QUEDEM I XARREM? Programa 38. Reis Mags i nous propòsits.
Salutacions inicials i comentaris humorístics sobre l'absència d'un company que és de viatge a Miconos.
L'Amparo relata la seua tradició de rebre pernils per Reis i es discuteix la preferència entre el Pare Noel i els Reis Mags.
Es parla de tradicions com besar la mà als padrins i l'aparició dels 'valeypor' com a regals d'última hora.
Relats sobre les reaccions dels més menuts de la casa amb les seues noves joguines i regals.
Discussió sobre qui farà esport aquest any i la crítica humorística a la roba tècnica excessiva de runners i ciclistes.
Reflexions finals sobre la motivació per anar al gimnàs o fer dieta, i la intenció de caminar en grup.
Reflexió sobre les festes i les tradicions familiars
L'episodi comença amb una conversa distesa sobre com han passat les festes de Nadal i Reis. Els interlocutors comparteixen les seues experiències personals, destacant la importància de les tradicions familiars al voltant dels regals i els menjars:
- Amparo comenta la seua preferència pels Reis, destacant el detall dels pernils com a part del seu regal de cada any.
- Es discuteix la figura del pare Noel versus els Reis, amb una clara inclinació dels participants cap a la tradició local meridional d'esperar a l'arribada dels Mags d'Orient.
- Sorgeix l'anècdota del "vale per...", una pràctica moderna que no convenç tothom per la pèrdua de la il·lusió immediata que suposa un regal físic.
Els propòsits de l'any: L'esport i la roba tècnica
La segona part del programa se centra en els clàssics propòsits d'Any Nou, especialment en l'activitat física. El debat es torna còmic quan es parla de la preparació per a una mitja marató:
- Es qüestiona la moda dels runners i els ciclistes, titllant de vegades de "hortera" l'ús excessiu de roba tècnica i materials fluorescents.
- Un dels participants defensa anar a fer esport amb roba normal o vaquers, mentre que la resta insisteix en la necessitat d'utilitzar equipament adequat per evitar el ridícul o per simple comoditat.
- Es discuteix la dificultat de mantenir la motivació passades les primeres setmanes de gener.
"Jo soc un xiquet dels anys 70 i jo veig els ciclistes disfressats, ridículs per molta roba tècnica que porten."
Conclusió sobre l'arrencada de l'any
Finalment, es posa en relleu que, ja sigui per la dieta o l'exercici, el més complicat és el moment de començar (arrencar). Es bromegen sobre la possibilitat d'unir forces per anar a caminar junts, encara que les postures sobre la vestimenta esportiva continuen molt allunyades.

