QUEDEM I XARREM?
Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.
Subscriu-te
QUEDEM I XARREM? Programa 37. Reis, joguets i traumes.
Presentació distesa de la tertúlia, amb comentaris sobre la falta d'una sintonia pròpia per a la secció nadalenca i la idea de posar-li lletra per a l'any següent. Es contextualitza que és la **tercera i última entrega de la trilogia nadalenca**, després d'haver parlat de sopars d'empresa i familiars. El to és molt col·loquial, amb bromes internes i ambient de confiança.
Es planteja la pregunta clau: **“Pare Noel o Reis Mags?”**. Tots s'identifiquen clarament com a *de Reis*, encara que alguna cosa caiga per Nadal. Entra després el tema dels **padrins** i les *estrenes*: diners que es donen als fillols en Nadal. S'explica com, en algunes famílies, després de dinar els nebots es posen en fila i reben diners tant si són fillols com si no, mentre es bromeja sobre els padrins que no donen res.
Debat sobre què fer quan hi ha **nebots amb i sense padrí present**. Es planteja la incomoditat que un reba i l'altre no, i es defensa una opció més equitativa: donar alguna cosa a tots, encara que al fillol un poc més. S'explica la pràctica d'anar a **casa del padrí o la madrina** a buscar les estrenes, fins i tot en altres pobles. També es comenta, amb humor, el moment en què les estrenes dels adults passen a ser per als fills, i com alguns xiquets esperen per si “sobra” algun sobre, que mai arriba.
Relaten situacions en què, amb tants sobres i detallts de Nadal, algú **perd els diners** el mateix dia i els troba dies després, generant una alegria inesperada. A continuació, la conversa gira cap als **records de joguets d'infància**: se'ls demana que pensen en el primer joc que els ve al cap i una de les participants destaca la **cuineta**, que li va fer molta il·lusió i marcà un dia especial.
A partir del record de la cuineta, la conversa segueix amb altres memòries. Una participant narra com, de menuda, va viure el moment en què als seus germans els van comprar un **cotxe nou de veritat**. Recorda amb detall com, amb 9 anys, va veure el cotxe a la porta, els bots d'alegria dels germans i la curiositat per eixir al carrer mentre els pares preparaven la sorpresa. Es barreja la fascinació infantil amb la logística dels adults per muntar la escena.
Parlen de l'època de les **nines Nancy i nenuco**. Algunes expliquen que desitjaven la Nancy però mai arribava la marca original, sinó un **sucedani**, batejat amb humor com "l'hacendado de l'època": nines semblants però no les de la tele. Es recorden models com el *babi pocosete* o el *bebismo cosete*. Es subratlla la idea que els Reis moltes voltes portaven **el que volien**, no exactament el que s'havia demanat, tot i que la il·lusió hi era igualment.
Un dels tertulians confessa un record que anomena quasi **trauma infantil**: va demanar un **Scalextric** i els Reis li van portar un **trenet de plàstic que transportava troncs**. Malgrat reconéixer que el trenet era complet i bonic, ell el percebia com "un tren de merda" en comparació amb l'Scalextric desitjat. Explica com li agradava sobretot **muntar i desmuntar** el circuit i el mecanisme de caiguda dels troncs, més que jugar-hi. Ara, de major, diu que **el voldria de nou** i el valoraria molt més.
Segueix la reflexió sobre com, tot i no tindre el que volia, podia gaudir dels joguets dels **cosins**, que sí tenien Scalextric o naus de *Star Wars*. Després, un altre participant recorda amb molta estima un **joc electrònic de preguntes i respostes**: una caixa rectangular on s'introduïen fitxes de cartró, es triava una resposta i, si era correcta, el joc emetia un senyal sonor. Explica com aquest joc li feia molta il·lusió i com passava llargues estones jugant-hi.
La conversa canvia cap a les **tradicions televisives** de Nadal: el **missatge del rei** i les **campanades**. Alguns expliquen que, a casa seua, durant el missatge tothom intenta fer callar els altres però al final no s'entén res. Altres confessen que, si fos per ells, ni el posarien i s'ho miren amb desapego mentre revisen el mòbil. Pel que fa a les campanades, diuen que els és **indiferent el canal** i que no donen massa importància a si apareix la Pedroche o altres presentadors; simplement compleixen el ritual de Cap d’Any sense gaire fanatisme.
Context i to de la conversa
Episodi en clau nadalenca, amb un to molt col·loquial i humorístic, on els participants recorden:
- Tradicions familiars de Nadal i Reis
- El paper dels padrins i les estrenes
- Regals d’infància que van marcar època
- El missatge del rei i les campanades de Cap d’Any
Tradicions de Nadal: Pare Noel vs Reis
- Tots es declaren clarament més de Reis que de Pare Noel.
- Alguns comenten que en Nadal podia caure “alguna chorraeta”, però el gruix dels regals i la il·lusió eren pels Reis Mags.
"Mirad que yo celebre todo, pero yo soy de Reis."
El paper dels padrins i les estrenes
Estrenes i diners de Nadal
- Parlen de la tradició de les estrenes: els padrins donen diners als fillols el dia de Nadal.
- En algunes cases es fa:
- Fila de nebots després de dinar, tots esperant el sobre. - Donar a tots per igual, siguen fillols o no, per evitar comparacions.
- S’analitza la pressió econòmica i moral:
- El fillol sol rebre un poc més. - Es critica el padrí que no dóna res i “queda en evidència”.
Situacions incòmodes i solucions
- Debaten què passa quan:
- Un nebot té padrí present i un altre no. - El padrí no pot o no vol donar.
- Es valora l’“opció Amparo”: donar també als altres nebots, no només a la fillola, per evitar tristors i greuges comparatius.
"Espadrís roños queda ahí mal."
També recorden quan, de menuts, anaven a casa del padrí a estirar la mà, fins i tot si vivia en un altre poble.
Alegries i anècdotes amb els diners
- Expliquen que, entre tants sobres i detalls, a voltes:
- Perden els diners el mateix dia. - Els troben dies després en algun lloc inesperat.
- Ho viuen com a “alegries extra” que allarguen la màgia de Nadal.
Regals d’infància que van marcar
La cuineta i els jocs simbòlics
- Una de les participants recorda amb molta il·lusió la cuineta:
- Obrir i tancar portetes. - Jugar sense parar.
- Ho relacionen en broma amb el fet que “des de llavors no ha parat” de cuinar.
Cotxe nou per als germans
- Una altra recorda l’any que els pares van comprar un cotxe de veritat als germans:
- Recorda obrir la porta del carrer, veure el cotxe i els bots d’alegria. - Ella tenia 9 anys i ho té molt gravat. - Explica com volia eixir al carrer a veure què passava i els pares no la deixaven, perquè estaven preparant la sorpresa.
Nines, Nancy i “sucedanis”
- Parlen de l’època de la Nancy i altres nines.
- Moltes vegades no arribava la marca “bona”, sinó:
- Un sucedani o “hacendado de l’època”. - Exemples: babi pocosete, bebismo cosete.
- Accepten amb humor que els Reis portaven el que volien, no sempre el que demanaven.
"Si tú volies la marca, venía un sucedaño. El hacendado de la época."
Trauma de l’Scalextric i el trenet
- Un dels participants confessa un “trauma infantil”:
- Va demanar un Scalextric. - Els Reis li van portar en canvi un trenet de plàstic amb troncs.
- El tren era xulo i complet, però ell sentia que era “un tren de merda de plàstic” comparat amb l’Scalextric.
- El tren tenia:
- Funció de carregar i descarregar tronquets. - Ell gaudia sobretot de muntar i desmuntar, més que de jugar.
- Ara, de major, reconeix que el valoraria molt i que el voldria de nou.
"Ara voldria eixer tren de merda que portava tronc de plàstic."
També parla dels cosins, que sí que tenien:
- Scalextric.
- Nau de Star Wars.
Ell gaudia jugant amb els joguets dels altres, encara que a casa tinguera el “sucedani”.
Joc electrònic de preguntes i respostes
- Un altre record especial és un joc electrònic:
- Caixa rectangular amb fitxes de cartonet. - Es ficava la fitxa, es triava resposta i es prement el botó. - Si encertava, pitava; si no, no s’encenia res.
- El descriu com un joc que el va fer flipar i amb el qual passava molta estona.
Missatge del rei i tradicions televisives
Missatge del rei de Nadal
- Parlen del missatge del rei (emèrit o actual) la nit de Nadal.
- Dinàmiques familiars:
- En algunes cases tothom calla i mira la tele com si fos molt important. - En altres cases, ningú fa cas i hi ha cacau de converses mentre sonen els “calleu, calleu”. - Hi ha qui, si fos per ell, ni el posaria, i aprofita el moment per mirar el mòbil.
Les campanades de Cap d’Any
- Pregunten en quin canal veuen les campanades.
- Per a la majoria:
- És indiferent el canal. - No donen importància especial a si surt Pedroche o altres presentadors.
Tancament: humor i mirada enrere
L’episodi combina nostàlgia i humor al voltant de:
- La màgia desigual dels Reis Mags: a voltes marca, a voltes sucedani.
- Els padrins generosos o “roñosos”.
- Els regals que van marcar, encara que no foren exactament el que s’havia demanat.
- La distància actual envers rituals com el missatge del rei i les campanades.
En conjunt, és una conversa càlida que retrata molt bé la cultura nadalenca popular i la manera com, amb els anys, aquests records es transformen en anècdotes tendres i divertides.