episodis

Resum de la xerrada Dades clau de l’acte Data i hora: dijous 16 d’octubre, 18:30 Lloc: Castell de Riba-roja de Túria Ponent: Jaldía Abu Bakra, presidenta d’Alcarama (moviment de dones palestines) i activista Organitzen: Associació per a la Cooperació i Desenvolupament de Togo i Ajuntament de Riba-roja de Túria Objectiu de la trobada Compartir testimoni i visió sobre la situació actual a Palestina. Espai de reflexió i diàleg per conèixer de primera mà la realitat de les dones i la població palestina. Context i perfil de la ponent Jaldía viu a Madrid i resideix a l’Estat des de 1987 com a exiliada política. Compromís actiu amb la causa i voluntat d’oferir una “versió diferent” del relat dominant arran dels fets recents. Temes principals abordats per Jaldía Més informació i consciència pública: la societat ha passat de la làstima a la solidaritat conscient amb el dret del poble palestí a resistir. "Anteriormente... la gente salía por lástima... ahora... con mucha más conciencia apoyando el derecho legítimo del pueblo palestino a resistir" Mobilització juvenil creixent: la joventut és clau, tot i que encara queda molta feina d’informació per fer. Crítica al “pla de pau” dels EUA: qualificat com un “pla de rendició” i d’“apaciguament” per salvar Netanyahu i el projecte colonial. "Lo que llaman el plan de paz... es un plan de rendición... para salvar a Netanyahu y a su proyecto" Continuïtat de la violència: el genocidi no comença el 7 d’octubre, sinó amb la instal·lació del projecte sionista; podrien canviar les formes, però no el fons. "El genocidio no ha empezado con el 7 de octubre... ese proyecto pretende eliminar a todo el pueblo palestino" Necessitat de pressió internacional: reforçar la solidaritat des de fora per impedir que els plans continuïn “silenciosament”. Solució proposada per Jaldía: desmantellar el projecte sionista i construir una Palestina lliure, del riu al mar, amb igualtat de drets per a tothom. "La única solución... es desmantelar el proyecto sionista... y luchar por una Palestina libre del río al mar" Invitació i format de la sessió Diàleg obert: preguntes, reflexió conjunta i intercanvi amb el públic. Jaldía compartirà també la seva experiència a la flotilla cap a Gaza amb ajuda humanitària. Objectiu: sortir millor informats i amb idees més clares. Recordatori final Dijous 16 d’octubre, 18:30, al Castell de Riba-roja de Túria. Xerrada-col·loqui amb Jaldía Abu Bakra sobre la situació actual a Palestina.

Resum principal Presentació de "Punto Ciego" de Santi Donaire a Riba-roja de Túria: un llibre de fotoperiodisme que documenta anys d'exhumacions de fosses comunes a Paterna, per posar rostre a una ferida col·lectiva que encara supura i per convertir la memòria en eina pedagògica per al present i el futur. "recomponer el puzzle para devolver de la masa al individuo" Idees clau Origen del projecte (2016): el seu "despertar" en la recerca de Federico García Lorca el porta a la memòria històrica com a compromís personal i periodístic. Paterna com a punt cec: repressió "en fred" durant la dictadura franquista (1939–1956), sovint obviada en el relat públic. Metodologia d'exhumació: treball amb Arqueoantro i equips forenses per reconstruir identitats; de la massa a l'individu mitjançant un treball meticulós i rigorós. Eina per a les noves generacions: no és només passat; és una alerta democràtica per entendre què passa quan es perden drets i llibertats. Oblit deliberat: el relat hegemònic ha silenciat violències com la sexual, l'exili (intern i extern), el senyalament i el robatori de terres. Comparativa internacional: a diferència d'Alemanya o França, aquí va guanyar la dictadura, fet que condiciona el relat i els referents col·lectius. Paper de la fotografia: documentar moments on la història "s'accelera" (la fossa com a erupció de memòria) i construir memòria per al futur. Humanitat i dol: reconeixement del dret universal a una sepultura digna i a fer el dol col·lectiu. Mirada contemporània: les fosses comunes d'avui (p. ex. Gaza) poden tenir el rostre de les d'ahir; la memòria serveix per imaginar i prevenir la pèrdua de llibertats. "No creo que haya un ritual humano más universal como el de darle una despedida digna a nuestros muertos" Detalls de l'acte Quan: divendres, 17 d'octubre, 18.00 h On: Sala del Molí, Riba-roja de Túria Qui: Santi Donaire presenta "Punto Ciego" i dialoga sobre memòria democràtica i fotografia Agraïment i territori Donaire destaca Riba-roja com a exemple de compromís amb la memòria democràtica i homenatja l'esforç dels familiars i col·lectius locals.

Resum de la conversa Entrevista a Esther Gómez (regidora de Participació Ciutadana) i Mada Martínez (tècnica de Participació Ciutadana) sobre les II Jornades de Consells Sectorials de Riba-roja de Túria, orientades a alinear la Carta de Serveis municipal amb els ODS, l’Agenda Urbana i el Pla Estratègic Municipal, i a definir nous compromisos mesurables amb la ciutadania. "La participació no és fer una festa, sinó reflectir els desitjos i necessitats de la ciutadania en les polítiques públiques." Objectius clau Validar i actualitzar els compromisos de la Carta de Serveis segons ODS, Agenda Urbana i Pla Estratègic. Aterrar la política pública en accions concretes i mesurables amb indicadors i rendició de comptes anual. Impulsar la participació de consells sectorials, associacions i ciutadania per definir compromisos específics. Estructura i calendari 3 tallers al Castell de Riba-roja de Túria, de 17:30 a 19:30: 15 d’octubre: Dimensió social (cohesió, igualtat, salut, infància, joventut, esport). 22 d’octubre: Dimensió ambiental (sostenibilitat, mobilitat, territori, acció climàtica). 29 d’octubre: Dimensió econòmico-cultural (cultura, patrimoni, turisme, economia i bon govern). Obert a consells sectorials, associacions i ciutadania interessada. Metodologia de treball Tallers dinàmics i participatius: treball en equips, post-its, debat i presentació de propostes. Selecció col·lectiva de compromisos concrets per incorporar a la Carta de Serveis. Ambient constructiu i orientat a resultats: propostes realitzables i avaluables. "No en tots els llocs et permeten parlar, plantejar, escoltar... i fer una rendició de comptes real." Context i impacte Les primeres jornades (2023) van reunir +125 persones. La Carta de Serveis inclou +65 compromisos de +24 àrees (cultura, esports, administració, educació, serveis públics...). Impacte de la DANA, que va obligar a posposar; 2025-2026 marquen continuïtat i planificació futura. Teixit associatiu molt actiu: +120 associacions i noves entitats en àmbits esportius, de salut i culturals. Com participar Inscripció prèvia via web municipal, app (agenda), i xarxes socials; suport telefònic si cal. Possibilitat d’apuntar-se a un, dos o tres tallers. Notes de rendició de comptes Cada compromís té indicadors (p. ex. nombre mínim d’activitats anuals) i auditoria externa. "És una rendició de comptes també a la ciutadania" i un seguiment anual de qualitat. Properes passes Incorporar els nous compromisos a la Carta de Serveis i retorn públic dels resultats. Compromís de tornar a ràdio per explicar els acords i convidar participants a compartir l’experiència.

Tema central • Conversa amb Juan Pablo Valero i García (director general de València Music City) sobre la commemoració del centenari de la declaració (1925) de l’Himne de la Comunitat Valenciana. • Es repassa la gènesi de l’himne a l’Exposició Regional de 1909, el paper del Mestre Serrano i del lletrista Maximilià Thous, i es descriu l’acte multitudinari de recreació celebrat el 5 d’octubre a la Plaça de la Mare de Déu amb més de 800 artistes. "Tots els que estàvem en la plaça érem prou conscients... que estàvem vivint un acte que se recordarà". Context històric (1909–1925) Origen (1909) • L’himne fou encarregat per l’Ateneu Mercantil al Mestre José Serrano per a la inauguració de l’Exposició Regional de 1909. • La lletra, inicialment oferta a Teodoro Llorente, passa a Maximilià Thous quan Serrano exigeix que el primer vers incloga la paraula “Espanya”; Llorente ho evita i s’endarrereix, i finalment avala la versió de Thous. • L’estrena de 1909 entusiasma el públic (amb Alfons XIII present) fins al punt de demanar-la dues vegades. Declaració oficial (1925) • En 1925 s’organitza a la Plaça de Bous un acte de “consagració” com a himne regional, amb orquestra i banda municipals, cors i comitiva folklòrica. • La soprano valenciana Cora Raga interpreta el solo (Serrano transforma el “solo de tenor” original per a ella), consolidant la seua figura lligada a l’himne. L’acte del centenari a la Plaça de la Mare de Déu (5 d’octubre) • Concepció com a evocació històrica i acte participatiu, no sols un concert formal. • Més de 800 artistes: orquestra i banda municipals, cors federats de tota la comunitat, grups de folklore i dansa, i societats musicals de la ciutat de València. • Lloc triat: Plaça de la Mare de Déu (espai simbòlic i cívic central de València). • Direcció musical de Cristóbal Soler; la part solista a càrrec de la soprano valenciana Tania Durán, evocant Cora Raga. • Elements identitaris: senyeres històriques (facsímils de 1923 –Lo Rat Penat– i 1929 –Ajuntament–) i homenatges a Serrano i Thous. Protagonistes i col·laboradors destacats • Institucions clau: Ateneu Mercantil (impulsor de l’himne), Lo Rat Penat (lligam amb Thous). • Participació comarcal: menció a la Coral Renizer i grups de danses; obertura a cors i grups de tot el territori. • Detall humà: familiares del Mestre Serrano presents; emoció generalitzada del públic. • Anècdota: la falda escènica de la solista, confeccionada per Juan Pablo Valero (8 m de tela, doble capa amb criolina, color roig-púrpura), per reforçar l’impacte visual. Patrimoni i memòria: partitura i museu • La partitura original manuscrita de l’himne (de la viuda de Serrano) va ser subhastada el 1957 en una iniciativa solidària per la riuada; comprada per empresaris de la conserva de Múrcia i cedida a l’Ajuntament de Múrcia. • S’estan gestionant sessions/cessió perquè València puga exposar-la. • Al Museu Històric de la Ciutat (Ajuntament de València) s’exposa de nou l’edició de luxe del 1925 (impresa pel Cercle de Belles Arts). • Reconeixement institucional: el Mestre Serrano és nomenat recentment fill adoptiu de València. Estratègia València Music City • Desenvolupament d’una estratègia transversal que integra tota la cadena musical: programació, patrimoni, educació, salut i comunitat. • Grups de treball: - Música moderna (festivals i circuits: Marina, Pèrgola, Les Arts, RoS Arena...). - Música tradicional i folklore (escola de música tradicional i major presència cívica). - Música i salut (ús terapèutic en l’àmbit sociosanitari). - Música i educació (projectes reglats i no reglats: primària, secundària, conservatoris, escoles de música, universitat). - Música clàssica (coordinació de programació i casuística del sector). • València forma part de la xarxa internacional Music Cities Network, única ciutat d’Espanya en aquesta plataforma, per compartir bones pràctiques i concebre la música com a eina de construcció urbana. Moments i cites • «Exigència de Serrano» a la lletra: primer vers amb “Espanya”. • «Acte inoblidable»: emoció palpable i públic commogut. • «Patrimoni viu»: recerca de la partitura original i difusió museística.

Resum executiu Conversació amb María Calafat, pedagoga i coordinadora del programa de vida independent a Riba-roja de Túria, sobre com fomentar l’autonomia personal en diferents etapes de la vida, especialment en persones amb diversitat funcional. "vida independiente es... llegar a vivir autónomamente, solos, solas" Definició i objectiu La vida independent implica viure de manera autònoma, adaptada a l’edat i al perfil de cada persona. En diversitat funcional, la intervenció ha de ser personalitzada: no hi ha un únic camí ni un ritme igual per a tothom. Etapes i competències clau Infància Tasques a casa: recollir taula, preparar esmorzar/berenar, endreçar habitació, preparar motxilla i materials. Aprenentatge gradual i pràctic, en clau col·laborativa. Joventut (18-30) Gestió de diners i preparació per a la feina. Transport: ús del transport públic, valoració del carnet de cotxe/moto. Llar: cuina i neteja com a eixos d’autonomia diària. Adulta Pagament de factures, gestió econòmica autònoma. Viure sol/a, assumir rutines i responsabilitats laborals i domèstiques. Factors que influeixen en l’èxit Context familiar: clau per reforçar hàbits i continuïtat. Entorn educatiu i social: escola, centres de dia/ocupacionals, vivendes tutelades. Recursos: es treballa dia a dia, però encara falten recursos a la comunitat. Dimensió psicològica i emocional Treballar autoestima i empoderament des de ben petits per augmentar la seguretat personal. L’actitud i l’esforç de la persona són determinants en el progrés. Sensibilització i comunitat Dues realitats socials: Qui no ha tingut contacte amb la diversitat funcional: no sap com actuar ni relacionar-se. Qui sí n’ha tingut: està més sensibilitzat. Accions de sensibilització als col·legis per normalitzar la diversitat des d’infantil. Casos d’èxit a Riba-roja Infantil: millores notables en habilitats socials, comunicació i interacció amb iguals. Juvenil i adults: reforç de cuina, transport i maneig de diners per consolidar l’autonomia. Funcionament del programa Horari: dilluns a dijous, de 17:00 a 20:00 (3 hores, flexibles per sessions). Talleres individuals i grupals amb activitats: manualitats, habilitats socials, jocs, sortides a biblioteca, cuina i més. Objectiu: aprendre mentre es passen bé i contextualitzar després a casa i a la comunitat. Edats i itineraris Infantil: 5-12 anys Juvenil: 15/16-20 anys Adults: 20+ Eixos de treball: Cura personal i salut Alimentació i cuina Economia personal (pressupost, despeses) Organització de l’entorn: mapatge de recursos locals (què fer caps de setmana, alternatives si no es pot anar al centre, opcions d’oci i suport a la població) Mobilitat i transport Oci trimestral (programació subjecta a canvis) 8 de novembre: Llotja de València 24 de gener: Parc de Capçalera (València) 18 d’abril: Ciutat de les Arts i les Ciències Com inscriure’s Contactar amb “La Botalla” i preguntar per Miriam. Miriam contacta amb María Calafat per fer una reunió inicial amb les famílies. A partir d’ací, es definixen necessitats, directrius i horaris adequats.

Resum general Esdeveniment solidari que uneix teatre i compromís social a Riba-roja de Túria: el grup Teatre SAB presenta la comèdia «No cabe un alma», amb recaptació íntegra per a l’ONG Riba-roja Solidària. Detalls clau de l’esdeveniment Data i hora: dissabte 18 d’octubre, 18.30 h Lloc: Teatre Cervantes (Riba-roja de Túria) Preu: 3 € (donatiu) — destinats a Riba-roja Solidària Durada: aproximadament 60–70 minuts Idioma: castellà "Qui vulgui saber el desenllaç ha de venir al teatre." L’obra i el muntatge Sinopsi vàn humor Ambientada a les portes del cel, amb Sant Pere custodiant l’entrada. Situacions d’overbooking al cel que deriven en solucions insospitades i divertides. Tonalitat: comèdia fresca, per a riure i gaudir; apta per a públic general (idealment a partir de 12–14 anys). Producció i repartiment Autor: Leandro Marcos González Direcció: Alicia Gracia Companyia: Teatre SAB Repartiment coral: 14 actors i actrius (treball d’ensemble constant a escena) Escenografia mínima: taula de Sant Pere i cadires; el repte és coreogràfic i coral. Entrades i promoció Venda general: 3 € al Teatre Cervantes. Promoció amb comerços locals: entrades gratuïtes repartides per botigues; qui l’use ha de portar 1–2 persones que sí compren l’entrada. Objectiu: donar a conèixer l’ONG i omplir la sala. Riba-roja Solidària: impacte de la recaptació Destí dels fons: Pagament del lloguer de la seu-casa. Ajuts d’emergència. Ajudes d’alimentació a persones voluntàries/treballadores implicades. Agraïment al teatre per fomentar cultura i solidaritat amb funcions benèfiques recurrents. Activitats setmanals de l’ONG (Seu: 1r de Maig, 41) Dissabte Tenda d’intercanvi d’objectes i llibreria solidària (matí). Possibilitat de recollir entrades promocionals del teatre. Dilluns (18–20 h) Taller de pintura sobre tela (bosses). Activitat participativa i creativa. Dimarts (10–11 h) Repartiment de roba. Dimecres (9.30–10.30 h) Suport burocràtic i amb paperassa a qui ho necessite. Dijous Classe d’aprenentatge compartit i preparació de tertúlies dialògiques. Proper encontre obert: 15 de novembre, 10.00 h sobre el llibre Rompiendo Barreras (autor/a “Caricó”). Activitat inclusiva (amb lectura guiada, traduccions, redacció col·laborativa i correcció conjunta). Divendres (quinzenal) Grup de neteja i joguets: preparació de la campanya de Nadal (Papa Noel/Reis) per a famílies inscrites. Voluntariat i col·laboracions Es busquen voluntaris/es per a les classes i activitats (participació activa, no càrrega docent rígida). Projectes en marxa amb l’Associació Àrabe i el grup de consum ecològic: intercanvi d’habilitats i sabers. "La tertúlia dialògica és una activitat educativa d’èxit, demostrada científicament." Crida final Vine al teatre: cultura i solidaritat de la mà. Riu, gaudeix i ajuda l’ONG local. Participa a les activitats setmanals i suma’t al voluntariat. Qualsevol aportació compta.

Resum general Programa municipal ampli per al 25N amb el lema inspirat en Pasión Vega —“María ya no tiene miedo”— per empoderar dones que deixen relacions de maltractament i reforçar la prevenció, la conscienciació i la igualtat al municipi. Lema i context • El tema de María serveix de fil conductor per visibilitzar el trencament del cicle de la violència i mirar al futur amb força i llibertat. Eixos del programa 25N • Cultura: teatre i art com a eines transformadores per parlar d’igualtat i emocions. • Conscienciació: mitjans, campanyes públiques i visibilització de dades (comptador de feminicidis). • Educació i famílies: prevenció de violència digital, pornografia i prostitució; treball als centres. • Formació institucional: Policia Local i plantilla municipal en protocols i normativa. • Benestar i sororitat: tallers a l’Espai de la Dona, testimonis i mural comunitari. Activitats i continguts clau Cultura • Obra “Poder y no querer” (8 nov, 20:00, Teatre Cervantes): reflexió sobre llibertat vs soledat; direcció d’Àlex Reyes; repart amb diverses artistes locals. • Convivència amb la Fira del Ducs el mateix cap de setmana. Conscienciació pública • Programa de ràdio “La Puerta Violeta” amb el llibre “La trapecista” de Verónica Blanco per posar nom a les trampes vitals i promoure la resiliència. • Instal·lació d’un comptador de feminicidis (des de 2003 + any en curs) per no normalitzar la violència extrema i fer-la visible. • Acte central 25N (10:30, Plaça de l’Ajuntament): lectura del manifest (orientat a joves), actuació de dansa sobre “María no tiene miedo” i llançament de la campanya “El control no es amor”. • Campanya “El control no es amor”: converses tipus pantalla de mòbil per identificar el control (ubicació, contrasenyes) com a no-amor. Educació i famílies • Jornada per a famílies sobre violència digital, pornografia i prostitució (25 set, 18:00, Espai de la Dona), dins del pla abolicionista municipal. • Programa de prevenció als centres (CIRES): impacte de la “nova pornografia” en adolescents i relacions; foment de pensament crític i consentiment. • Coordinació amb el Centre Dona de Iàtova i les CICs dels centres educatius. • Dada rellevant: la Fiscalia assenyala un +200% d’augment en agressions sexuals a menors; urgeix prevenció i educació afectivosexual. Formació institucional • Policia Local: especialització en unitats de menors (EMBA) i Biogen (casos de violència masclista); formació en protocols i marc legal, inclosa la prostitució. • Plantilla municipal: formació continuada en diversitat sexual i violència sexual. Benestar, sororitat i testimonis • Tallers a l’Espai de la Dona: relaxació i pilates hipopressius (especialment útils postpart) per combatre la càrrega mental i cuidar-se. • Testimoni: història de Norma (14 nov, 18:00, Espai de la Dona) i Biblioteca Humana als centres (Associació Alana) per a empatia i superació. • Mural amb Creu Roja al CEIP Camp de Túria (nov/des): homenatge a les arrels i al llegat de dones valentes; crida a compartir-lo a xarxes. Missatges clau • No normalitzar ni minimitzar els feminicidis; les dades són inapel·lables. • La violència digital és real: cal posar-li nom i actuar des de la prevenció. • Les dades per damunt d’opinions; la política d’igualtat ha d’estar planificada i avaluada. • Objectiu: municipi més igualitari i tolerant; la igualtat real encara requereix temps i compromís. Dates destacades • 8 de novembre, 20:00 – Teatre “Poder y no querer” (Teatre Cervantes). • 14 de novembre, 18:00 – Testimoni de Norma (Espai de la Dona). • 25 de setembre, 18:00 – Jornada famílies sobre violència digital/pornografia/prostitució (Espai de la Dona). • 25 de novembre, 10:30 – Acte central 25N (Plaça de l’Ajuntament): manifest, dansa i campanya “El control no es amor”. • Comptador de feminicidis – ubicació definitiva pendent d’anunci. Públic destinatari • Tota la ciutadania (intergeneracional i multicultural). • Estudiantat i famílies; comunitat educativa i CICs. • Cossos de seguretat i personal municipal. • Dones usuàries de l’Espai de la Dona i xarxes de sororitat. • Jovent, amb atenció a l’ús tecnològic i relacions en línia. Frase destacada “Les xifres ens han de fer veure clarament que això no és una cosa minoritària ni que s’haja de normalitzar.”

Panorama general Programa dedicat a dos focus principals: el balanç del 4t Curs Internacional de Direcció organitzat per la Societat Unió Musical de Ribarrotxa i la presentació de la 6a edició del Cicle Bandístic d’aquest dissabte. Es remarca el paper de les bandes com a eix cultural i comunitari a Ribarrotxa de Túria. Destaquem • Èxit rotund del curs de direcció: 16 cursillistes, professors de prestigi internacional, i una banda al 100% de compromís. • Pedagogia humanista i personalitzada segons J.R. Pascual Vilaplana, amb impacte directe en la relació director–músic. • Bandes = cohesió social: les bandes uneixen perfils diversos i són un element unificador a la vida del poble. • Cicle Bandístic (6a ed.): passacarrer, tres bandes, tres gèneres festers (passodoble, marxa mora, marxa cristiana) i programa variat i àgil. • Organització exemplar de la Unió Musical i la seva directiva, en un any d’85è aniversari amb una programació molt intensa. Curs Internacional de Direcció: balanç i aprenentatges Resultats i impacte • Participació diversa: cursillistes de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Canàries. • Professorat de primer nivell: Vivian Gutiérrez Abreu i José Rafael Pascual Vilaplana. • Objectius didàctics assolits: els participants han “utilitzat” musicalment la banda com a instrument real de treball. • Compromís de la banda: assajos exigents amb rotació de directors cada 10–12 minuts; resultat musical «de 10». Metodologia i logística • Doble jornada (matí/vesprada) de classes teòriques i tècniques; nits d’assaig com a pràctica dirigida amb la banda. • Col·laboracions locals (Ajuntament, comerços i restauració) i organització «rodaeta» per a tres dies intensos. Conferència de J.R. Pascual Vilaplana • Tema: la cultura musical de les bandes en la diàspora i el seu valor social, comunicatiu i identitari. “Al voltant d’una banda de música s’ajunta gent de diferents colors polítics i creences. Tots disfruten d’un mateix element.” • Clau: posar en valor les bandes com a vertebradores de la vida comunitària i de les tradicions locals. Veu del mestre J.R. Pascual Vilaplana: pedagogia i comunitat “Fer un curs de direcció crea una major comunió entre músics i directors; entenem millor la feina de cadascú.” “Quan algú diu ‘tu no servixes per a la música’, potser qui no servia era el pedagog. Cal treure el millor de cada persona.” • Enfocament: respecte a la persona, adaptació del mètode a cada alumne i objectiu de fer créixer músics i directors. • Relació amb la Unió Musical de Ribarrotxa: tracte familiar i propici per al treball artístic. Cicle Bandístic (6a ed.): què, qui i quan Objectiu i essència • Recuperar l’esperit dels festivals d’estiu i traure la música al carrer. • Reivindicar la música festera com a arrel valenciana: passodobles, marxes mores i marxes cristianes. Estructura del concert • Passacarrer fins a l’Auditori Municipal. • Cada banda ofereix 20–25 minuts: programa variat (música espanyola, antiga, actual i tradicional). • Obertures per gènere, enguany: - Unió Musical de Lleida: passodoble. - Societat Artístico-Musical de Picassent: marxa mora. - Unió Musical de Ribarrotxa: marxa cristiana. Participants i horaris • Passacarrer: des de la seu de la banda (c/ Segon) a les 18:30. • Concert: a l’Auditori Municipal a les 19:00 (puntualitat prevista). • Direccions: - Unió Musical de Lleida: Esteve Espinosa. - S.A.M. de Picassent: Víctor Soria Oriós. - U.M. de Ribarrotxa: José Pasqual Arnau. Esperit i convivència • Caràcter no competitiu: aprendre “com es cuinen” els recursos en altres cases. • Obert a bandes de tot el territori (històricament: Madridejos, Lira Ampostina, etc.). • Postconcert: convivència al voltant d’una taula per compartir experiències. Organització i suport: la directiva com a “luthier” • Metàfora clau: l’instrument del director són els músics; el luthier d’eixe instrument és la directiva. • Reconeixement a l’esforç organitzatiu i a l’acollida que rep tant el professorat com les bandes convidades. • Any del 85è aniversari de la Unió Musical: programació amb activitat cada mes. Properes cites i crida al públic • Itinerari recent i proper: actes del Crist, concert multitudinari de setembre, curs internacional, ara Cicle Bandístic, i en preparació Santa Cecília i Nadal. • Missatge final: omplir l’auditori és el millor suport; “el sou dels músics és l’aplaudiment”.