QUEDEM I XARREM?
Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.
Subscriu-te
QUEDEM I XARREM? Programa 48 - Les pasqües d'abans
Recordatoris sobre les atraccions de fira, des dels cotxes de xoc fins a les barquetes, i com aquests espais esdevenien punts de lligoteig i diversió juvenil.
Debat sobre la formació de les colles de Pasqua, la pressió social i les primeres parelles que sorgien durant aquestes trobades festives.
Repàs als jocs populars com la corda o la xurroba, i com s'han perdut davant l'ús actual de la tecnologia mòbil.
Conversa sobre l'estrena de roba nova, les sabatilles, les camises i l'ús del maquillatge per al dia de la Pasqua.
Reflexió final sobre la tradició d'anar a passar el dia a les casetes o hortes properes, compartint menjars i experiències en grup.
En aquest episodi del programa QUEDEM I XARREM? de Radio Ribarroja, les convidades reflexionen sobre la nostàlgia i les tradicions ancestrals de la Pasqua a Riba-roja de Túria. A través d'una conversa distesa, es descriuen les vivències col·lectives d'una generació que va marcar la identitat del poble.
Elements destacats de la celebració
- Fires i atraccions: Els clàssics cotxes de xoc, el tren de la bruixa o les mítiques barquetes eren el punt de trobada obligat d'unes generacions que gaudien de la festa amb total innocència.
- Jocs tradicionals: Es recorden activitats com saltar la corda, el joc de la xurroba i les cançonetes populars que acompanyaven les jornades a l'aire lliure.
- La indumentària i preparatius: L'estrena de roba nova, especialment els pantalons vaquers o camises de quadres, i el ritual del maquillatge (la peca) eren gestos simbòlics per lluir davant tota la colla.
"Era una manera de viure les coses distinta. L'esdeveniment de la Pasqua era un fita, un moment esperat per tots."
L'evolució de la convivència
El programa subratlla com s'han perdut certs costums, com ara el costum d'anar a l'horta amb les colles, el desplaçament a peu carregats d'estris o el fet de compartir el dia en espais naturals propers al Riu Túria. Davant la comoditat tecnològica actual, es posa en valor la proactivitat ciutadana i el contacte directe entre el veïnat com a elements nuclears de la cohesió social del municipi.