
#341 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 8/10/2025 — Centenari de l’Himne valencià: història i homenatge
Tema central • Conversa amb Juan Pablo Valero i García (director general de València Music City) sobre la commemoració del centenari de la declaració (1925) de l’Himne de la Comunitat Valenciana. • Es repassa la gènesi de l’himne a l’Exposició Regional de 1909, el paper del Mestre Serrano i del lletrista Maximilià Thous, i es descriu l’acte multitudinari de recreació celebrat el 5 d’octubre a la Plaça de la Mare de Déu amb més de 800 artistes. "Tots els que estàvem en la plaça érem prou conscients... que estàvem vivint un acte que se recordarà". Context històric (1909–1925) Origen (1909) • L’himne fou encarregat per l’Ateneu Mercantil al Mestre José Serrano per a la inauguració de l’Exposició Regional de 1909. • La lletra, inicialment oferta a Teodoro Llorente, passa a Maximilià Thous quan Serrano exigeix que el primer vers incloga la paraula “Espanya”; Llorente ho evita i s’endarrereix, i finalment avala la versió de Thous. • L’estrena de 1909 entusiasma el públic (amb Alfons XIII present) fins al punt de demanar-la dues vegades. Declaració oficial (1925) • En 1925 s’organitza a la Plaça de Bous un acte de “consagració” com a himne regional, amb orquestra i banda municipals, cors i comitiva folklòrica. • La soprano valenciana Cora Raga interpreta el solo (Serrano transforma el “solo de tenor” original per a ella), consolidant la seua figura lligada a l’himne. L’acte del centenari a la Plaça de la Mare de Déu (5 d’octubre) • Concepció com a evocació històrica i acte participatiu, no sols un concert formal. • Més de 800 artistes: orquestra i banda municipals, cors federats de tota la comunitat, grups de folklore i dansa, i societats musicals de la ciutat de València. • Lloc triat: Plaça de la Mare de Déu (espai simbòlic i cívic central de València). • Direcció musical de Cristóbal Soler; la part solista a càrrec de la soprano valenciana Tania Durán, evocant Cora Raga. • Elements identitaris: senyeres històriques (facsímils de 1923 –Lo Rat Penat– i 1929 –Ajuntament–) i homenatges a Serrano i Thous. Protagonistes i col·laboradors destacats • Institucions clau: Ateneu Mercantil (impulsor de l’himne), Lo Rat Penat (lligam amb Thous). • Participació comarcal: menció a la Coral Renizer i grups de danses; obertura a cors i grups de tot el territori. • Detall humà: familiares del Mestre Serrano presents; emoció generalitzada del públic. • Anècdota: la falda escènica de la solista, confeccionada per Juan Pablo Valero (8 m de tela, doble capa amb criolina, color roig-púrpura), per reforçar l’impacte visual. Patrimoni i memòria: partitura i museu • La partitura original manuscrita de l’himne (de la viuda de Serrano) va ser subhastada el 1957 en una iniciativa solidària per la riuada; comprada per empresaris de la conserva de Múrcia i cedida a l’Ajuntament de Múrcia. • S’estan gestionant sessions/cessió perquè València puga exposar-la. • Al Museu Històric de la Ciutat (Ajuntament de València) s’exposa de nou l’edició de luxe del 1925 (impresa pel Cercle de Belles Arts). • Reconeixement institucional: el Mestre Serrano és nomenat recentment fill adoptiu de València. Estratègia València Music City • Desenvolupament d’una estratègia transversal que integra tota la cadena musical: programació, patrimoni, educació, salut i comunitat. • Grups de treball: - Música moderna (festivals i circuits: Marina, Pèrgola, Les Arts, RoS Arena...). - Música tradicional i folklore (escola de música tradicional i major presència cívica). - Música i salut (ús terapèutic en l’àmbit sociosanitari). - Música i educació (projectes reglats i no reglats: primària, secundària, conservatoris, escoles de música, universitat). - Música clàssica (coordinació de programació i casuística del sector). • València forma part de la xarxa internacional Music Cities Network, única ciutat d’Espanya en aquesta plataforma, per compartir bones pràctiques i concebre la música com a eina de construcció urbana. Moments i cites • «Exigència de Serrano» a la lletra: primer vers amb “Espanya”. • «Acte inoblidable»: emoció palpable i públic commogut. • «Patrimoni viu»: recerca de la partitura original i difusió museística.












