Historias y palabras del 15/12/2025

ECORIBA RÀDIO del 15/12/2025

Amb la participació d'Eva Lara, regidora d'Educació de Riba-roja de Túria; Amparo Hurtado, vice-degana de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de València, responsable del projecte PaisoL’Hort; Xose Manuel Souto, catedràtic emèrit de la Universitat de València responsable del proyecto Nós propomos; Vanice Sbardelotto, profesora de pedagogia. Nós Propomos Brasil; Sera Huertas, representant del CEACV; i Antonio J. Morales, responsable d'EcoRiba.

BOCINS DE LLENGUA - PROG 75 - AUGMENTATIUS I DUBTES NADALENCS

Breu espai en què Dora Gorrea ens ofereix xicotetes píndoles sobre l'ús correcte de la nostra llengua.

TERTÚLIA ESPORTIVA del 15/12/2025

Tertúlia sobre el VCF amb la participació de Gemma Casabán, Enrique Roig i Salva Tos.

Divinas Mañanas del 15/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dilluns l'Agenda, Els Bans, La tertúlia Esportiva, Poliesportiu Comarcal i com Sona

Aires Celtas del 13/12/2025

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.

Aires Celtas del 12/12/2025

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.

Divinas Mañanas del 12/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

TOP TOP TOP del 11/12/2025

CUÉNTAME, QUE TE ESCUCHO del 11/12/2025

#367 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 11/12/2025 — Entrevista a Titana: arrels, dona i música valenciana

Context de l’entrevista Conversa a Ràdio Ribarroja amb Noelia Llorenç, Titana, cantadora de cant d’estil i músiques d’arrel valenciana, arran de la II Trobada de música en valencià Tio Canya al Teatre Cervantes, on comparteix cartell amb Eduard Navarro. Qui és Noelia Llorenç, Titana Cantadora de cant d’estil i baix tradicionals, hereva d’una nissaga musical. Mestra d’educació especial, cosa que relaciona amb la predisposició, devoció i emoció tant en el tracte amb persones amb diversitat funcional com a l’escenari. Arrelada al poble i a la família: al seu poble la coneixen més com «la filla de Rafa el carter i Amparo la del quiosc». Manté una identitat pròpia també en la imatge: encara puja als escenaris amb les pardeñas. "Transmetre emocions al públic amb la veu" és una de les seues grans motivacions. L’origen del nom artístic “Titana” El malnom ve del seu avi Batista Lerma, ‘Tauelo’ o ‘Titán’, cantador i músic aficionat de Godella. Titán: Va començar de menut cantant valencianes als 8 anys. Tenia veu lírica i rebé classes del tenor Alonso, figura il·lustre de Godella. Va compondre cançons líriques; es conserven partitures manuscrites seues. No va abandonar mai el seu ofici de sabater per dedicar-se plenament a la música. El nom Titana li’l posa la seua companya de projecte, Susana Díaz Tejedor, com a homenatge: «si t’he de posar un malnom de cantadora ha de ser Titana, perquè eres la neta de Titán». Dones, música tradicional i revisió de lletres Visibilitat d’homes i paper ocult de les dones La música tradicional antiga s’ha percebut com a més d’homes perquè: Qui tenia visibilitat pública eren el dolçainer, el tabaleter, el qui agafava una guitarra a la plaça. Eren activitats associades al sexe masculí. Les dones també cantaven i tocaven, però sobretot «de portes cap a dins». Titana reivindica que les dones, tot i la manca de visibilitat, han sigut custodioses de la tradició: Les dones s’han encarregat de recollir, guardar i transmetre el repertori, un autèntic acte d’amor, comparable a la defensa de la llengua que descrivia Enric Valor. Actualització i reescriptura Considera necessari revisar les lletres tradicionals per portar-les a la realitat actual. Al primer treball discogràfic ja havien adaptat cobles populars. Al segon disc de Titana: «ja hem canviat totalment les lletres». Hi haurà lletres noves de creació pròpia, al costat d’algunes cobles populars transformades. Objectiu: una música d’arrel actualitzada, amb mirada crítica i contemporània, especialment pel que fa al paper de la dona. Influències i referents Referents del món tradicional Entre els grans noms que l’han marcat, esmenta: Pep Gimeno “Botifarra” i el grup Sarau. Els folcloristes Fermín Pardo i Maria Teresa Oller. També reivindica cantadores menys visibles però fonamentals per a ella: Lola Ledesma Teresa Segarra Victoria Sousa Marina Fenollera Aquestes veus, diu, li han ensenyat moltíssim i ha tingut el privilegi de rebre’n consells directes. Referents intergeneracionals i reconeixement Amb 37 anys, se situa entre generacions: admiradora dels veterans però també referent per a joves. Viu amb sorpresa que: Grans figures de la música la criden per a col·laboracions. Joves autores, com Aitana Alfonso Martínez al llibre L’Espurna i la Flama, la incloguen entre els seus referents. Admet conviure amb el síndrome de la impostora, però aprén a assumir que si la busquen «serà per alguna cosa». L’auge actual de la música d’arrel valenciana D’alguna cosa “rara” a un boom col·lectiu Recorda que, quan era menuda, el que ella cantava es veia com «una cosa molt rara». El mestre de música la feia cantar a classe perquè tocava a la rondalla del poble. Els companys no entenien què era aquell repertori. Ara, en canvi, parla d’un moment molt bo: Hi ha molta gent jove interessada en fer les coses com es feien abans. Reivindiquen aprendre a ballar, no només a “fer baixa”, i a tocar els instruments de manera tradicional. Es compon repertori nou sobre base d’arrel. Fusió amb altres estils i inevitabilitat de l’arrel Molts grups en valencià (rap, pop, rock…) beuen de la música d’arrel encara que no facen estrictament música tradicional. Demanen col·laboracions a cantadors i cantadores tradicionals per incorporar-los als seus projectes. Titana ho resumeix així: No podem fugir de l’arrel: la portem dins i apareix fins i tot en músiques molt diferents. El segon disc de Titana: procés i contingut Gravació i incidències Estan acabant de gravar el segon disc de Titana. Inici de gravació: octubre de 2024 en un estudi de Catarroja. Una DANA provoca el desbordament del barranc i l’estudi queda afectat, fet que obliga a aturar-ho. Quan l’estudi de Nero Alfonso es reconstrueix, hi graven part del disc. La resta de gravació, mescles i producció s’estan fent a l’estudi De Juguete de Jorge a Riba-roja. Objectiu: publicar-lo a finals de febrer. Repertori i col·laboracions El disc combina formes de ball tradicionals i altres ritmes: Baix, fandango, seguidilla… Agarrat, pasdoble i altres peces més ballables. Inclou col·laboracions de fora del País Valencià per mostrar una visió ampla de la música tradicional de la península: Un artista molt important d’Extremadura. Una cantadora de Múrcia. Una violinista murciana amb estil tradicional. L’objectiu és oferir una visió global i mediterrània de la música d’arrel, mantenint la base valenciana. Valencianitat, llengua i tria d’estil Tot i que també ha tingut contacte amb zones on es parla castellà (xurricos de la Serrania valenciana), la seua obra és principalment en valencià. Quan li pregunten «per què en valencià i per què aquest estil?» respon que mai s’ho ha plantejat: El ser valenciana és viscut com una normalitat quotidiana. Relaciona la valencianitat amb imatges i olors del poble: el forn en marxa, el carrer fent olor a llavoretes. Conclusió: no és una tria estratègica, sinó que «ella ja estava dins» d’aquesta música i d’aquesta llengua, i ni ha pogut ni ha volgut fugir-ne. La tia Milín: família i memòria oral Figura clau al seu univers personal i artístic: Germana major de sa mare. Dona que l’ha criat. Té 87 anys. La tia Milín canta dins del disc, en una cançó de bressol que havia servit per adormir tots els xiquets de la família: «la cançó de bresol de la tia Milín». Titana es defineix com romancera amb “cara forra de vaqueta” i explica que conta moltes històries de la tia Milín als concerts. La tia, de broma, li diu que no li conte tantes coses, però Titana respon que «això és cultura» i que cal compartir-la com si fora de tots. El concert Tio Canya II a Riba-roja Dades bàsiques Esdeveniment: II Trobada de música valenciana Tio Canya. Lloc: Teatre Cervantes de Riba-roja de Túria. Data i hora: Divendres 12, a les 19.30 h. Cartell: Eduard Navarro amb el seu equip. Titana (Noelia Llorenç) i la seua formació. Què oferirà cada proposta Eduard Navarro: Porta un grup de gran nivell musical. Possibles veus convidades, com Elia Sampai / Elma Sambiat (la cantant habitual), amb una veu espectacular. Combina instruments tradicionals valencians amb altres instruments de caire mediterrani. Titana el descriu com un espectacle que paga molt la pena. Titana: Proposa un concert ple d’històries familiars, romanceria i cançó tradicional. Combina emoció, humor i proximitat, amb un equip de músics d’altíssima qualitat. Compartirà especialment les històries i cançons de la tia Milín. El missatge final és clar: Cal vindré al concert per descobrir tot el que hi ha darrere d’esta música i d’estes vides; si no hi vas, «no saps lo que n’hi ha».

Divinas Mañanas del 11/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

QUEDEM I XARREM? del 10/12/2025

Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.

Divinas Mañanas del 10/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.

Mañana lo dejo del 9/12/2025

Programa de Ràdio Picassent per a la XEMV. Programa que tracta sobre adiccions i com eixir d’elles.

Música súpersnob del 9/12/2025

Programa de Ràdio Túria L'Eliana per a la XEMV. Programa musical eclèctic que inclou entrevistes a músics coneguts i personatges del món musical. Presentat per Júnior SúperSnob.

FESTIVALEJANT del 9/12/2025

Un programa amb què faràs un recorregut musical per tots els festivals d'Espanya amb molta música i poques paraules. Arriba a Ràdio Riba-roja a través de la XEMV des de Ràdio l´Om de Picassent.

EL RACÓ DE KERO del 9/12/2025

Vicent Chirlaque està al comandament de «El racó de Kero», un programa dedicat a la música japonesa i d’anime amb la intenció d’acostar la música de la segona indústria discogràfica mundial a tots els aficionats i també a aquells que no ho siguen. Té un to divulgatiu per fer que les persones que no coneixen la música nipona s’hi puguen acostar de manera fàcil i entenedora. (Programa de Llosa FM per a la XEMV).

#366 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 9/12/2025

#365 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 9/12/2025

Divinas Mañanas del 9/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimarts l'Agenda, Els Bans, Altres Veus, Xé que animals! i Fil directe

Entremúsiques del 9/12/2025

JAZZ EN EL AIRE del 8/12/2025

Programa presentado y dirigido por Julián Henares, en el que se da cabida a la mejor música de jazz del recuerdo, jazz clásico, contemporáneo y de actualidad, junto con entrevistas y últimos conciertos.

Divinas Mañanas del 8/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dilluns l'Agenda, Els Bans, La tertúlia Esportiva, Poliesportiu Comarcal i com Sona