
Divinas Mañanas del 17/10/2025
Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas
Episodis etiquetats amb Magazine

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.

Resum de la xerrada Dades clau de l’acte Data i hora: dijous 16 d’octubre, 18:30 Lloc: Castell de Riba-roja de Túria Ponent: Jaldía Abu Bakra, presidenta d’Alcarama (moviment de dones palestines) i activista Organitzen: Associació per a la Cooperació i Desenvolupament de Togo i Ajuntament de Riba-roja de Túria Objectiu de la trobada Compartir testimoni i visió sobre la situació actual a Palestina. Espai de reflexió i diàleg per conèixer de primera mà la realitat de les dones i la població palestina. Context i perfil de la ponent Jaldía viu a Madrid i resideix a l’Estat des de 1987 com a exiliada política. Compromís actiu amb la causa i voluntat d’oferir una “versió diferent” del relat dominant arran dels fets recents. Temes principals abordats per Jaldía Més informació i consciència pública: la societat ha passat de la làstima a la solidaritat conscient amb el dret del poble palestí a resistir. "Anteriormente... la gente salía por lástima... ahora... con mucha más conciencia apoyando el derecho legítimo del pueblo palestino a resistir" Mobilització juvenil creixent: la joventut és clau, tot i que encara queda molta feina d’informació per fer. Crítica al “pla de pau” dels EUA: qualificat com un “pla de rendició” i d’“apaciguament” per salvar Netanyahu i el projecte colonial. "Lo que llaman el plan de paz... es un plan de rendición... para salvar a Netanyahu y a su proyecto" Continuïtat de la violència: el genocidi no comença el 7 d’octubre, sinó amb la instal·lació del projecte sionista; podrien canviar les formes, però no el fons. "El genocidio no ha empezado con el 7 de octubre... ese proyecto pretende eliminar a todo el pueblo palestino" Necessitat de pressió internacional: reforçar la solidaritat des de fora per impedir que els plans continuïn “silenciosament”. Solució proposada per Jaldía: desmantellar el projecte sionista i construir una Palestina lliure, del riu al mar, amb igualtat de drets per a tothom. "La única solución... es desmantelar el proyecto sionista... y luchar por una Palestina libre del río al mar" Invitació i format de la sessió Diàleg obert: preguntes, reflexió conjunta i intercanvi amb el públic. Jaldía compartirà també la seva experiència a la flotilla cap a Gaza amb ajuda humanitària. Objectiu: sortir millor informats i amb idees més clares. Recordatori final Dijous 16 d’octubre, 18:30, al Castell de Riba-roja de Túria. Xerrada-col·loqui amb Jaldía Abu Bakra sobre la situació actual a Palestina.

Resum principal Presentació de "Punto Ciego" de Santi Donaire a Riba-roja de Túria: un llibre de fotoperiodisme que documenta anys d'exhumacions de fosses comunes a Paterna, per posar rostre a una ferida col·lectiva que encara supura i per convertir la memòria en eina pedagògica per al present i el futur. "recomponer el puzzle para devolver de la masa al individuo" Idees clau Origen del projecte (2016): el seu "despertar" en la recerca de Federico García Lorca el porta a la memòria històrica com a compromís personal i periodístic. Paterna com a punt cec: repressió "en fred" durant la dictadura franquista (1939–1956), sovint obviada en el relat públic. Metodologia d'exhumació: treball amb Arqueoantro i equips forenses per reconstruir identitats; de la massa a l'individu mitjançant un treball meticulós i rigorós. Eina per a les noves generacions: no és només passat; és una alerta democràtica per entendre què passa quan es perden drets i llibertats. Oblit deliberat: el relat hegemònic ha silenciat violències com la sexual, l'exili (intern i extern), el senyalament i el robatori de terres. Comparativa internacional: a diferència d'Alemanya o França, aquí va guanyar la dictadura, fet que condiciona el relat i els referents col·lectius. Paper de la fotografia: documentar moments on la història "s'accelera" (la fossa com a erupció de memòria) i construir memòria per al futur. Humanitat i dol: reconeixement del dret universal a una sepultura digna i a fer el dol col·lectiu. Mirada contemporània: les fosses comunes d'avui (p. ex. Gaza) poden tenir el rostre de les d'ahir; la memòria serveix per imaginar i prevenir la pèrdua de llibertats. "No creo que haya un ritual humano más universal como el de darle una despedida digna a nuestros muertos" Detalls de l'acte Quan: divendres, 17 d'octubre, 18.00 h On: Sala del Molí, Riba-roja de Túria Qui: Santi Donaire presenta "Punto Ciego" i dialoga sobre memòria democràtica i fotografia Agraïment i territori Donaire destaca Riba-roja com a exemple de compromís amb la memòria democràtica i homenatja l'esforç dels familiars i col·lectius locals.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimarts l'Agenda, Els Bans, Altres Veus, Xé que animals! i Fil directe

Resum de la conversa Entrevista a Esther Gómez (regidora de Participació Ciutadana) i Mada Martínez (tècnica de Participació Ciutadana) sobre les II Jornades de Consells Sectorials de Riba-roja de Túria, orientades a alinear la Carta de Serveis municipal amb els ODS, l’Agenda Urbana i el Pla Estratègic Municipal, i a definir nous compromisos mesurables amb la ciutadania. "La participació no és fer una festa, sinó reflectir els desitjos i necessitats de la ciutadania en les polítiques públiques." Objectius clau Validar i actualitzar els compromisos de la Carta de Serveis segons ODS, Agenda Urbana i Pla Estratègic. Aterrar la política pública en accions concretes i mesurables amb indicadors i rendició de comptes anual. Impulsar la participació de consells sectorials, associacions i ciutadania per definir compromisos específics. Estructura i calendari 3 tallers al Castell de Riba-roja de Túria, de 17:30 a 19:30: 15 d’octubre: Dimensió social (cohesió, igualtat, salut, infància, joventut, esport). 22 d’octubre: Dimensió ambiental (sostenibilitat, mobilitat, territori, acció climàtica). 29 d’octubre: Dimensió econòmico-cultural (cultura, patrimoni, turisme, economia i bon govern). Obert a consells sectorials, associacions i ciutadania interessada. Metodologia de treball Tallers dinàmics i participatius: treball en equips, post-its, debat i presentació de propostes. Selecció col·lectiva de compromisos concrets per incorporar a la Carta de Serveis. Ambient constructiu i orientat a resultats: propostes realitzables i avaluables. "No en tots els llocs et permeten parlar, plantejar, escoltar... i fer una rendició de comptes real." Context i impacte Les primeres jornades (2023) van reunir +125 persones. La Carta de Serveis inclou +65 compromisos de +24 àrees (cultura, esports, administració, educació, serveis públics...). Impacte de la DANA, que va obligar a posposar; 2025-2026 marquen continuïtat i planificació futura. Teixit associatiu molt actiu: +120 associacions i noves entitats en àmbits esportius, de salut i culturals. Com participar Inscripció prèvia via web municipal, app (agenda), i xarxes socials; suport telefònic si cal. Possibilitat d’apuntar-se a un, dos o tres tallers. Notes de rendició de comptes Cada compromís té indicadors (p. ex. nombre mínim d’activitats anuals) i auditoria externa. "És una rendició de comptes també a la ciutadania" i un seguiment anual de qualitat. Properes passes Incorporar els nous compromisos a la Carta de Serveis i retorn públic dels resultats. Compromís de tornar a ràdio per explicar els acords i convidar participants a compartir l’experiència.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dilluns l'Agenda, Els Bans, La tertúlia Esportiva, Poliesportiu Comarcal i com Sona

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

Tema central • Conversa amb Juan Pablo Valero i García (director general de València Music City) sobre la commemoració del centenari de la declaració (1925) de l’Himne de la Comunitat Valenciana. • Es repassa la gènesi de l’himne a l’Exposició Regional de 1909, el paper del Mestre Serrano i del lletrista Maximilià Thous, i es descriu l’acte multitudinari de recreació celebrat el 5 d’octubre a la Plaça de la Mare de Déu amb més de 800 artistes. "Tots els que estàvem en la plaça érem prou conscients... que estàvem vivint un acte que se recordarà". Context històric (1909–1925) Origen (1909) • L’himne fou encarregat per l’Ateneu Mercantil al Mestre José Serrano per a la inauguració de l’Exposició Regional de 1909. • La lletra, inicialment oferta a Teodoro Llorente, passa a Maximilià Thous quan Serrano exigeix que el primer vers incloga la paraula “Espanya”; Llorente ho evita i s’endarrereix, i finalment avala la versió de Thous. • L’estrena de 1909 entusiasma el públic (amb Alfons XIII present) fins al punt de demanar-la dues vegades. Declaració oficial (1925) • En 1925 s’organitza a la Plaça de Bous un acte de “consagració” com a himne regional, amb orquestra i banda municipals, cors i comitiva folklòrica. • La soprano valenciana Cora Raga interpreta el solo (Serrano transforma el “solo de tenor” original per a ella), consolidant la seua figura lligada a l’himne. L’acte del centenari a la Plaça de la Mare de Déu (5 d’octubre) • Concepció com a evocació històrica i acte participatiu, no sols un concert formal. • Més de 800 artistes: orquestra i banda municipals, cors federats de tota la comunitat, grups de folklore i dansa, i societats musicals de la ciutat de València. • Lloc triat: Plaça de la Mare de Déu (espai simbòlic i cívic central de València). • Direcció musical de Cristóbal Soler; la part solista a càrrec de la soprano valenciana Tania Durán, evocant Cora Raga. • Elements identitaris: senyeres històriques (facsímils de 1923 –Lo Rat Penat– i 1929 –Ajuntament–) i homenatges a Serrano i Thous. Protagonistes i col·laboradors destacats • Institucions clau: Ateneu Mercantil (impulsor de l’himne), Lo Rat Penat (lligam amb Thous). • Participació comarcal: menció a la Coral Renizer i grups de danses; obertura a cors i grups de tot el territori. • Detall humà: familiares del Mestre Serrano presents; emoció generalitzada del públic. • Anècdota: la falda escènica de la solista, confeccionada per Juan Pablo Valero (8 m de tela, doble capa amb criolina, color roig-púrpura), per reforçar l’impacte visual. Patrimoni i memòria: partitura i museu • La partitura original manuscrita de l’himne (de la viuda de Serrano) va ser subhastada el 1957 en una iniciativa solidària per la riuada; comprada per empresaris de la conserva de Múrcia i cedida a l’Ajuntament de Múrcia. • S’estan gestionant sessions/cessió perquè València puga exposar-la. • Al Museu Històric de la Ciutat (Ajuntament de València) s’exposa de nou l’edició de luxe del 1925 (impresa pel Cercle de Belles Arts). • Reconeixement institucional: el Mestre Serrano és nomenat recentment fill adoptiu de València. Estratègia València Music City • Desenvolupament d’una estratègia transversal que integra tota la cadena musical: programació, patrimoni, educació, salut i comunitat. • Grups de treball: - Música moderna (festivals i circuits: Marina, Pèrgola, Les Arts, RoS Arena...). - Música tradicional i folklore (escola de música tradicional i major presència cívica). - Música i salut (ús terapèutic en l’àmbit sociosanitari). - Música i educació (projectes reglats i no reglats: primària, secundària, conservatoris, escoles de música, universitat). - Música clàssica (coordinació de programació i casuística del sector). • València forma part de la xarxa internacional Music Cities Network, única ciutat d’Espanya en aquesta plataforma, per compartir bones pràctiques i concebre la música com a eina de construcció urbana. Moments i cites • «Exigència de Serrano» a la lletra: primer vers amb “Espanya”. • «Acte inoblidable»: emoció palpable i públic commogut. • «Patrimoni viu»: recerca de la partitura original i difusió museística.