QUEDEM I XARREM?
Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.
Subscriu-te
Quedem i xarrem? Prog 33, amb Amparo Guardiola i Vanessa Barahona. Dolços de Nadal.
S’inicia la secció de tertúlia amb la presentadora donant pas a les col·laboradores (Vanessa Barahona, Amparo Guardiola i altres). El to és molt informal i proper. Es comenta que fa fresca i que els supermercats fa setmanes que tenen exposats els productes de Nadal; això inspira el tema de conversa: les reunions nadalenques i els dolços de la sobretaula.
La presentadora pregunta pels “extres” de la sobretaula de Nadal: torrons i altres dolços. Es parla dels torrons clàssics: Xixona (moll), Alacant (dur) i, especialment, el de yema tostada, que agrada molt a diverses tertulianes. També es menciona el torró de xocolate amb ametla. Algunes reconeixen que, en realitat, no solen comprar torró, excepte si és per reutilitzar-lo en postres com flams o panacotes.
Una tertuliana diu que li agraden els torrons, però que quasi mai en compra; només en fa servir si ha de cuinar postres (flam de torró, panacota) amb el que sobra. Es comenta, en to de broma, que a casa seua directament no en sobra mai perquè gairebé no se’n compra. Apareix la idea que alguns familiars demanen torrons “moderns” (de xocolate, pistatxo, etc.) però al final acaben menjant ben poc.
La conversa es desplaça cap a altres dolços nadalencs: es parla del panettone, que a algunes els encanta i a altres “se’ls fa bola”, sobretot si no els agrada sucar-lo en llet. En canvi, hi ha consens més gran amb els polvorons, encara que una tertuliana diu que l’“agobien”. També es mencionen dolços com els enroscos de vino, que agraden molt, i es recorda com abans es menjava de tot fins que s’acabava la safata.
Es descriu amb detall la cistella de dolços que posa la sogra d’una de les tertulianes durant tots els Nadals: una cistella gran, plena de torrons, polvorons, boletes de coco i tota mena de pastes. Tothom coincideix que seria un paradís per a les goloses. Es comenta que la cistella es manté sobre la taula durant totes les festes i que alguns productes desapareixen abans que altres, mentre que els polvorons solen quedar més temps.
Algunes tertulianes expliquen que a casa seua no tenen la típica safata de dolços el dia de Nadal, més enllà d’alguna coca casolana o pastís; diuen que no són gaire de dolç. Es comenta el canvi d’hàbits de consum: abans s’anava a comprar pastilles de torró “del bo” a llocs especialitzats, mentre que ara es compren sobretot paquets assortits amb trossets individuals envasats. Consideren que això s’ha imposat perquè la gent ja no menja tant torró, i així el producte no es fa malbé.
La conversa deriva cap a les caixes de Nadal que reben alguns jubilats. Algunes tertulianes expliquen que elles no n’han rebuda mai, però que coneixen gent que s’apunta a associacions de jubilats justament per la caixa, que ve molt ben assortida i fa molta il·lusió obrir-la. Es remarca en to divertit que la caixa “és millor que el que paguen” i que és una alegria veure què porta cada any.
Una tertuliana confessa que guarda el torró que sobra amb la intenció de fer-ne una tarta o algun altre postre, però que al final el torró queda oblidat en un calaix. Encara que la seua dona és molt llaminera, tampoc arriba a gastar-lo. Es fan bromes sobre la ubicació exacta del torró i el fet que ella va massa de pressa per parar-se a tallar-lo. Es torna a mencionar la panacota de torró, descrita com molt bona però molt contundent, ideal en porcions petites.
S’obri un bloc sobre dolços més casolans i locals: es parla de les mantecaetes, del misteriós “comcaiga” (una mena de massa que cau a l’oli, quasi com un bunyol però no del tot) i d’altres pastes com els rosegons. Es destaca que algunes mares i sogres encara els fan de manera artesanal i en grans quantitats. Algunes tertulianes reconeixen que intenten no menjar-ne perquè, si comencen, no poden parar.
Es descriu la figura de qui ja no menja quasi res de dolç però continua gaudint veient els altres menjar. Una tertuliana explica com la seua mare es posa davant de la safata, anima a tothom a menjar, pega un mos i es queda mirant-los, dient que està bo però sense repetir. Aquest comportament genera una barreja de tendresa i pressió perquè els altres seguixen menjant.
Cap al final, es parla de portar bombons “zero azúcar añadidos” pensant en persones que han de controlar el sucre. També es comenta la compra d’un torró o dolç de xocolate amb pistatxo, considerat una novetat dins dels “torrons raros” moderns. La tertúlia es manté en el to distès, entre la tradició dels dolços clàssics i l’arribada de productes més nous i saludables.
Resum de la tertúlia
En aquest fragment de tertúlia radiofònica, les participants conversen de manera distesa i humorística sobre els dolços típics de Nadal, les seues preferències i manies, i les dinàmiques familiars al voltant de la taula.
1. Context i to de la conversa
- Es tracta d’un espai de xerrada informal entre diverses col·laboradores habituals.
- El to és joguiner, molt col·loquial i ple de bromes internes i comentaris espontanis.
- El punt de partida és l’arribada del fred i la presència anticipada de productes de Nadal als supermercats.
2. Torrons i postres de Nadal
Preferències sobre torrons
- Parlen dels clàssics:
- Torró de Xixona (moll) i torró d’Alacant (dur). - Especial predilecció pel torró de gema / yema tostada. - Es comenta també el torró de xocolate amb ametla i altres variants més modernes (pistatxo, etc.).
- Algunes reconeixen que gairebé no en compren, i que només el fan servir per:
- Fer flam de torró. - Fer panacota de torró.
"Jo el flan de torró o la panacota que jo faig quan me sobra"
Productes variats de dolç de Nadal
- Es mencionen molts dolços tradicionals i comercials:
- Polvorons (generen opinions dividides: a algunes els encanten, a altres els “agobien”). - Panettone (algunes el troben boníssim, altres diuen que “se’ls fa bola”). - Enroscos de vino i boletes de coco. - Pastissets de moniato. - Mantecaetes i el misteriós comcaiga (dolç casolà tipus masseta fregida que “cau” a l’oli). - Rosquilles/sogues i altres pastes casolanes de sempre.
3. La cistella o safata de dolços a casa
- Una de les tertulianes descriu la cistella de dolços de la seua sogra, molt gran i sempre plena de:
- Torrons diversos. - Polvorons, boletes de coco, pastes, etc.
- Aquesta cistella s’exposa des del dia 24 fins al 6 de gener, i:
- Alguns dolços desapareixen molt ràpidament. - Altres, com els polvorons, queden més temps a la safata.
- Una altra comenta que a casa seua, en canvi, ni treuen safata de dolços el dia de Nadal, com a molt alguna coca casolana.
4. Canvi d’hàbits: pastilles vs. assortits
- Abans es compraven pastilles senceres de torró (fins i tot “de lo bueno, lo mejor” a botigues especialitzades).
- Ara cada volta hi ha més paquets assortits (sortidos) amb:
- Trossos xicotets, cadascun en el seu paperet. - Es destaca que això va bé perquè la gent ja no menja tant torró i així: - No cal obrir una pastilla sencera. - El que queda no es fa malbé.
"Això se fa perquè la gent no el minxa... I no se fa malo. Està bé això."
5. Les caixes de Nadal dels jubilats
- Apareix el tema de les caixes de Nadal que reben alguns jubilats:
- Es diu que són caixes “molt apanyades”, plenes de productes nadalencs. - Algunes persones s’hi apunten als jubilats sobretot per la caixa.
- Es remarca la il·lusió d’obrir la caixa i descobrir “què du”.
6. El torró que sobra i els propòsits que no arriben
- Una de les veus explica que guarda el torró que sobra per a:
- Fer un pastís. - Fer algun postre elaborat.
- Tot i això, el torró queda oblidat en un calaix:
"Allí està el torró encara" "Jo ho deixe la il·lusió de fer algun dia un pastís... i no m’arriba."
- Es comenta també la panacota de torró, molt bona però molt contundent, ideal en racions tipus xupito.
7. Manies, límits i manera de “disfrutar”
- Algunes tertulianes reconeixen que ja no mengen quasi res de dolç, però:
- Gaudeixen veient els altres menjar. - S’asseuen davant la safata i animen: “minxeu, minxeu”.
- Es parla de mares o sogres que:
- Fan un mos, es queden mirant, diuen “està bo, eh?” però no continuen. - Generen certa pressió tendra perquè la resta menge.
8. Dolços “moderns” i alternatives
- Es comenten torrons moderns (de xocolate amb pistacho, de pitufo, etc.), sovint demanats pels més joves però que al final no es mengen gaire.
- Una de les participants diu que vol portar “bombonets zero azúcar añadidos” pensant en la salut d’una altra persona.
9. Idea central de la tertúlia
La conversa gira al voltant de:
- Com els dolços nadalencs formen part de la memòria gustativa i emocional.
- La diferència entre el que es compra per tradició i el que realment es menja.
- El paper de mares i sogres com a guardianes de la safata de dolços.
- L’evolució dels hàbits: de les pastilles clàssiques de torró a assortits individuals i productes “zero sucre”.
És una tertúlia que barreja nostàlgia, humor i costumari nadalenc valencià al voltant de la taula dolça de Nadal.