
Divinas Mañanas del 19/12/2025
Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas
Episodis etiquetats amb Magazine

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

Context i protagonistes Entrevista amb Nando Pasqual, actor de Riba-roja de Túria, que presenta l’obra "La Funció" al Teatre Patraix de València, escrita per Pere Molina, dirigida per Joan Miquel Reig i protagonitzada per Nando i Rosa Barberà. Origen del projecte Nando i Rosa portaven molts anys fent teatre infantil i volien fer el salt al teatre per a adults. Coneixien l’escriptor Pere Molina, que fins ara havia fet sobretot articles periodístics i poesia. Li proposen crear una obra i, durant un any i mig, desenvolupen el projecte a partir de trobades, idees i anècdotes. "És la seva primera obra de teatre que escriu com a tal." Tot i que el text és íntegrament de Pere Molina, Nando i Rosa li aporten temes, experiències i situacions reals del seu dia a dia com a actors. Tema central i estructura de l’obra "La Funció" se situa en un camerí abans d’una actuació: Dos actors es preparen per eixir a escena. Conversen sobre teatre, nervis, vida i professió. Hi ha un tercer actor que no arriba, afegint tensió dramàtica. L’obra barreja: Reflexió sobre l’ofici d’actor i el que passa abans de pujar a l’escenari. Temes quotidians que tothom pot reconéixer. "Nosaltres volíem, com a punt de partida, una obra de teatre que parlarà de les converses que tenen dos actors en un camerí." Temes que s’hi tracten L’obra combina el món del teatre amb qüestions molt humanes: Ofici d’actor: nervis previs, preparació, adrenalina, vulnerabilitat. Vida personal: com els problemes de fora (casa, cotxe, feina) afecten però han de quedar fora de l’escenari. Immigració. Futbol. Relacions de parella. Reflexions sobre la vida en general. "Hi ha moltes coses que parlem dels actors, de la gent, abans d'actuar, dels nervis que tens, el que és la preparació." Nando subratlla que el públic general i també la gent de teatre s’hi poden sentir molt identificats. Treball dels personatges i veracitat Nando explica el seu mètode de treball: Parteix sempre de la veritat escènica. Utilitza eines pròpies, experiències i emocions reals per donar credibilitat al personatge. L’objectiu és que l’espectador es crega allò que veu. "A mi m'agrada partir sempre des de la veritat." La intenció és construir personatges quotidians, recognoscibles i humans, molt a prop de la realitat dels actors mateixos. Complicitat amb Rosa Barberà La relació escènica amb Rosa és un dels punts forts del muntatge: Porten molts anys treballant junts. Tenen molta escolta mútua i complicitat. Aquesta connexió fa que les escenes siguen naturals i creïbles. "És un plaer treballar perquè s'entrenem molt bé, tenim molta escolta, molta complicitat." El públic ho percep com una veritat compartida a escena, que potencia l’efecte emocional de l’obra. Direcció i posada en escena El director Joan Miquel Reig juga un paper clau: Ha donat forma global a la proposta. Ha dissenyat vestuari i espai escènic. Tenia clar com contar la història i com mostrar-la al públic. Segons Nando, ha creat “un món fantàstic” al voltant de La Funció, integrant text, actuació i escenografia. Objectiu: fer pensar l’espectador Nando té molt clar què vol que passe després de la funció: Que l’espectador no isca indiferent. Que arribe a casa i continue relligant pistes i reflexionant sobre el que ha vist. "M'agradaria que l'espectador que vinga a veure la funció es quedarà pensant el que ha vist i que li faci pensar." L’obra està plena de pincellades i detalls que, un cop acabada, el públic pot reconnectar per donar un sentit global a l’experiència. Una frase que recull l’esperit de l’obra Sense desvelar-ne massa, Nando destaca un tema recurrent: El moment abans d’eixir a actuar és: Contradictori: atreu però fa patir. Un estat d’adrenalina i nervis amb sentiments a flor de pell. Un aprenentatge que fa créixer com a actor i com a persona. "El moment abans d'eixer actuar és una explosió d'adrenalina que fa que tinguem els sentiments a flor de pell." També trenca el mite de l’actor com algú distant: Són persones normals, amb problemes quotidians. Han d’aprendre a despullar-se d’aquests problemes per servir la història al públic. To i experiència per al públic L’obra barreja humor i emoció: Moments de comèdia i rialla. Moments de llàgrima i sensibilitat. I sobretot, un component reflexiu que perdura després. "És un espectacle que et fa reflexionar... té moments de risa, de rialla, de llàgrima." Segons Nando, qui hi vaja se’n portarà un bon record i una experiència que el farà pensar. Funcions i acollida del públic L’obra es representa al Teatre Patraix (València): Divendres a les 20:00. Dissabte a les 20:00. Diumenge a les 19:00. Les primeres funcions han tingut una molt bona acollida: Nando destaca la importància del feedback del públic. Han comprovat que els gags funcionen i que la gent respon molt bé. "Molt contents del treball que hem fet i sobretot de com està responent el públic." En resum, "La Funció" és una proposta de teatre per a adults que obre el camerí al públic, mostra la cara humana dels actors i convida a una reflexió profunda sobre l’ofici i la vida, embolcallada amb humor, emoció i veritat escènica.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimarts l'Agenda, Els Bans, Altres Veus, Xé que animals! i Fil directe

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dilluns l'Agenda, Els Bans, La tertúlia Esportiva, Poliesportiu Comarcal i com Sona

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

Context de l’entrevista Conversa a Ràdio Ribarroja amb Noelia Llorenç, Titana, cantadora de cant d’estil i músiques d’arrel valenciana, arran de la II Trobada de música en valencià Tio Canya al Teatre Cervantes, on comparteix cartell amb Eduard Navarro. Qui és Noelia Llorenç, Titana Cantadora de cant d’estil i baix tradicionals, hereva d’una nissaga musical. Mestra d’educació especial, cosa que relaciona amb la predisposició, devoció i emoció tant en el tracte amb persones amb diversitat funcional com a l’escenari. Arrelada al poble i a la família: al seu poble la coneixen més com «la filla de Rafa el carter i Amparo la del quiosc». Manté una identitat pròpia també en la imatge: encara puja als escenaris amb les pardeñas. "Transmetre emocions al públic amb la veu" és una de les seues grans motivacions. L’origen del nom artístic “Titana” El malnom ve del seu avi Batista Lerma, ‘Tauelo’ o ‘Titán’, cantador i músic aficionat de Godella. Titán: Va començar de menut cantant valencianes als 8 anys. Tenia veu lírica i rebé classes del tenor Alonso, figura il·lustre de Godella. Va compondre cançons líriques; es conserven partitures manuscrites seues. No va abandonar mai el seu ofici de sabater per dedicar-se plenament a la música. El nom Titana li’l posa la seua companya de projecte, Susana Díaz Tejedor, com a homenatge: «si t’he de posar un malnom de cantadora ha de ser Titana, perquè eres la neta de Titán». Dones, música tradicional i revisió de lletres Visibilitat d’homes i paper ocult de les dones La música tradicional antiga s’ha percebut com a més d’homes perquè: Qui tenia visibilitat pública eren el dolçainer, el tabaleter, el qui agafava una guitarra a la plaça. Eren activitats associades al sexe masculí. Les dones també cantaven i tocaven, però sobretot «de portes cap a dins». Titana reivindica que les dones, tot i la manca de visibilitat, han sigut custodioses de la tradició: Les dones s’han encarregat de recollir, guardar i transmetre el repertori, un autèntic acte d’amor, comparable a la defensa de la llengua que descrivia Enric Valor. Actualització i reescriptura Considera necessari revisar les lletres tradicionals per portar-les a la realitat actual. Al primer treball discogràfic ja havien adaptat cobles populars. Al segon disc de Titana: «ja hem canviat totalment les lletres». Hi haurà lletres noves de creació pròpia, al costat d’algunes cobles populars transformades. Objectiu: una música d’arrel actualitzada, amb mirada crítica i contemporània, especialment pel que fa al paper de la dona. Influències i referents Referents del món tradicional Entre els grans noms que l’han marcat, esmenta: Pep Gimeno “Botifarra” i el grup Sarau. Els folcloristes Fermín Pardo i Maria Teresa Oller. També reivindica cantadores menys visibles però fonamentals per a ella: Lola Ledesma Teresa Segarra Victoria Sousa Marina Fenollera Aquestes veus, diu, li han ensenyat moltíssim i ha tingut el privilegi de rebre’n consells directes. Referents intergeneracionals i reconeixement Amb 37 anys, se situa entre generacions: admiradora dels veterans però també referent per a joves. Viu amb sorpresa que: Grans figures de la música la criden per a col·laboracions. Joves autores, com Aitana Alfonso Martínez al llibre L’Espurna i la Flama, la incloguen entre els seus referents. Admet conviure amb el síndrome de la impostora, però aprén a assumir que si la busquen «serà per alguna cosa». L’auge actual de la música d’arrel valenciana D’alguna cosa “rara” a un boom col·lectiu Recorda que, quan era menuda, el que ella cantava es veia com «una cosa molt rara». El mestre de música la feia cantar a classe perquè tocava a la rondalla del poble. Els companys no entenien què era aquell repertori. Ara, en canvi, parla d’un moment molt bo: Hi ha molta gent jove interessada en fer les coses com es feien abans. Reivindiquen aprendre a ballar, no només a “fer baixa”, i a tocar els instruments de manera tradicional. Es compon repertori nou sobre base d’arrel. Fusió amb altres estils i inevitabilitat de l’arrel Molts grups en valencià (rap, pop, rock…) beuen de la música d’arrel encara que no facen estrictament música tradicional. Demanen col·laboracions a cantadors i cantadores tradicionals per incorporar-los als seus projectes. Titana ho resumeix així: No podem fugir de l’arrel: la portem dins i apareix fins i tot en músiques molt diferents. El segon disc de Titana: procés i contingut Gravació i incidències Estan acabant de gravar el segon disc de Titana. Inici de gravació: octubre de 2024 en un estudi de Catarroja. Una DANA provoca el desbordament del barranc i l’estudi queda afectat, fet que obliga a aturar-ho. Quan l’estudi de Nero Alfonso es reconstrueix, hi graven part del disc. La resta de gravació, mescles i producció s’estan fent a l’estudi De Juguete de Jorge a Riba-roja. Objectiu: publicar-lo a finals de febrer. Repertori i col·laboracions El disc combina formes de ball tradicionals i altres ritmes: Baix, fandango, seguidilla… Agarrat, pasdoble i altres peces més ballables. Inclou col·laboracions de fora del País Valencià per mostrar una visió ampla de la música tradicional de la península: Un artista molt important d’Extremadura. Una cantadora de Múrcia. Una violinista murciana amb estil tradicional. L’objectiu és oferir una visió global i mediterrània de la música d’arrel, mantenint la base valenciana. Valencianitat, llengua i tria d’estil Tot i que també ha tingut contacte amb zones on es parla castellà (xurricos de la Serrania valenciana), la seua obra és principalment en valencià. Quan li pregunten «per què en valencià i per què aquest estil?» respon que mai s’ho ha plantejat: El ser valenciana és viscut com una normalitat quotidiana. Relaciona la valencianitat amb imatges i olors del poble: el forn en marxa, el carrer fent olor a llavoretes. Conclusió: no és una tria estratègica, sinó que «ella ja estava dins» d’aquesta música i d’aquesta llengua, i ni ha pogut ni ha volgut fugir-ne. La tia Milín: família i memòria oral Figura clau al seu univers personal i artístic: Germana major de sa mare. Dona que l’ha criat. Té 87 anys. La tia Milín canta dins del disc, en una cançó de bressol que havia servit per adormir tots els xiquets de la família: «la cançó de bresol de la tia Milín». Titana es defineix com romancera amb “cara forra de vaqueta” i explica que conta moltes històries de la tia Milín als concerts. La tia, de broma, li diu que no li conte tantes coses, però Titana respon que «això és cultura» i que cal compartir-la com si fora de tots. El concert Tio Canya II a Riba-roja Dades bàsiques Esdeveniment: II Trobada de música valenciana Tio Canya. Lloc: Teatre Cervantes de Riba-roja de Túria. Data i hora: Divendres 12, a les 19.30 h. Cartell: Eduard Navarro amb el seu equip. Titana (Noelia Llorenç) i la seua formació. Què oferirà cada proposta Eduard Navarro: Porta un grup de gran nivell musical. Possibles veus convidades, com Elia Sampai / Elma Sambiat (la cantant habitual), amb una veu espectacular. Combina instruments tradicionals valencians amb altres instruments de caire mediterrani. Titana el descriu com un espectacle que paga molt la pena. Titana: Proposa un concert ple d’històries familiars, romanceria i cançó tradicional. Combina emoció, humor i proximitat, amb un equip de músics d’altíssima qualitat. Compartirà especialment les històries i cançons de la tia Milín. El missatge final és clar: Cal vindré al concert per descobrir tot el que hi ha darrere d’esta música i d’estes vides; si no hi vas, «no saps lo que n’hi ha».

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.