quan la gent ja ha begut.
Menjar, caminar i formats: dinar vs sopar
Proposta de caminada després del dinar
- Es proposa fer una caminada pel poble després del dinar per:
- Ajudar a pair. - Continuar socialitzant.
- Algunes s’hi neguen rotundament:
- “Jo l’únic que vull és menjar i no caminar.” - No veuen necessari “fartar-se” ni tampoc compensar-ho caminant.
És millor dinar o sopar d’empresa?
- Hi ha un consens creixent a favor del dinar:
- El sopar “fa peresa”, arriba tard, dóna son. - Amb el dinar, pots fer tardeo, ser a casa a les 22h, posar-te el pijama i veure una pel·li.
- Es destaca que amb el dinar:
- Pots allargar tranquil·lament la jornada festiva. - Si vols, més tard encara pots eixir a sopar.
- Algunes diuen que els és indiferent — podrien fer non-stop de 24 hores i 5 àpats si calguera.
Conclusió: què és realment important?
- Més enllà de menús i horaris, s’arriba a la idea que el clau del dinar/sopar d’empresa de Nadal és:
- La camaraderia i el bon ambient entre companys. - Que el menjar siga digne i correcte, sobretot si el paga l’empresa. - Que l’empresa quede bé amb el que ofereix, ja siga un bon àpat, un pernil o una caixa.
- El component de salseo i rialles també s’accepta com una part inevitable i, per a algunes, molt desitjada del ritual nadalenc laboral.