#352 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 30/10/2025 — Arqueologia de la repressió al camp d’Albatera
Context i objectius Entrevista amb Felipe Mejías, arqueòleg, sobre la recerca al camp de concentració d’Albatera (actual terme de San Isidro, Alacant). El projecte s’inicia el 2017 dins la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica i es concreta en una recerca arqueològica sostinguda: quatre campanyes (2020-2023) i anunci de cinquena campanya amb finançament menor. "El camp de concentració no existeix (en superfície); l’única manera d’estudiar-lo és fent arqueologia." Objectiu central Localitzar fosses comunes, documentar l’arquitectura perduda del camp i reconstruir la vida i la repressió a partir de l’"univers material" deixat pels reclusos. Metodologia i permisos Terrenys privats (conreus, erms): acords amb propietaris i suport clau de l’Ajuntament de San Isidro. Permisos de la Conselleria de Cultura (actuacions arqueològiques) i finançament de la Generalitat. Aclariment important: el camp s’anomena d’Albatera, però el jaciment és avui a San Isidro. Troballes clau Objectes personals i economia de supervivència Aparició recurrent de joies (or i brillants), monedes de plata, rellotges i altres objectes de valor, sovint amagats als dobladillos de la roba. Context: al final de la guerra, milers de persones intenten l’exili per mar i entren al camp amb els seus béns; molts els oculten per evitar l’espoli. Dinàmiques documentades: Intercanvis per menjar (alfals, pa, fruita) a canvi de "duros de plata" i rellotges. Patró sostingut: cada campanya s’hi troben petites joies. "La brossa ens fascina: explica què menjaven, què portaven, com vivien." Material bèl·lic i proves de violència 95–97% de la munició recuperada és de fusell Mauser (ús franquista), amb vainetes percutides dins el recinte: prova de trets dins del camp. Munició de pistoles i revòlvers antics no reglamentaris: indicis de la presència i actuació de falangistes i altres paramilitars. Correlació amb testimonis: sacas i execucions a l’entorn en els primers mesos del 1939. Fosses comunes i prospecció Espai molt extens (centenars de milers de m²); testimonis d’agricultors (anys 50–70) i exreclusos indiquen la seva existència. El georadar ha estat ineficaç per: Nivell freàtic alt (marjal), distorsió de senyal. Dificultat d’identificar fosses sense estructures sòlides. Estratègia actual: prospecció superficial i sondejos selectius per detectar indicis materials (ossos, objectes) i estructures de barracons. Arqueologia de la repressió Branca de l’arqueologia contemporània que documenta, amb objectes i contextos, la violència política: reclusió, tortura, execucions. Complementa o contrasta la documentació escrita, sovint esbiaixada o incompleta. "No s’ha de confondre ser objectiu amb ser neutral. L’objectivitat és explicar els fets tal com van passar." Impacte social i memòria Impacte mediàtic i comunitari molt alt; el poble de San Isidro i col·lectius memorialistes, molt implicats. Familiars aporten dades i testimonis; el projecte retorna informació (salvoconductes, ubicacions, execucions) i ajuda a revisar xifres oficials de morts (molt superiors a les 9 reconegudes). Forta aposta per la divulgació a instituts i comunitats: construcció d’una memòria democràtica informada. Conferència i missatge final Xerrada oberta, visual i participativa, adreçada a públic general, amb rigor científic i imatges de troballes i fotografies històriques. Missatge als joves: practicar una lectura crítica i plural de la informació per resistir la manipulació i comprendre el present a partir del passat (encara que sigui incòmode). Claus a emportar-se El camp d’Albatera és un espai arrasat que només es pot entendre amb arqueologia. Les troballes materials corroboren testimonis de repressió i violència. Les fosses existeixen, però la seva localització requereix metodologies mixtes i temps. La recerca té un impacte humà profund i reforça la memòria democràtica.
