#368 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 17/12/2025 — La funció: vida d’actors dins el camerí

Context i protagonistes Entrevista amb Nando Pasqual, actor de Riba-roja de Túria, que presenta l’obra "La Funció" al Teatre Patraix de València, escrita per Pere Molina, dirigida per Joan Miquel Reig i protagonitzada per Nando i Rosa Barberà. Origen del projecte Nando i Rosa portaven molts anys fent teatre infantil i volien fer el salt al teatre per a adults. Coneixien l’escriptor Pere Molina, que fins ara havia fet sobretot articles periodístics i poesia. Li proposen crear una obra i, durant un any i mig, desenvolupen el projecte a partir de trobades, idees i anècdotes. "És la seva primera obra de teatre que escriu com a tal." Tot i que el text és íntegrament de Pere Molina, Nando i Rosa li aporten temes, experiències i situacions reals del seu dia a dia com a actors. Tema central i estructura de l’obra "La Funció" se situa en un camerí abans d’una actuació: Dos actors es preparen per eixir a escena. Conversen sobre teatre, nervis, vida i professió. Hi ha un tercer actor que no arriba, afegint tensió dramàtica. L’obra barreja: Reflexió sobre l’ofici d’actor i el que passa abans de pujar a l’escenari. Temes quotidians que tothom pot reconéixer. "Nosaltres volíem, com a punt de partida, una obra de teatre que parlarà de les converses que tenen dos actors en un camerí." Temes que s’hi tracten L’obra combina el món del teatre amb qüestions molt humanes: Ofici d’actor: nervis previs, preparació, adrenalina, vulnerabilitat. Vida personal: com els problemes de fora (casa, cotxe, feina) afecten però han de quedar fora de l’escenari. Immigració. Futbol. Relacions de parella. Reflexions sobre la vida en general. "Hi ha moltes coses que parlem dels actors, de la gent, abans d'actuar, dels nervis que tens, el que és la preparació." Nando subratlla que el públic general i també la gent de teatre s’hi poden sentir molt identificats. Treball dels personatges i veracitat Nando explica el seu mètode de treball: Parteix sempre de la veritat escènica. Utilitza eines pròpies, experiències i emocions reals per donar credibilitat al personatge. L’objectiu és que l’espectador es crega allò que veu. "A mi m'agrada partir sempre des de la veritat." La intenció és construir personatges quotidians, recognoscibles i humans, molt a prop de la realitat dels actors mateixos. Complicitat amb Rosa Barberà La relació escènica amb Rosa és un dels punts forts del muntatge: Porten molts anys treballant junts. Tenen molta escolta mútua i complicitat. Aquesta connexió fa que les escenes siguen naturals i creïbles. "És un plaer treballar perquè s'entrenem molt bé, tenim molta escolta, molta complicitat." El públic ho percep com una veritat compartida a escena, que potencia l’efecte emocional de l’obra. Direcció i posada en escena El director Joan Miquel Reig juga un paper clau: Ha donat forma global a la proposta. Ha dissenyat vestuari i espai escènic. Tenia clar com contar la història i com mostrar-la al públic. Segons Nando, ha creat “un món fantàstic” al voltant de La Funció, integrant text, actuació i escenografia. Objectiu: fer pensar l’espectador Nando té molt clar què vol que passe després de la funció: Que l’espectador no isca indiferent. Que arribe a casa i continue relligant pistes i reflexionant sobre el que ha vist. "M'agradaria que l'espectador que vinga a veure la funció es quedarà pensant el que ha vist i que li faci pensar." L’obra està plena de pincellades i detalls que, un cop acabada, el públic pot reconnectar per donar un sentit global a l’experiència. Una frase que recull l’esperit de l’obra Sense desvelar-ne massa, Nando destaca un tema recurrent: El moment abans d’eixir a actuar és: Contradictori: atreu però fa patir. Un estat d’adrenalina i nervis amb sentiments a flor de pell. Un aprenentatge que fa créixer com a actor i com a persona. "El moment abans d'eixer actuar és una explosió d'adrenalina que fa que tinguem els sentiments a flor de pell." També trenca el mite de l’actor com algú distant: Són persones normals, amb problemes quotidians. Han d’aprendre a despullar-se d’aquests problemes per servir la història al públic. To i experiència per al públic L’obra barreja humor i emoció: Moments de comèdia i rialla. Moments de llàgrima i sensibilitat. I sobretot, un component reflexiu que perdura després. "És un espectacle que et fa reflexionar... té moments de risa, de rialla, de llàgrima." Segons Nando, qui hi vaja se’n portarà un bon record i una experiència que el farà pensar. Funcions i acollida del públic L’obra es representa al Teatre Patraix (València): Divendres a les 20:00. Dissabte a les 20:00. Diumenge a les 19:00. Les primeres funcions han tingut una molt bona acollida: Nando destaca la importància del feedback del públic. Han comprovat que els gags funcionen i que la gent respon molt bé. "Molt contents del treball que hem fet i sobretot de com està responent el públic." En resum, "La Funció" és una proposta de teatre per a adults que obre el camerí al públic, mostra la cara humana dels actors i convida a una reflexió profunda sobre l’ofici i la vida, embolcallada amb humor, emoció i veritat escènica.

#367 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 11/12/2025 — Entrevista a Titana: arrels, dona i música valenciana

Context de l’entrevista Conversa a Ràdio Ribarroja amb Noelia Llorenç, Titana, cantadora de cant d’estil i músiques d’arrel valenciana, arran de la II Trobada de música en valencià Tio Canya al Teatre Cervantes, on comparteix cartell amb Eduard Navarro. Qui és Noelia Llorenç, Titana Cantadora de cant d’estil i baix tradicionals, hereva d’una nissaga musical. Mestra d’educació especial, cosa que relaciona amb la predisposició, devoció i emoció tant en el tracte amb persones amb diversitat funcional com a l’escenari. Arrelada al poble i a la família: al seu poble la coneixen més com «la filla de Rafa el carter i Amparo la del quiosc». Manté una identitat pròpia també en la imatge: encara puja als escenaris amb les pardeñas. "Transmetre emocions al públic amb la veu" és una de les seues grans motivacions. L’origen del nom artístic “Titana” El malnom ve del seu avi Batista Lerma, ‘Tauelo’ o ‘Titán’, cantador i músic aficionat de Godella. Titán: Va començar de menut cantant valencianes als 8 anys. Tenia veu lírica i rebé classes del tenor Alonso, figura il·lustre de Godella. Va compondre cançons líriques; es conserven partitures manuscrites seues. No va abandonar mai el seu ofici de sabater per dedicar-se plenament a la música. El nom Titana li’l posa la seua companya de projecte, Susana Díaz Tejedor, com a homenatge: «si t’he de posar un malnom de cantadora ha de ser Titana, perquè eres la neta de Titán». Dones, música tradicional i revisió de lletres Visibilitat d’homes i paper ocult de les dones La música tradicional antiga s’ha percebut com a més d’homes perquè: Qui tenia visibilitat pública eren el dolçainer, el tabaleter, el qui agafava una guitarra a la plaça. Eren activitats associades al sexe masculí. Les dones també cantaven i tocaven, però sobretot «de portes cap a dins». Titana reivindica que les dones, tot i la manca de visibilitat, han sigut custodioses de la tradició: Les dones s’han encarregat de recollir, guardar i transmetre el repertori, un autèntic acte d’amor, comparable a la defensa de la llengua que descrivia Enric Valor. Actualització i reescriptura Considera necessari revisar les lletres tradicionals per portar-les a la realitat actual. Al primer treball discogràfic ja havien adaptat cobles populars. Al segon disc de Titana: «ja hem canviat totalment les lletres». Hi haurà lletres noves de creació pròpia, al costat d’algunes cobles populars transformades. Objectiu: una música d’arrel actualitzada, amb mirada crítica i contemporània, especialment pel que fa al paper de la dona. Influències i referents Referents del món tradicional Entre els grans noms que l’han marcat, esmenta: Pep Gimeno “Botifarra” i el grup Sarau. Els folcloristes Fermín Pardo i Maria Teresa Oller. També reivindica cantadores menys visibles però fonamentals per a ella: Lola Ledesma Teresa Segarra Victoria Sousa Marina Fenollera Aquestes veus, diu, li han ensenyat moltíssim i ha tingut el privilegi de rebre’n consells directes. Referents intergeneracionals i reconeixement Amb 37 anys, se situa entre generacions: admiradora dels veterans però també referent per a joves. Viu amb sorpresa que: Grans figures de la música la criden per a col·laboracions. Joves autores, com Aitana Alfonso Martínez al llibre L’Espurna i la Flama, la incloguen entre els seus referents. Admet conviure amb el síndrome de la impostora, però aprén a assumir que si la busquen «serà per alguna cosa». L’auge actual de la música d’arrel valenciana D’alguna cosa “rara” a un boom col·lectiu Recorda que, quan era menuda, el que ella cantava es veia com «una cosa molt rara». El mestre de música la feia cantar a classe perquè tocava a la rondalla del poble. Els companys no entenien què era aquell repertori. Ara, en canvi, parla d’un moment molt bo: Hi ha molta gent jove interessada en fer les coses com es feien abans. Reivindiquen aprendre a ballar, no només a “fer baixa”, i a tocar els instruments de manera tradicional. Es compon repertori nou sobre base d’arrel. Fusió amb altres estils i inevitabilitat de l’arrel Molts grups en valencià (rap, pop, rock…) beuen de la música d’arrel encara que no facen estrictament música tradicional. Demanen col·laboracions a cantadors i cantadores tradicionals per incorporar-los als seus projectes. Titana ho resumeix així: No podem fugir de l’arrel: la portem dins i apareix fins i tot en músiques molt diferents. El segon disc de Titana: procés i contingut Gravació i incidències Estan acabant de gravar el segon disc de Titana. Inici de gravació: octubre de 2024 en un estudi de Catarroja. Una DANA provoca el desbordament del barranc i l’estudi queda afectat, fet que obliga a aturar-ho. Quan l’estudi de Nero Alfonso es reconstrueix, hi graven part del disc. La resta de gravació, mescles i producció s’estan fent a l’estudi De Juguete de Jorge a Riba-roja. Objectiu: publicar-lo a finals de febrer. Repertori i col·laboracions El disc combina formes de ball tradicionals i altres ritmes: Baix, fandango, seguidilla… Agarrat, pasdoble i altres peces més ballables. Inclou col·laboracions de fora del País Valencià per mostrar una visió ampla de la música tradicional de la península: Un artista molt important d’Extremadura. Una cantadora de Múrcia. Una violinista murciana amb estil tradicional. L’objectiu és oferir una visió global i mediterrània de la música d’arrel, mantenint la base valenciana. Valencianitat, llengua i tria d’estil Tot i que també ha tingut contacte amb zones on es parla castellà (xurricos de la Serrania valenciana), la seua obra és principalment en valencià. Quan li pregunten «per què en valencià i per què aquest estil?» respon que mai s’ho ha plantejat: El ser valenciana és viscut com una normalitat quotidiana. Relaciona la valencianitat amb imatges i olors del poble: el forn en marxa, el carrer fent olor a llavoretes. Conclusió: no és una tria estratègica, sinó que «ella ja estava dins» d’aquesta música i d’aquesta llengua, i ni ha pogut ni ha volgut fugir-ne. La tia Milín: família i memòria oral Figura clau al seu univers personal i artístic: Germana major de sa mare. Dona que l’ha criat. Té 87 anys. La tia Milín canta dins del disc, en una cançó de bressol que havia servit per adormir tots els xiquets de la família: «la cançó de bresol de la tia Milín». Titana es defineix com romancera amb “cara forra de vaqueta” i explica que conta moltes històries de la tia Milín als concerts. La tia, de broma, li diu que no li conte tantes coses, però Titana respon que «això és cultura» i que cal compartir-la com si fora de tots. El concert Tio Canya II a Riba-roja Dades bàsiques Esdeveniment: II Trobada de música valenciana Tio Canya. Lloc: Teatre Cervantes de Riba-roja de Túria. Data i hora: Divendres 12, a les 19.30 h. Cartell: Eduard Navarro amb el seu equip. Titana (Noelia Llorenç) i la seua formació. Què oferirà cada proposta Eduard Navarro: Porta un grup de gran nivell musical. Possibles veus convidades, com Elia Sampai / Elma Sambiat (la cantant habitual), amb una veu espectacular. Combina instruments tradicionals valencians amb altres instruments de caire mediterrani. Titana el descriu com un espectacle que paga molt la pena. Titana: Proposa un concert ple d’històries familiars, romanceria i cançó tradicional. Combina emoció, humor i proximitat, amb un equip de músics d’altíssima qualitat. Compartirà especialment les històries i cançons de la tia Milín. El missatge final és clar: Cal vindré al concert per descobrir tot el que hi ha darrere d’esta música i d’estes vides; si no hi vas, «no saps lo que n’hi ha».

#366 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 9/12/2025

#365 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 9/12/2025

#364 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 3/12/2025 — El misteri d’Islanor i els exploradors del cosmos

Introducció a l’episodi L’episodi gira al voltant del llibre infantil “El misterio de Islanor”, escrit i il·lustrat per Sonia Barbero (Nancy Seven). És una conversa radiofònica que barreja literatura infantil, astronomia, divulgació científica i educació en valors. "La ciència, en aquestes edats, també és màgia." Origen del llibre i motivació personal De mare lectora a autora • Sonia sempre havia escrit històries de petita. • El naixement del seu fill Lucas, apassionat pels llibres i per l’espai, és l’espurna per crear un conte propi per a ell. • Forma part de l’Associació Valenciana d’Astronomia des de fa més de 20 anys, fet que la porta a unir literatura i astronomia. Objectiu principal • Apropar la ciència als infants d’una manera entenedora, emocionant i visual. • No vol només un llibre per llegir, sinó un llibre per experimentar, jugar i descobrir. De què tracta “El misterio de Islanor” Aventura de ficció amb base científica real • El llibre narra una aventura no real situada en un lloc inventat, Islanor, inspirat en un canyó real d’Islàndia. • Tot allò que envolta la trama (coordenades de la Lluna i de la Terra, conceptes astronòmics, etc.) és científicament real. • Barreja: - Aventura i misteri - Exploració espacial i cosmos - Curiositats científiques integrades en la narració Llibre-joc i aprenentatge actiu • Format gran (més que un A4) i tapa dura, pensat per durar i ser manipulat. • Es llegeix en horitzontal, recordant les lectures al llit amb Lucas, que volia veure millor les il·lustracions. • Cada pàgina inclou: - Jocs integrats a la mateixa lectura i les imatges - Lletres amagades a cada il·lustració per formar constel·lacions - A les guardes hi ha totes les constel·lacions per endevinar-les ordenant les lletres • Inclou desplegables especials: - “Conoce Islandia”: mostra gel, foc, volcans, guèisers, fauna típica, aurores boreals i el canyó que inspira el llibre. - Codi Morse: un doble desplegable per aprendre’l i entendre que encara s’utilitza avui; també com a eina útil en emergències (apagat elèctric, senyals amb llum o xiulet, etc.). Edat recomanada i abast • Pensat inicialment per a 7 anys (edat de Lucas quan es va escriure). • Provat amb infants de 4, 6, 8, 9 anys, amb bona recepció. • Franja orientativa: a partir de 6 anys… i fins a 99. Temes científics i naturals • Astronomia i exploració espacial: bases lunars, viatge a Mart, zona Ricitos de Oro. • Projectes reals com Artemis i el Green Moon Project (cultiu de plantes a la Lluna). • Fauna i natura: - Abejarucs presents a Riba-roja - Frailecillos i altres animals islandesos • Activitats familiars: geocaching (tresors amagats arreu del món mitjançant una aplicació). La col·lecció “Exploradores del cosmos” i l’editorial Naixement de “Cuenta Ciencia” • Sonia crea la seva pròpia editorial “Cuenta Ciencia”. • Vol anar més enllà dels llibres: - Tallers - Xerrades - Cuentacontes amb experiments La col·lecció • Exploradores del cosmos és una col·lecció de llibres científics per a infants. • Vol formar una mena de “petita comunitat de futurs científics”: - Al primer llibre: Lucas i Eda (una nena irlandesa) - Al segon llibre: s’afegeixen dos infants més • El segon volum, ja esbossat, estarà centrat en natura i biologia, amb el bosc com a escenari principal, però mantenint la vinculació amb l’espai. Assessorament científic i rigor Col·laboració amb Jorge Pla García • Sonia detecta la dificultat d’explicar conceptes complexos a infants. • Fa cursos de divulgació, però a més busca suport expert. • Descobreix el científic Jorge Pla García (implicat en quatre projectes de la NASA cap a Mart) i el fa aparèixer com a personatge al llibre. • Després el localitza i li demana permís i revisió: - Ell revisa el llibre de dalt a baix. - Corregeix contingut científic i li proposa millores. - Redissenya, a través d’un amic expert, la part de “construir el teu coet” perquè siga més adequada per a nens. • Planteja conceptes com: - Zona Ricitos de Oro (regió ni massa freda ni massa calenta per a la vida i l’observació) - Bases lunars i viatges a Mart Personatges, rols i valors Lucas i Eda: ciència, curiositat i passió • Lucas, fill de Sonia, és un infant: - Apassionat pel cel des de ben petit (als 3 anys reconeixia les Tres Maries d’Orió). - Amb passió per tot el que fa, una qualitat que l’autora vol transmetre als lectors. • Eda està inspirada en Sara García, astronauta espanyola i biòloga molecular que investiga tractaments contra el càncer. • Missatge clau: - Les nenes també poden ser astronautes, científiques o el que vulguen. - La ciència pot tenir un impacte real, com la recerca en càncer. Valors que vol transmetre • Curiositat infinita: preguntar-se sempre el per què. • Mirar el cel com a porta d’entrada a la ciència. • Autoconfiança: qualsevol infant pot arribar on vulga si hi posa passió. • Perseverança creativa: el llibre mostra també el camí de Sonia com a model. El procés creatiu: autoaprenentatge i polivalència Escriure, il·lustrar i maquetar-ho tot • Sonia ve del món del disseny gràfic i de la música, però no de la literatura. • Davant de cada repte fa un curs nou: - Escriptura per a infants i explicació de conceptes difícils. - Il·lustració per aconseguir exactament les imatges que tenia al cap. - Maquetació amb InDesign per donar forma professional al llibre. • També s’autoforma per donar-se d’alta com a editorial, gestionar tràmits, etc. "No hi ha res que no pugues fer. Si t’ho proposes i t’hi poses, ho aconsegueixes." Integració narrativa-joc-aprenentatge • Cada decisió formal (format horitzontal, desplegables, enigmes, lletres amagades) respon a: - Afavorir la complicitat adult-infant en el moment de lectura. - Convertir el llibre en una experiència lúdica i pràctica. El lligam emocional: família, dibuixos i vivències El dibuix de Lucas i la Lluna • Lucas, amb 4 anys, fa un dibuix per a un concurs de la feina del pare: - La Terra amb un arbre gegant. - Una nau espacial portant plantes a la Lluna. • Sonia incorpora aquest dibuix al llibre i el connecta amb el Green Moon Project, que vol fer exactament això: cultivar plantes a la Lluna. • El llibre recull també vivències familiars i aficions compartides (geocaching, observació del cel, animals preferits…). Presentació del llibre i experiència en directe Un esdeveniment immersiu al castell • Presentació a la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria. • No és una presentació convencional, sinó una experiència completa per a famílies: Regals per aprendre codi Morse. Presència d’un professor i físic de la Universitat de València (col·laborador en el planisferi celeste) amb telescopi per observar: • Lluna • Júpiter • Saturn Aves rapaces de teràpia (Magic Eagle): • Educació ambiental • Possibilitat que els infants les toquen, sempre com a activitat terapèutica, no d’exhibició. Espectacle de làser projectat a les parets del castell. Presentació d’un videobook / tràiler del llibre creat per la mateixa autora. • Recomanació implícita: anar sense presses; l’acte pot durar més d’una hora per totes les activitats. Ciència, infància i experiències d’observació del cel Observatori d’Aras de los Olmos • Es destaca l’observatori d’Aras de los Olmos, vinculat a l’Associació Valenciana d’Astronomia. • És un cel starlight protegit, amb molt poca contaminació lumínica. • Sonia descriu l’experiència: - Sopar al recinte, fred fins i tot a l’estiu. - Sortir fora i pensar que el cel està ennuvolat… però el que es veu són les estrelles i la Via Làctia. - Utilitzar prismàtics i telescopi, però també simplement estirar-se en un matalàs i mirar el cel en família. • El locutor comparteix una vivència personal d’una visita amb les seues filles, reforçant la idea de la màgia i la sorpresa dels infants davant del cosmos. Altres cels especials • Es menciona també el Gran Telescopio Canarias (Gran Tecán) a La Palma i el seu cel protegit, com un altre exemple de lloc privilegiat per a l’observació astronòmica. Missatge als infants i impacte esperat Què diria Sonia a una nena de 9 anys • Que el llibre és, abans que res, per divertir-se. • Que no deixe mai de preguntar i de mirar el cel. • Que pot aconseguir tot el que es propose: - Ser astronauta - Ajudar a curar el càncer, com Sara García - O qualsevol altre somni científic o creatiu Què vol que s’enduguen els lectors • La màgia de la ciència viscuda com una aventura. • El desig de mirar el cel i reconèixer: - Constel·lacions com Orió (les Tres Maries) - Conceptes apresos al llibre. • El record que aprendre pot ser apassionant i lúdic alhora. • Que el llibre siga també una porta d’entrada a altres experiències reals: visites a observatoris, tallers científics, activitats familiars a l’aire lliure. El títol i el món d’Islanor Per què “El misterio de Islanor” • Sonia buscava un nom: - No tòpic, suggeridor i fàcil de recordar per a infants. - Basat en un lloc “real però inventat”. • Islanor és: - Un poblet imaginari d’Islàndia. - Inspirat en el Cañón de Asburgo, però sense usar un nom complicat o poc atractiu per al títol. • La paraula juga fonèticament amb “Islandia”, reforçant el vincle amb el país i el seu paisatge de gel i foc. Idea final L’episodi ens mostra com una passió personal pel cel, la família i l’aprenentatge pot transformar-se en un projecte complet: un llibre-joc científic, una col·lecció de “Exploradores del cosmos” i una editorial pròpia, tot al servei de fer que els infants visquin la ciència com una aventura plena de màgia, curiositat i futur.

#363 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 3/12/2025 — Mobilitat sostenible i futur de Riba-roja

Marc general: el PEMUS i la visió de municipi L’episodi gira al voltant del PEMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) de Riba-roja i de com està transformant el municipi cap a un model més caminable, segur i sostenible. Què és el PEMUS • PEMUS = Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, obligatori en municipis de més de 20.000 habitants. • Marca les línies estratègiques de mobilitat: infraestructures viàries, transport ferroviari, transport col·lectiu, carrils bici, peatonalitzacions i semipeatonalitzacions. • Inclou actuacions pròpies de l’ajuntament i d’altres que depenen d’administracions superiors (Diputació, Generalitat, Estat). "Todo eso viene siendo un plan... para hacer de nuestro municipio un municipio de más caminar, de más andar..." Grans actuacions viàries i de seguretat Carreteres i rotondes estratègiques • Punt negre de la carretera de Diputació: - Canvi d’una tuberia d’Aigües de València (6 milions d’euros) que va permetre construir dues rotondes d’eixida cap a l’A7 direcció Manises. - Reducció d’accidents i mortalitat en un tram conflictiu. • Ampliació de la via-park fins a l’A7: en marxa, per millorar connexions i treure trànsit del nucli urbà. Circumval·lacions i futurs bulevards • En negociació amb Diputació una circumval·lació des de la cooperativa fins a la rotonda de Les Escoletes per: - Treure trànsit intern del centre. - Convertir l’eix actual en una mena de bulevard més amable per al vianant. • A escala supramunicipal, es reclama: - Nova eixida del polígon Mas de Baló cap a l’A3, ja projectada i expropiada, pendent de revisió per la DANA. - Millores en la xarxa comarcal de transport coordinades per la Generalitat (Autoritat Valenciana de Transport). Xarxa ciclable i mobilitat ciclopeatonal Carrils bici existents i en ampliació • Actualment més de 10 km de carrils bici al municipi. • Nova carretera cap a Manises: inclourà traçat ciclopeatonal per anar-hi a peu o en bicicleta. • Zona nord – Molinet: - S’ha completat una primera fase del carril bici. - En un mes comença la segona fase per unir el poble amb tota la zona nord. - Quedarà pendent la connexió a través del riu amb l’altre tram de carril bici del llit del Túria. Connexions pendents i urbanitzacions • Objectiu a mig termini: connectar totes les urbanitzacions i polígons amb el nucli urbà mitjançant: - Carrils bici i vies ciclopeatonals. - Transport públic integrat (bus + metro/cercanies). • Prioritats clau: - Connexió ciclopeatonal amb zona sud (urbanització La Reva i polígons), que ara no té cap enllaç segur. - Pasarela ciclopeatonal per unir Carrasquereta, Llobatera, etc. amb la parada de València la Vella, avui molt difícil d’accedir a peu. - Projectar passos pel riu per unir zones com Masia de Traver, Entre Naranjos i la resta de municipi. La mobilitat s’utilitza com a eina per integrar urbanitzacions i reforçar el “sentit de poble”. Peatonalitzacions, espai públic i aparcament Canvis al centre: el cas de la calle Mayor • Darrera actuació visible: transformació parcial de la calle Mayor com a via més segura per al vianant: - No es canvia el sentit de circulació ni s’elimina el trànsit. - S’eixampla i es fa més segur el pas per a cotxets, persones amb mobilitat reduïda i vianants. - Es perden només 5–6 places d’aparcament. - La mesura s’ha parlat prèviament amb veïnat i comerços. • Objectiu general: crear un eix de places peatonals o semipeatonals connectades: - Plaça de la Torre (abans polèmica, ara espai de referència). - Plaça de l’Ajuntament. - Calle Mayor transformant-se progressivament. - Plaça de l’Estació. - Eixos de pacificació del trànsit amb preferència clara per al vianant. Recuperar l’espai per a la gent • Es vol passar d’un model en què “tot es pensava per al cotxe” a un altre en què el peató guanya preferència. • Beneficis: - Espais de lleure i trobada (la fresca, xerrar al carrer, jocs infantils). - Seguretat viària augmentada per a gent gran, infants i persones amb diversitat funcional. - Impuls al comerç local: experiència en altres ciutats mostra que la pacificació del trànsit afavoreix la vida comercial. Aparcaments dissuasius • Davant la reducció puntual de places al carrer, s’ha creat una xarxa d’aparcaments públics: - Aparcament al costat de l’ambulatori. - Aparcament de la Asunción. - Aparcament a la part superior de Pacadar (zona Rosalía de Castro). - Aparcaments a la zona de la carretera Vilamarxant, darrere de la farmàcia, etc. • Filosofia: que cap punt clau (serveis públics, comerços, equipaments) estiga a més de 5–6 minuts a peu des d’un aparcament públic. “Recuperamos espacios para que la gente pueda andar… y hay muchas más plazas de aparcamiento público hoy que hace 6, 7, 8 años.” Transport públic: bus, metro i integració modal Línies actuals i creixement d’ús • Riba-roja disposa de diverses línies de transport públic col·lectiu (RibaBus, ConectaMetro, línies comarcals). • S’ha adjudicat una nova línia d’Arribabus amb dues expedicions més al dia, incrementant el servei. • Ús del transport col·lectiu: - Creixement sostingut any rere any. - Any actual: explosió d’ús relacionat amb la gratuïtat del metro, arribant a 400.000–450.000 usuaris anuals entre totes les línies. Renovació de flota i qualitat del servei • Proper pas: nous autobusos elèctrics i totalment adaptats, millorant: - Accessibilitat (PMR, carros, etc.). - Sostenibilitat ambiental. - Confort i imatge de servei modern. • Les millores en freqüències ja s’observen en línies interurbanes (nous autobusos elèctrics comarcals). Metro al centre i connexió multimodal • El PEMUS marca com a clau portar la parada de metro al centre del poble. • Situació actual: - Estudi econòmic i de viabilitat aprovat, però el projecte està paralitzat a la Conselleria. - L’ajuntament “apreta” perquè, com a mínim, es licite l’obra de la nova estació. • Paral·lelament, el municipi ha executat obres preparatòries: - Adequació de l’entorn on ha d’arribar el metro, aprofitant subvencions de Turisme. - Fases de connexió mitjançant el barranc amb el Parc Natural del Túria. • Model perseguit: transport multimodal: - Parades de bus connectades amb metro (línies 2 i 9) i cercanies (estació de la via). - Que des d’urbanitzacions i barris es puga canviar fàcilment de bus a metro o tren. “Lo que queremos es favorecer el transporte multimodal… eso nos lo decía el PEMUS y por ahí es donde tenemos que estar trabajando.” Dades, Smart City i reducció d’emissions Sensòrica i Smart City • Mitjançant una subvenció de Turisme – Smart City, es desplegarà: - Sensorització per mesurar fluxos de bicicletes, vianants i aforaments. - Informació en temps real de moviments i usos de l’espai públic. • Fins ara, se sap empíricament que l’ús de bici i camins ciclopeatonals ha augmentat, però falta quantificar-ho rigorosament, cosa que resoldrà aquest projecte. Impacte en emissions i trànsit • En transport col·lectiu sí hi ha xifres precises: - Centenars de milers de trajectes anuals substitueixen el vehicle privat, especialment cap a l’hospital i València. - Es calcula que són milers de tones de CO₂ evitades, atenent als km recorreguts i ocupació mitjana del cotxe (1,2 persones). • També es busca reduir la densitat de trànsit en zones de convivència (cotxe–peató–bici) mitjançant circumval·lacions i carrils específics. Objectiu de fons: conviure els diferents modes de transport, amb menys dependència del cotxe. El PEMUS com a pla viu i adaptatiu Durada i revisions • Durada típica d’un PEMUS: 8 anys, amb revisions cada 4–5 anys. • És un pla flexible, que s’ha adaptat ja a: - Noves necessitats sorgides amb la pandèmia (amplada d’aceres, distàncies, espais d’estada). - Impacte de la DANA (replanteig de passos sobreelevats, drenatges, etc.). - Fort creixement demogràfic de Riba-roja, que obliga a reforçar serveis i infraestructures. Grau de compliment • Malgrat un any de parada complicada per circumstàncies extraordinàries, el regidor considera que: - S’ha avançat molt en transport col·lectiu. - S’ha creat una xarxa ciclopeatonal en clara expansió. - S’ha progressat de manera continuada en peatonalitzacions i semipeatonalitzacions. • Encara falta: - Inversions majoritàries en plataformes úniques i reurbanitzacions completes de carrers. - Consolidar certes circumval·lacions i grans obres que depenen de Diputació, Generalitat o Estat. Relació amb altres administracions i finançament Competències limitades entre municipis • Les connexions entre municipis (busos comarcals, línies interurbanes) depenen de la Generalitat/Autoritat Valenciana de Transport, no dels ajuntaments. • Riba-roja ha aportat propostes al PEMUS autonòmic (freqüències amb Vilamarxant, etc.) i s’han millorat serveis, però: - Encara falten connexions específiques entre pobles. - Cal una “segona fase” de planificació metropolitana per adaptar-se al fort creixement de la segona corona de València. Dificultats per crear serveis propis • Exemples com l’ampliació del RibaBus fins a la parada de l’Origuilla han exigit: - Anys de tràmits amb la ATMV, informes de no-duplicació de serveis, etc. • L’ajuntament no pot crear lliurement una línia intermunicipal conjunta amb altres pobles (La Eliana, Sant Antoni, etc.) sense marc competencial i finançament adequat. “Hablamos de la segunda descentralización… pero suelten para abajo también.” • El regidor aprofita per reivindicar millor finançament municipal, ja que molts ajuntaments assumeixen competències impropies (especialment en mobilitat i serveis) sense recursos suficients. Mobilitat, cohesió social i igualtat Transport com a factor d’igualtat • La mobilitat sostenible no és només una qüestió ambiental; és també igualtat d’oportunitats: - No tothom pot permetre’s un o diversos vehicles privats. - Un bon sistema de transport col·lectiu i xarxa ciclopeatonal permet: • Accedir a treballs i entrevistes. • Arribar a serveis bàsics (sanitat, administració, comerç). • Participar plenament de la vida social del municipi. • Sense aquestes opcions, determinats col·lectius queden en desavantatge estructural. Recuperar l’esperit de poble • La transformació de la mobilitat també busca recuperar costums de poble: - Eixir a la fresca, conversar al carrer sense soroll ni perill continu. - Que els infants puguen jugar al carrer sense por. - Passejar per voreres àmplies sense haver d’estar pendents del trànsit constant. “Esto es una forma también de recuperar un poco esa forma antigua de poble que a la gente le gusta.” Urbanitzacions que “miren cap a dins” • Una prioritat política és que les urbanitzacions no siguen només “ciutat dormitori”: - Millorar la seva comunicació amb el centre (bus, bici, itineraris segurs). - Fer més fàcil que la gent vaja al mercat, comerços, ajuntament, centre de salut, policia dins de Riba-roja i no es veja forçada a anar sempre a València o altres municipis. • La mobilitat, així, afavoreix la integració social i el sentiment de pertinença al municipi. Resistències, pedagogia i futur a 5 anys Resistència inicial i acceptació posterior • Canvis com: - Plaça de la Torre. - Plaça de l’Estació. - Canvi a sentit únic de la carretera de València. - Transformació de la calle Mayor. han generat polèmica i resistències inicials. • Amb el temps, però, la ciutadania comprova: - Millora de la seguretat i el confort. - Espais de gaudi que es consoliden. - Beneficis per al comerç i la vida social. • El regidor subratlla la importància de la pedagogia i la comunicació: - Explicar els motius dels canvis. - Treballar el disseny detallat amb veïns i comerços. - Assumir que de vegades cal rectificar o ajustar actuacions. Riba-roja d’aquí 5 anys El regidor imagina, d’ací a cinc anys, una Riba-roja amb: • Un servei de transport modernitzat: - Control tecnològic en temps real (posició d’autobusos, aforaments). - Parades noves i informació al minut. - Més serveis i millor cobertura. • Rondes i circumval·lacions clau executades (per ex., cooperativa – Les Escoletes). • Progrés significatiu (i desitjable finalització) del projecte de metro al centre. • Xarxa de carrils bici contínua que connecte: - Nord, sud, est i oest del municipi. - Municipis veïns: Vilamarxant, Manises, L’Eliana, etc. • Un model de mobilitat on el vehicle privat és una opció més, però no l’única ni la central. “La movilidad sostenible es un factor de igualdad… permite integrarse en la sociedad.” Al tancament, el regidor agraeix l’espai radiofònic, remarca que la mobilitat sempre genera debat però que, un cop “la bromera baixa”, es veuen els beneficis de fons i insisteix en la necessitat de seguir fent pedagogia pública sobre aquests canvis.

#362 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 2/12/2025

#361 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 2/12/2025

#360 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 26/11/2025

#359 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 26/11/2025

#358 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 12/11/2025

#357 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 11/11/2025 — Antigues masies al Camp de Túria: llibre i rutes

Parlem amb la presidenta de l'IDECO Camp de Túria sobre la presentació del llibre 'Antigues masies al Camp de Túria' que tindrà lloc dijous 13 de novembre a la Sala Noble del Castell de Riba-roja.