
Quedem i xarrem?. Programa 65. La televisió d'abans (11-11-26)
Els participants conversen sobre els pocs canals, els programes de televisió de la infància i els televisors en blanc i negre o en color.
Recorden programes com *Barrio Sésamo*, *Heidi* i *Un, dos, tres*, així com l’ús de gravadores per enregistrar cançons i l’espera entre capítols.
Parlen d’acudits i continguts d’entreteniment que avui es considerarien masclistes, i recorden *La clave* com un programa de debat.
Recorden programes que veia tota la família i comparen aquella experiència amb el visionament actual en diversos dispositius. També comenten les pauses i els salts de contingut.
Records de la televisió d’abans
La conversa repassa com era mirar la televisió durant la infància: els pocs canals, els televisors en blanc i negre o en color, els comandaments i la paciència per esperar els programes.
- Els participants recorden sèries, concursos, dibuixos i programes que veien a casa, com Barrio Sésamo, Heidi i Un, dos, tres.
- També parlen de gravar cançons de la televisió amb una gravadora i d’esperar una setmana per veure el capítol següent.
Els continguts d’abans i els d’ara
El grup comenta que alguns acudits i continguts d’entreteniment d’aquella època avui serien considerats masclistes. També recorda La clave com un espai de debat i conversa.
Canvis en la manera de mirar
La conversa contraposa la televisió compartida d’abans amb el consum actual en què cadascú pot veure continguts diferents en dispositius propis. Es parla també de les pauses i de saltar parts d’una pel·lícula o una sèrie, pràctiques que a alguns participants els molesten.

