Falles i falleres majors: elecció, edats i protocol

Ja estem així de nou en aquesta cita semanal cada dimecres amb les nostres charrauretes, amb Amparo Guardiola i amb Vanessa Barahona, la que salude primer. Bon dia. Bon dia. I, Amparo, no toques res, no toques res. I això que no sé. Bon dia, eh, bon dia. Ja, tranquila. Si es un poquet. Ah, vale. Si es un poquet. Però a mi me senxa algo. Eh? No me senta. Eh? Quina hi ha estimat on està a ràdio? Des de l'uevo... Jo ho sé bé, eh? Sí? Può que parli ella. Ai, mare. Aboré, parla. Hola. No. Sé que està parlant perquè el sent i ja està, però per així poc. Però d'aigual. Púixate el auricular en el altre puesto o cambia de auricular. Da igual, da igual. Mira por si... Ah, no, bueno. Da igual. Fem un directe, fem un directe. No hi ha problema. Es un directo. Si pegueu que no contestes que no mantere. Ya. Bueno, fem introducció simultània i al control. Les persones que sí que escolteu, no? Bueno, benvingudes. Gràcies. Gràcies, gràcies. Ui, el tema està clar. No podem parlar d'una altra cosa que no siguin les falles, les falleres majors de la ciutat de València. Hombre, calla. Quin ull tingue Vanessa, eh? Sí, va a vore la rugó. Ara explicarem la rugó. I no tenia ni bonu ni res. M'equivoqui de fallera. Jo també. I jo tota contenta. He atinat una miel pa mi. Una leche de burra. Dic, calma ti, Natàlex, Jaime i jo. No, no tindrem res. No. Chica, pues era molt pareguda. No, jo de les cares no me recordava de ninguna. Una morena, una alta rubia, una alta, una altra baixeta. A veure, soles se veen de mis pitpacks. Hombre, clar, però no era. La teua da rubia. La teua da baixeta, no ho sé. Però la teua da rubia i la que es morena. La meua no era rúbia. No pucó. I això no me recordo de la foto. Serà la gomina que fa el moño oscuro. No la vaig molt oscura. Jo no me recordo quina era la que diguereu vosaltres. I després no sé també el xulat en què se basa per a fer això. O tampoc sabem si l'any passat rúbia ara morena no ho sabem. Vull dir... No, no crec que s'importi. Lo de Rubí i Morena serà l'últim, últim, últim que miren. No ho sé, no ho sé. Serà el monedero. Si és més avultat o menys avultat. Jo penso que el monedero té molt que vore, però no sé si era de la lleixió en actualitat. La lleixenda diu això, que sempre se parla de que es sentan recursos, però això és de veres o no és de veres? No sé si serà de veres, però jo crec que sí. No ha he sigut ningú una pobreta llana, eh? Ai, però va, tu no sabeu si són pobres o no les que han he sigut? En la vestimenta se nota. A veure, ells també ho buscaran, vull dir, miraran tot. N'hi ha de un any que hi ha una fallera major que jo deia, però aquesta xica no s'ha ficat. Això que fan en el diari un especial i tal, i ficaven tots els tractes que tenia ella abans de ser fallera major. I jo deia... El meu clipe que en 25 patades. 25 patades, atenció. ¿Eren entonces del baratillo? Sí, sí, yo lo mantengo. Pareixien, eh? Yo no sé si eren tan... Ay, pues una llástima si te has gastat un dineral y después pareixen del baratillo. Pero no... No, vull dir... ¿Qué llástima del estuari? No soles es la tela, que es a verdurlo, eh? No, perquè era una foto, parat. Vull dir, una foto. No és que el jueix... No, és que era una foto. I el fondo de la casa és així, eh? Estratge... No, eren fotos d'estudi. No, se notava que ahir no n'hi hava ni títols ni gust. Perquè a voltes, no massa diners, pots anar molt ben vestida. I a voltes tenc molt de gust que no títols. No, no era la fallera major. És que no recorde quin any. Ja fa molts anys, eh? Però jo m'he quedit despagat, jo ahir vinc a passar fulles a vores traches i dic, que llàstima. Però bueno, ahir també el gust poc. Miren el conte del corrent de la família. Tindran també indumentaristes que els diguen... Quan són falleres majors sí, però abans no. Quan són falleres majors de València. Però quan són de la seva falla fan el que ells volen. Això està clar. I això era tot el vestuari que ella tenia abans de ser fallera major de València. Bueno, mira. Però què vos pareixen? Bé, bé. Bé, bé. Una xica mona. La xiqueta té cara de raspa. La xica no s'avorriran perquè té pinta d'estar espavilat. De intensa. D'estar espavilat. De pinta d'intensa. Si té tres germans davant. I ella l'última xiqueta. O sea, que a mi el té molt Estarà ben espavilat. I els germans ja l'hauran dit. I l'hauran ajudat espavilats. Ella no té 10. Té un germà de 22, uno de 19 i uno de 12. Veus? Estic deia, l'han espavilat els germans. Tots xics. Estan més que espavilats i no s'avorriran en ella enguany. Jo crec. I la feia el major té 25 anys. És una edat bé. El que em comentaven a mi l'altre dia... Jose, que me fa amistatges, que ells estan molt ficats en València i tal, i diu que ara, com han de perdre tot un any, venen a presentar-se a fallers majors de la seua falla quan ja han acabat els estudis. I aixina, si perden l'any, és després d'haver acabat la carrera o el que haguen d'estudiar i tot això. Perquè abans eren més jovenetes, però ara és que és tot un any de dedicar-se única i exclusivament al fallerí. Si estàs treballant de demanar excedència. Si estàs estudiant, d'olvidar-te, perdre el curs. I llavors s'esperen, per això ara són... Quan ja s'han acabat, falleres majors, les van fallar, per poder-se presentar a València després. I ja tenen 24, 25, 26... O sigui que la gent que té intenció ja ho fa pensant en tot això, clar. És que per aquesta frase se me fa encara molt més junt ser fallera major, que no anava a ser-ho. Per què? No, però me referís, que se me fa... Que sí que pots ser-ho, perquè enguany nosaltres tenim novetats en el poble. N'hi ha fallera major del poble i d'amós. I d'amós, bueno. Està ben dit. Ja, però jo és que tot un any... Ai, no ho sé. No ho sé. Bueno, cordonor. Cordonor és neutre. És que no té gènere, sí. Perquè com ara tot és... A més, jo ja vaig veure fa per almenys 4 o 5 anys en València un fallero major. Sí. Vull dir, que si vols, oi... Igual no t'agarren per l'edat. No estic parlant per ser-ho jo. Estic parlant que aquest junta ho veig, em refereix que la meva mentalitat adopte d'estar un any dedicant-me a tots els dies estar pendent de la falla. És que són actes. Són mil i pico actes. Estan tots els dies. Són tres actes al dia. Però per això de ser molt falleres i saber on entres. Si ho tens entre Pito i Valdemoro no te'n presentes. Igual que sempre s'ha dit, imagina que seguirà passant, que arriben a ser de l'acord i diuen que no volen, que elles no les trien, vull dir que no volen ser falleres majors. Una volta estant en l'acord ja van a viure lo más grande pero sin ser l'obligació de ser fallera major Bueno, i quantes hores han entrat al revés? Dicen, ten la boca xicoteta, no, no, jo no vull el millor, al final està al final Si tu te presentes i si tu dins de l'estret se no dius res doncs estàs sent aixa possibilitat i si damunt van llevant-se algunes que diuen jo no, n'hi ha dos altres que se lleven encara tens més possibilitats però això sí que ho fan moltes, jo ja estic en l'acord amb això ja tinc prou. Jo sé la... Emili, la que jo conec de València, que sé que fa i era major l'any passat ella volia viure l'experiència d'aixa primera retrillo i tal i qual, no sé quantos el passar i després ja digué jo no vaig a ser, vull dir, no vaig a ser i se ho deixa Però bé, ixe cosa d'experiència de la Fonteta, exacte, que diu que segueix superchulo i molt emocionant, que és el casatxe pa aquest dia. És que fan vergueries allà, és que fan un munt de coses. I ara tens que cruzar per aquí i ara per allà, no sé què. I ens ha ensenyat vídeos d'això i la veritat és que, bé, ixa experiència la té, però ja sabia perfectament que no volia. I vosaltres, que són molt falleres, molt falleres, molt falleres, molt falleres les dues. Eh, eh, eh, eh. A mi ahir me diuen que menos jo. Van estar dos cuts. No, de enterar en les notícies i aquestes coses. No, no, no, jo és que la teva defensiva. Per edat? Claro. Per edat, no? Per edat vos guanya tots. Però... Per falleril. I per edat falleril també. Tot, però. L'experta eres tu. Exacte, més bunyols que ningú. Fent un exercici de memòria, no d'imaginació, fent-te un exercici d'imaginació en la situació que fora, vosaltres penseu que si se vos donara la situació, en la edat que tocar i tot això, passaríeu per el tram? Jo sí. És una cosa que se vos ocorriria. Passaria, fins i tot. A part no s'ha pronunciat. Això és que són les reines. És que nosaltres no ho tenim tan assimilat en la feina major del poble o inclús en la feina major de la feina. Ho teniu, ho teniu. No ho tenim tan clar. Però en València, el que fa la feina major de València, això va a missa. I el que diu... A veure, no les deixen veure en públic, no les deixen fumar, no les deixen... O sigui, estan super... Molt mirades, molt escarabades. A veure, és que s'han representant. És que són el més gran que té València. Van anar representant. I això és una experiència... Tot i això, sí. Sí, sí, jo sí. I en Barro, tu penses que hagueres passar per ahí? És que jo això de que tots estiguen mirant... No ho du molt bé. Això, jo, de... I parlar. A anar a voleu. Tot això sí, però això d'estar al mig... Pues tu, Descartes. Però tu no has de fallar a major mai? Jo infantil. Major ja no? No, vaig dir que no. No, no, no. Tenia que dir verset i tot. No, no, no. Si no vols, no ho dius. Però quan jo era joveneta, sí. No, no, no, jo ho passi fatal. M'agraen tot. Però això que estiguen tots pendent de tu, no ho duc molt bé. La meva cara seria un semàforo tot el dia. No, no, no. Que siga Vanessa. A mi que me trien, que jo encara seria una excedència. No tindré problema, no? Bueno, pues n'hi hauria que menejar alguna cosa. Pobre goto, aniria que m'agrada jo per sequia. Vos també, una excedència. Els dos. Algú m'ha de donar el mantó i les coses. Ah, però la de València... Home, la de València no li fa falta a ningú. Porta un sequito. Per això dir jo que gota aniria... No. Així les vegades que han vingut a l'auditoria vas de pujar-ne a una dona. No els va faltar ningú. Diguen-los, fiquen-los brillitos en els làbios a les nenes, una cosa per demés. No els va faltar ningú.