ENTREVISTES D'ACTUALITAT
ENTREVISTES D'ACTUALITAT
Programa

ENTREVISTES D'ACTUALITAT

Entrevistes i converses sobre l'actualitat informativa en Riba-roja de Túria

·449 episodis
RSS

episodis

109-120 de 449
  • #341 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 8/10/2025 — Centenari de l’Himne valencià: història i homenatge - episode art
    25'

    #341 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 8/10/2025 — Centenari de l’Himne valencià: història i homenatge

    Tema central • Conversa amb Juan Pablo Valero i García (director general de València Music City) sobre la commemoració del centenari de la declaració (1925) de l’Himne de la Comunitat Valenciana. • Es repassa la gènesi de l’himne a l’Exposició Regional de 1909, el paper del Mestre Serrano i del lletrista Maximilià Thous, i es descriu l’acte multitudinari de recreació celebrat el 5 d’octubre a la Plaça de la Mare de Déu amb més de 800 artistes. "Tots els que estàvem en la plaça érem prou conscients... que estàvem vivint un acte que se recordarà". Context històric (1909–1925) Origen (1909) • L’himne fou encarregat per l’Ateneu Mercantil al Mestre José Serrano per a la inauguració de l’Exposició Regional de 1909. • La lletra, inicialment oferta a Teodoro Llorente, passa a Maximilià Thous quan Serrano exigeix que el primer vers incloga la paraula “Espanya”; Llorente ho evita i s’endarrereix, i finalment avala la versió de Thous. • L’estrena de 1909 entusiasma el públic (amb Alfons XIII present) fins al punt de demanar-la dues vegades. Declaració oficial (1925) • En 1925 s’organitza a la Plaça de Bous un acte de “consagració” com a himne regional, amb orquestra i banda municipals, cors i comitiva folklòrica. • La soprano valenciana Cora Raga interpreta el solo (Serrano transforma el “solo de tenor” original per a ella), consolidant la seua figura lligada a l’himne. L’acte del centenari a la Plaça de la Mare de Déu (5 d’octubre) • Concepció com a evocació històrica i acte participatiu, no sols un concert formal. • Més de 800 artistes: orquestra i banda municipals, cors federats de tota la comunitat, grups de folklore i dansa, i societats musicals de la ciutat de València. • Lloc triat: Plaça de la Mare de Déu (espai simbòlic i cívic central de València). • Direcció musical de Cristóbal Soler; la part solista a càrrec de la soprano valenciana Tania Durán, evocant Cora Raga. • Elements identitaris: senyeres històriques (facsímils de 1923 –Lo Rat Penat– i 1929 –Ajuntament–) i homenatges a Serrano i Thous. Protagonistes i col·laboradors destacats • Institucions clau: Ateneu Mercantil (impulsor de l’himne), Lo Rat Penat (lligam amb Thous). • Participació comarcal: menció a la Coral Renizer i grups de danses; obertura a cors i grups de tot el territori. • Detall humà: familiares del Mestre Serrano presents; emoció generalitzada del públic. • Anècdota: la falda escènica de la solista, confeccionada per Juan Pablo Valero (8 m de tela, doble capa amb criolina, color roig-púrpura), per reforçar l’impacte visual. Patrimoni i memòria: partitura i museu • La partitura original manuscrita de l’himne (de la viuda de Serrano) va ser subhastada el 1957 en una iniciativa solidària per la riuada; comprada per empresaris de la conserva de Múrcia i cedida a l’Ajuntament de Múrcia. • S’estan gestionant sessions/cessió perquè València puga exposar-la. • Al Museu Històric de la Ciutat (Ajuntament de València) s’exposa de nou l’edició de luxe del 1925 (impresa pel Cercle de Belles Arts). • Reconeixement institucional: el Mestre Serrano és nomenat recentment fill adoptiu de València. Estratègia València Music City • Desenvolupament d’una estratègia transversal que integra tota la cadena musical: programació, patrimoni, educació, salut i comunitat. • Grups de treball: - Música moderna (festivals i circuits: Marina, Pèrgola, Les Arts, RoS Arena...). - Música tradicional i folklore (escola de música tradicional i major presència cívica). - Música i salut (ús terapèutic en l’àmbit sociosanitari). - Música i educació (projectes reglats i no reglats: primària, secundària, conservatoris, escoles de música, universitat). - Música clàssica (coordinació de programació i casuística del sector). • València forma part de la xarxa internacional Music Cities Network, única ciutat d’Espanya en aquesta plataforma, per compartir bones pràctiques i concebre la música com a eina de construcció urbana. Moments i cites • «Exigència de Serrano» a la lletra: primer vers amb “Espanya”. • «Acte inoblidable»: emoció palpable i públic commogut. • «Patrimoni viu»: recerca de la partitura original i difusió museística.

  • #340 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 7/10/2025 — Vida independent: habilitats per a una autonomia real - episode art
    12'

    #340 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 7/10/2025 — Vida independent: habilitats per a una autonomia real

    Resum executiu Conversació amb María Calafat, pedagoga i coordinadora del programa de vida independent a Riba-roja de Túria, sobre com fomentar l’autonomia personal en diferents etapes de la vida, especialment en persones amb diversitat funcional. "vida independiente es... llegar a vivir autónomamente, solos, solas" Definició i objectiu La vida independent implica viure de manera autònoma, adaptada a l’edat i al perfil de cada persona. En diversitat funcional, la intervenció ha de ser personalitzada: no hi ha un únic camí ni un ritme igual per a tothom. Etapes i competències clau Infància Tasques a casa: recollir taula, preparar esmorzar/berenar, endreçar habitació, preparar motxilla i materials. Aprenentatge gradual i pràctic, en clau col·laborativa. Joventut (18-30) Gestió de diners i preparació per a la feina. Transport: ús del transport públic, valoració del carnet de cotxe/moto. Llar: cuina i neteja com a eixos d’autonomia diària. Adulta Pagament de factures, gestió econòmica autònoma. Viure sol/a, assumir rutines i responsabilitats laborals i domèstiques. Factors que influeixen en l’èxit Context familiar: clau per reforçar hàbits i continuïtat. Entorn educatiu i social: escola, centres de dia/ocupacionals, vivendes tutelades. Recursos: es treballa dia a dia, però encara falten recursos a la comunitat. Dimensió psicològica i emocional Treballar autoestima i empoderament des de ben petits per augmentar la seguretat personal. L’actitud i l’esforç de la persona són determinants en el progrés. Sensibilització i comunitat Dues realitats socials: Qui no ha tingut contacte amb la diversitat funcional: no sap com actuar ni relacionar-se. Qui sí n’ha tingut: està més sensibilitzat. Accions de sensibilització als col·legis per normalitzar la diversitat des d’infantil. Casos d’èxit a Riba-roja Infantil: millores notables en habilitats socials, comunicació i interacció amb iguals. Juvenil i adults: reforç de cuina, transport i maneig de diners per consolidar l’autonomia. Funcionament del programa Horari: dilluns a dijous, de 17:00 a 20:00 (3 hores, flexibles per sessions). Talleres individuals i grupals amb activitats: manualitats, habilitats socials, jocs, sortides a biblioteca, cuina i més. Objectiu: aprendre mentre es passen bé i contextualitzar després a casa i a la comunitat. Edats i itineraris Infantil: 5-12 anys Juvenil: 15/16-20 anys Adults: 20+ Eixos de treball: Cura personal i salut Alimentació i cuina Economia personal (pressupost, despeses) Organització de l’entorn: mapatge de recursos locals (què fer caps de setmana, alternatives si no es pot anar al centre, opcions d’oci i suport a la població) Mobilitat i transport Oci trimestral (programació subjecta a canvis) 8 de novembre: Llotja de València 24 de gener: Parc de Capçalera (València) 18 d’abril: Ciutat de les Arts i les Ciències Com inscriure’s Contactar amb “La Botalla” i preguntar per Miriam. Miriam contacta amb María Calafat per fer una reunió inicial amb les famílies. A partir d’ací, es definixen necessitats, directrius i horaris adequats.

  • #339 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 7/10/2025 — Teatre i solidaritat: 'No cabe un alma' al Cervantes - episode art
    18'

    #339 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 7/10/2025 — Teatre i solidaritat: 'No cabe un alma' al Cervantes

    Resum general Esdeveniment solidari que uneix teatre i compromís social a Riba-roja de Túria: el grup Teatre SAB presenta la comèdia «No cabe un alma», amb recaptació íntegra per a l’ONG Riba-roja Solidària. Detalls clau de l’esdeveniment Data i hora: dissabte 18 d’octubre, 18.30 h Lloc: Teatre Cervantes (Riba-roja de Túria) Preu: 3 € (donatiu) — destinats a Riba-roja Solidària Durada: aproximadament 60–70 minuts Idioma: castellà "Qui vulgui saber el desenllaç ha de venir al teatre." L’obra i el muntatge Sinopsi vàn humor Ambientada a les portes del cel, amb Sant Pere custodiant l’entrada. Situacions d’overbooking al cel que deriven en solucions insospitades i divertides. Tonalitat: comèdia fresca, per a riure i gaudir; apta per a públic general (idealment a partir de 12–14 anys). Producció i repartiment Autor: Leandro Marcos González Direcció: Alicia Gracia Companyia: Teatre SAB Repartiment coral: 14 actors i actrius (treball d’ensemble constant a escena) Escenografia mínima: taula de Sant Pere i cadires; el repte és coreogràfic i coral. Entrades i promoció Venda general: 3 € al Teatre Cervantes. Promoció amb comerços locals: entrades gratuïtes repartides per botigues; qui l’use ha de portar 1–2 persones que sí compren l’entrada. Objectiu: donar a conèixer l’ONG i omplir la sala. Riba-roja Solidària: impacte de la recaptació Destí dels fons: Pagament del lloguer de la seu-casa. Ajuts d’emergència. Ajudes d’alimentació a persones voluntàries/treballadores implicades. Agraïment al teatre per fomentar cultura i solidaritat amb funcions benèfiques recurrents. Activitats setmanals de l’ONG (Seu: 1r de Maig, 41) Dissabte Tenda d’intercanvi d’objectes i llibreria solidària (matí). Possibilitat de recollir entrades promocionals del teatre. Dilluns (18–20 h) Taller de pintura sobre tela (bosses). Activitat participativa i creativa. Dimarts (10–11 h) Repartiment de roba. Dimecres (9.30–10.30 h) Suport burocràtic i amb paperassa a qui ho necessite. Dijous Classe d’aprenentatge compartit i preparació de tertúlies dialògiques. Proper encontre obert: 15 de novembre, 10.00 h sobre el llibre Rompiendo Barreras (autor/a “Caricó”). Activitat inclusiva (amb lectura guiada, traduccions, redacció col·laborativa i correcció conjunta). Divendres (quinzenal) Grup de neteja i joguets: preparació de la campanya de Nadal (Papa Noel/Reis) per a famílies inscrites. Voluntariat i col·laboracions Es busquen voluntaris/es per a les classes i activitats (participació activa, no càrrega docent rígida). Projectes en marxa amb l’Associació Àrabe i el grup de consum ecològic: intercanvi d’habilitats i sabers. "La tertúlia dialògica és una activitat educativa d’èxit, demostrada científicament." Crida final Vine al teatre: cultura i solidaritat de la mà. Riu, gaudeix i ajuda l’ONG local. Participa a les activitats setmanals i suma’t al voluntariat. Qualsevol aportació compta.

  • #338 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 1/10/2025 — 25N a Ribarrotxa: cultura, educació i prevenció - episode art
    23'

    #338 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 1/10/2025 — 25N a Ribarrotxa: cultura, educació i prevenció

    Resum general Programa municipal ampli per al 25N amb el lema inspirat en Pasión Vega —“María ya no tiene miedo”— per empoderar dones que deixen relacions de maltractament i reforçar la prevenció, la conscienciació i la igualtat al municipi. Lema i context • El tema de María serveix de fil conductor per visibilitzar el trencament del cicle de la violència i mirar al futur amb força i llibertat. Eixos del programa 25N • Cultura: teatre i art com a eines transformadores per parlar d’igualtat i emocions. • Conscienciació: mitjans, campanyes públiques i visibilització de dades (comptador de feminicidis). • Educació i famílies: prevenció de violència digital, pornografia i prostitució; treball als centres. • Formació institucional: Policia Local i plantilla municipal en protocols i normativa. • Benestar i sororitat: tallers a l’Espai de la Dona, testimonis i mural comunitari. Activitats i continguts clau Cultura • Obra “Poder y no querer” (8 nov, 20:00, Teatre Cervantes): reflexió sobre llibertat vs soledat; direcció d’Àlex Reyes; repart amb diverses artistes locals. • Convivència amb la Fira del Ducs el mateix cap de setmana. Conscienciació pública • Programa de ràdio “La Puerta Violeta” amb el llibre “La trapecista” de Verónica Blanco per posar nom a les trampes vitals i promoure la resiliència. • Instal·lació d’un comptador de feminicidis (des de 2003 + any en curs) per no normalitzar la violència extrema i fer-la visible. • Acte central 25N (10:30, Plaça de l’Ajuntament): lectura del manifest (orientat a joves), actuació de dansa sobre “María no tiene miedo” i llançament de la campanya “El control no es amor”. • Campanya “El control no es amor”: converses tipus pantalla de mòbil per identificar el control (ubicació, contrasenyes) com a no-amor. Educació i famílies • Jornada per a famílies sobre violència digital, pornografia i prostitució (25 set, 18:00, Espai de la Dona), dins del pla abolicionista municipal. • Programa de prevenció als centres (CIRES): impacte de la “nova pornografia” en adolescents i relacions; foment de pensament crític i consentiment. • Coordinació amb el Centre Dona de Iàtova i les CICs dels centres educatius. • Dada rellevant: la Fiscalia assenyala un +200% d’augment en agressions sexuals a menors; urgeix prevenció i educació afectivosexual. Formació institucional • Policia Local: especialització en unitats de menors (EMBA) i Biogen (casos de violència masclista); formació en protocols i marc legal, inclosa la prostitució. • Plantilla municipal: formació continuada en diversitat sexual i violència sexual. Benestar, sororitat i testimonis • Tallers a l’Espai de la Dona: relaxació i pilates hipopressius (especialment útils postpart) per combatre la càrrega mental i cuidar-se. • Testimoni: història de Norma (14 nov, 18:00, Espai de la Dona) i Biblioteca Humana als centres (Associació Alana) per a empatia i superació. • Mural amb Creu Roja al CEIP Camp de Túria (nov/des): homenatge a les arrels i al llegat de dones valentes; crida a compartir-lo a xarxes. Missatges clau • No normalitzar ni minimitzar els feminicidis; les dades són inapel·lables. • La violència digital és real: cal posar-li nom i actuar des de la prevenció. • Les dades per damunt d’opinions; la política d’igualtat ha d’estar planificada i avaluada. • Objectiu: municipi més igualitari i tolerant; la igualtat real encara requereix temps i compromís. Dates destacades • 8 de novembre, 20:00 – Teatre “Poder y no querer” (Teatre Cervantes). • 14 de novembre, 18:00 – Testimoni de Norma (Espai de la Dona). • 25 de setembre, 18:00 – Jornada famílies sobre violència digital/pornografia/prostitució (Espai de la Dona). • 25 de novembre, 10:30 – Acte central 25N (Plaça de l’Ajuntament): manifest, dansa i campanya “El control no es amor”. • Comptador de feminicidis – ubicació definitiva pendent d’anunci. Públic destinatari • Tota la ciutadania (intergeneracional i multicultural). • Estudiantat i famílies; comunitat educativa i CICs. • Cossos de seguretat i personal municipal. • Dones usuàries de l’Espai de la Dona i xarxes de sororitat. • Jovent, amb atenció a l’ús tecnològic i relacions en línia. Frase destacada “Les xifres ens han de fer veure clarament que això no és una cosa minoritària ni que s’haja de normalitzar.”

  • #337 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 1/10/2025 — Curs de direcció i cicle bandístic a Ribarrotxa - episode art
    24'

    #337 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 1/10/2025 — Curs de direcció i cicle bandístic a Ribarrotxa

    Panorama general Programa dedicat a dos focus principals: el balanç del 4t Curs Internacional de Direcció organitzat per la Societat Unió Musical de Ribarrotxa i la presentació de la 6a edició del Cicle Bandístic d’aquest dissabte. Es remarca el paper de les bandes com a eix cultural i comunitari a Ribarrotxa de Túria. Destaquem • Èxit rotund del curs de direcció: 16 cursillistes, professors de prestigi internacional, i una banda al 100% de compromís. • Pedagogia humanista i personalitzada segons J.R. Pascual Vilaplana, amb impacte directe en la relació director–músic. • Bandes = cohesió social: les bandes uneixen perfils diversos i són un element unificador a la vida del poble. • Cicle Bandístic (6a ed.): passacarrer, tres bandes, tres gèneres festers (passodoble, marxa mora, marxa cristiana) i programa variat i àgil. • Organització exemplar de la Unió Musical i la seva directiva, en un any d’85è aniversari amb una programació molt intensa. Curs Internacional de Direcció: balanç i aprenentatges Resultats i impacte • Participació diversa: cursillistes de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Canàries. • Professorat de primer nivell: Vivian Gutiérrez Abreu i José Rafael Pascual Vilaplana. • Objectius didàctics assolits: els participants han “utilitzat” musicalment la banda com a instrument real de treball. • Compromís de la banda: assajos exigents amb rotació de directors cada 10–12 minuts; resultat musical «de 10». Metodologia i logística • Doble jornada (matí/vesprada) de classes teòriques i tècniques; nits d’assaig com a pràctica dirigida amb la banda. • Col·laboracions locals (Ajuntament, comerços i restauració) i organització «rodaeta» per a tres dies intensos. Conferència de J.R. Pascual Vilaplana • Tema: la cultura musical de les bandes en la diàspora i el seu valor social, comunicatiu i identitari. “Al voltant d’una banda de música s’ajunta gent de diferents colors polítics i creences. Tots disfruten d’un mateix element.” • Clau: posar en valor les bandes com a vertebradores de la vida comunitària i de les tradicions locals. Veu del mestre J.R. Pascual Vilaplana: pedagogia i comunitat “Fer un curs de direcció crea una major comunió entre músics i directors; entenem millor la feina de cadascú.” “Quan algú diu ‘tu no servixes per a la música’, potser qui no servia era el pedagog. Cal treure el millor de cada persona.” • Enfocament: respecte a la persona, adaptació del mètode a cada alumne i objectiu de fer créixer músics i directors. • Relació amb la Unió Musical de Ribarrotxa: tracte familiar i propici per al treball artístic. Cicle Bandístic (6a ed.): què, qui i quan Objectiu i essència • Recuperar l’esperit dels festivals d’estiu i traure la música al carrer. • Reivindicar la música festera com a arrel valenciana: passodobles, marxes mores i marxes cristianes. Estructura del concert • Passacarrer fins a l’Auditori Municipal. • Cada banda ofereix 20–25 minuts: programa variat (música espanyola, antiga, actual i tradicional). • Obertures per gènere, enguany: - Unió Musical de Lleida: passodoble. - Societat Artístico-Musical de Picassent: marxa mora. - Unió Musical de Ribarrotxa: marxa cristiana. Participants i horaris • Passacarrer: des de la seu de la banda (c/ Segon) a les 18:30. • Concert: a l’Auditori Municipal a les 19:00 (puntualitat prevista). • Direccions: - Unió Musical de Lleida: Esteve Espinosa. - S.A.M. de Picassent: Víctor Soria Oriós. - U.M. de Ribarrotxa: José Pasqual Arnau. Esperit i convivència • Caràcter no competitiu: aprendre “com es cuinen” els recursos en altres cases. • Obert a bandes de tot el territori (històricament: Madridejos, Lira Ampostina, etc.). • Postconcert: convivència al voltant d’una taula per compartir experiències. Organització i suport: la directiva com a “luthier” • Metàfora clau: l’instrument del director són els músics; el luthier d’eixe instrument és la directiva. • Reconeixement a l’esforç organitzatiu i a l’acollida que rep tant el professorat com les bandes convidades. • Any del 85è aniversari de la Unió Musical: programació amb activitat cada mes. Properes cites i crida al públic • Itinerari recent i proper: actes del Crist, concert multitudinari de setembre, curs internacional, ara Cicle Bandístic, i en preparació Santa Cecília i Nadal. • Missatge final: omplir l’auditori és el millor suport; “el sou dels músics és l’aplaudiment”.

  • #330 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 12/6/2025 - episode art
    43'

    #330 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 12/6/2025

    Parlem amb Eva Lara (regidoria de Memòria Històrica), Llum Molina, Dani Asensi i Vicent Domingo (membres de l'Associació de Memòria Històrica de Riba-roja)