Entremúsiques del 5/12/2025

Aires Celtas del 5/12/2025

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.

LOS VIAJES DE JULIA del 5/12/2025

Divinas Mañanas del 5/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

TOP TOP TOP del 4/12/2025

CUÉNTAME, QUE TE ESCUCHO del 4/12/2025

Divinas Mañanas del 4/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

#364 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 3/12/2025 — El misteri d’Islanor i els exploradors del cosmos

Introducció a l’episodi L’episodi gira al voltant del llibre infantil “El misterio de Islanor”, escrit i il·lustrat per Sonia Barbero (Nancy Seven). És una conversa radiofònica que barreja literatura infantil, astronomia, divulgació científica i educació en valors. "La ciència, en aquestes edats, també és màgia." Origen del llibre i motivació personal De mare lectora a autora • Sonia sempre havia escrit històries de petita. • El naixement del seu fill Lucas, apassionat pels llibres i per l’espai, és l’espurna per crear un conte propi per a ell. • Forma part de l’Associació Valenciana d’Astronomia des de fa més de 20 anys, fet que la porta a unir literatura i astronomia. Objectiu principal • Apropar la ciència als infants d’una manera entenedora, emocionant i visual. • No vol només un llibre per llegir, sinó un llibre per experimentar, jugar i descobrir. De què tracta “El misterio de Islanor” Aventura de ficció amb base científica real • El llibre narra una aventura no real situada en un lloc inventat, Islanor, inspirat en un canyó real d’Islàndia. • Tot allò que envolta la trama (coordenades de la Lluna i de la Terra, conceptes astronòmics, etc.) és científicament real. • Barreja: - Aventura i misteri - Exploració espacial i cosmos - Curiositats científiques integrades en la narració Llibre-joc i aprenentatge actiu • Format gran (més que un A4) i tapa dura, pensat per durar i ser manipulat. • Es llegeix en horitzontal, recordant les lectures al llit amb Lucas, que volia veure millor les il·lustracions. • Cada pàgina inclou: - Jocs integrats a la mateixa lectura i les imatges - Lletres amagades a cada il·lustració per formar constel·lacions - A les guardes hi ha totes les constel·lacions per endevinar-les ordenant les lletres • Inclou desplegables especials: - “Conoce Islandia”: mostra gel, foc, volcans, guèisers, fauna típica, aurores boreals i el canyó que inspira el llibre. - Codi Morse: un doble desplegable per aprendre’l i entendre que encara s’utilitza avui; també com a eina útil en emergències (apagat elèctric, senyals amb llum o xiulet, etc.). Edat recomanada i abast • Pensat inicialment per a 7 anys (edat de Lucas quan es va escriure). • Provat amb infants de 4, 6, 8, 9 anys, amb bona recepció. • Franja orientativa: a partir de 6 anys… i fins a 99. Temes científics i naturals • Astronomia i exploració espacial: bases lunars, viatge a Mart, zona Ricitos de Oro. • Projectes reals com Artemis i el Green Moon Project (cultiu de plantes a la Lluna). • Fauna i natura: - Abejarucs presents a Riba-roja - Frailecillos i altres animals islandesos • Activitats familiars: geocaching (tresors amagats arreu del món mitjançant una aplicació). La col·lecció “Exploradores del cosmos” i l’editorial Naixement de “Cuenta Ciencia” • Sonia crea la seva pròpia editorial “Cuenta Ciencia”. • Vol anar més enllà dels llibres: - Tallers - Xerrades - Cuentacontes amb experiments La col·lecció • Exploradores del cosmos és una col·lecció de llibres científics per a infants. • Vol formar una mena de “petita comunitat de futurs científics”: - Al primer llibre: Lucas i Eda (una nena irlandesa) - Al segon llibre: s’afegeixen dos infants més • El segon volum, ja esbossat, estarà centrat en natura i biologia, amb el bosc com a escenari principal, però mantenint la vinculació amb l’espai. Assessorament científic i rigor Col·laboració amb Jorge Pla García • Sonia detecta la dificultat d’explicar conceptes complexos a infants. • Fa cursos de divulgació, però a més busca suport expert. • Descobreix el científic Jorge Pla García (implicat en quatre projectes de la NASA cap a Mart) i el fa aparèixer com a personatge al llibre. • Després el localitza i li demana permís i revisió: - Ell revisa el llibre de dalt a baix. - Corregeix contingut científic i li proposa millores. - Redissenya, a través d’un amic expert, la part de “construir el teu coet” perquè siga més adequada per a nens. • Planteja conceptes com: - Zona Ricitos de Oro (regió ni massa freda ni massa calenta per a la vida i l’observació) - Bases lunars i viatges a Mart Personatges, rols i valors Lucas i Eda: ciència, curiositat i passió • Lucas, fill de Sonia, és un infant: - Apassionat pel cel des de ben petit (als 3 anys reconeixia les Tres Maries d’Orió). - Amb passió per tot el que fa, una qualitat que l’autora vol transmetre als lectors. • Eda està inspirada en Sara García, astronauta espanyola i biòloga molecular que investiga tractaments contra el càncer. • Missatge clau: - Les nenes també poden ser astronautes, científiques o el que vulguen. - La ciència pot tenir un impacte real, com la recerca en càncer. Valors que vol transmetre • Curiositat infinita: preguntar-se sempre el per què. • Mirar el cel com a porta d’entrada a la ciència. • Autoconfiança: qualsevol infant pot arribar on vulga si hi posa passió. • Perseverança creativa: el llibre mostra també el camí de Sonia com a model. El procés creatiu: autoaprenentatge i polivalència Escriure, il·lustrar i maquetar-ho tot • Sonia ve del món del disseny gràfic i de la música, però no de la literatura. • Davant de cada repte fa un curs nou: - Escriptura per a infants i explicació de conceptes difícils. - Il·lustració per aconseguir exactament les imatges que tenia al cap. - Maquetació amb InDesign per donar forma professional al llibre. • També s’autoforma per donar-se d’alta com a editorial, gestionar tràmits, etc. "No hi ha res que no pugues fer. Si t’ho proposes i t’hi poses, ho aconsegueixes." Integració narrativa-joc-aprenentatge • Cada decisió formal (format horitzontal, desplegables, enigmes, lletres amagades) respon a: - Afavorir la complicitat adult-infant en el moment de lectura. - Convertir el llibre en una experiència lúdica i pràctica. El lligam emocional: família, dibuixos i vivències El dibuix de Lucas i la Lluna • Lucas, amb 4 anys, fa un dibuix per a un concurs de la feina del pare: - La Terra amb un arbre gegant. - Una nau espacial portant plantes a la Lluna. • Sonia incorpora aquest dibuix al llibre i el connecta amb el Green Moon Project, que vol fer exactament això: cultivar plantes a la Lluna. • El llibre recull també vivències familiars i aficions compartides (geocaching, observació del cel, animals preferits…). Presentació del llibre i experiència en directe Un esdeveniment immersiu al castell • Presentació a la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria. • No és una presentació convencional, sinó una experiència completa per a famílies: Regals per aprendre codi Morse. Presència d’un professor i físic de la Universitat de València (col·laborador en el planisferi celeste) amb telescopi per observar: • Lluna • Júpiter • Saturn Aves rapaces de teràpia (Magic Eagle): • Educació ambiental • Possibilitat que els infants les toquen, sempre com a activitat terapèutica, no d’exhibició. Espectacle de làser projectat a les parets del castell. Presentació d’un videobook / tràiler del llibre creat per la mateixa autora. • Recomanació implícita: anar sense presses; l’acte pot durar més d’una hora per totes les activitats. Ciència, infància i experiències d’observació del cel Observatori d’Aras de los Olmos • Es destaca l’observatori d’Aras de los Olmos, vinculat a l’Associació Valenciana d’Astronomia. • És un cel starlight protegit, amb molt poca contaminació lumínica. • Sonia descriu l’experiència: - Sopar al recinte, fred fins i tot a l’estiu. - Sortir fora i pensar que el cel està ennuvolat… però el que es veu són les estrelles i la Via Làctia. - Utilitzar prismàtics i telescopi, però també simplement estirar-se en un matalàs i mirar el cel en família. • El locutor comparteix una vivència personal d’una visita amb les seues filles, reforçant la idea de la màgia i la sorpresa dels infants davant del cosmos. Altres cels especials • Es menciona també el Gran Telescopio Canarias (Gran Tecán) a La Palma i el seu cel protegit, com un altre exemple de lloc privilegiat per a l’observació astronòmica. Missatge als infants i impacte esperat Què diria Sonia a una nena de 9 anys • Que el llibre és, abans que res, per divertir-se. • Que no deixe mai de preguntar i de mirar el cel. • Que pot aconseguir tot el que es propose: - Ser astronauta - Ajudar a curar el càncer, com Sara García - O qualsevol altre somni científic o creatiu Què vol que s’enduguen els lectors • La màgia de la ciència viscuda com una aventura. • El desig de mirar el cel i reconèixer: - Constel·lacions com Orió (les Tres Maries) - Conceptes apresos al llibre. • El record que aprendre pot ser apassionant i lúdic alhora. • Que el llibre siga també una porta d’entrada a altres experiències reals: visites a observatoris, tallers científics, activitats familiars a l’aire lliure. El títol i el món d’Islanor Per què “El misterio de Islanor” • Sonia buscava un nom: - No tòpic, suggeridor i fàcil de recordar per a infants. - Basat en un lloc “real però inventat”. • Islanor és: - Un poblet imaginari d’Islàndia. - Inspirat en el Cañón de Asburgo, però sense usar un nom complicat o poc atractiu per al títol. • La paraula juga fonèticament amb “Islandia”, reforçant el vincle amb el país i el seu paisatge de gel i foc. Idea final L’episodi ens mostra com una passió personal pel cel, la família i l’aprenentatge pot transformar-se en un projecte complet: un llibre-joc científic, una col·lecció de “Exploradores del cosmos” i una editorial pròpia, tot al servei de fer que els infants visquin la ciència com una aventura plena de màgia, curiositat i futur.

#363 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 3/12/2025 — Mobilitat sostenible i futur de Riba-roja

Marc general: el PEMUS i la visió de municipi L’episodi gira al voltant del PEMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) de Riba-roja i de com està transformant el municipi cap a un model més caminable, segur i sostenible. Què és el PEMUS • PEMUS = Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, obligatori en municipis de més de 20.000 habitants. • Marca les línies estratègiques de mobilitat: infraestructures viàries, transport ferroviari, transport col·lectiu, carrils bici, peatonalitzacions i semipeatonalitzacions. • Inclou actuacions pròpies de l’ajuntament i d’altres que depenen d’administracions superiors (Diputació, Generalitat, Estat). "Todo eso viene siendo un plan... para hacer de nuestro municipio un municipio de más caminar, de más andar..." Grans actuacions viàries i de seguretat Carreteres i rotondes estratègiques • Punt negre de la carretera de Diputació: - Canvi d’una tuberia d’Aigües de València (6 milions d’euros) que va permetre construir dues rotondes d’eixida cap a l’A7 direcció Manises. - Reducció d’accidents i mortalitat en un tram conflictiu. • Ampliació de la via-park fins a l’A7: en marxa, per millorar connexions i treure trànsit del nucli urbà. Circumval·lacions i futurs bulevards • En negociació amb Diputació una circumval·lació des de la cooperativa fins a la rotonda de Les Escoletes per: - Treure trànsit intern del centre. - Convertir l’eix actual en una mena de bulevard més amable per al vianant. • A escala supramunicipal, es reclama: - Nova eixida del polígon Mas de Baló cap a l’A3, ja projectada i expropiada, pendent de revisió per la DANA. - Millores en la xarxa comarcal de transport coordinades per la Generalitat (Autoritat Valenciana de Transport). Xarxa ciclable i mobilitat ciclopeatonal Carrils bici existents i en ampliació • Actualment més de 10 km de carrils bici al municipi. • Nova carretera cap a Manises: inclourà traçat ciclopeatonal per anar-hi a peu o en bicicleta. • Zona nord – Molinet: - S’ha completat una primera fase del carril bici. - En un mes comença la segona fase per unir el poble amb tota la zona nord. - Quedarà pendent la connexió a través del riu amb l’altre tram de carril bici del llit del Túria. Connexions pendents i urbanitzacions • Objectiu a mig termini: connectar totes les urbanitzacions i polígons amb el nucli urbà mitjançant: - Carrils bici i vies ciclopeatonals. - Transport públic integrat (bus + metro/cercanies). • Prioritats clau: - Connexió ciclopeatonal amb zona sud (urbanització La Reva i polígons), que ara no té cap enllaç segur. - Pasarela ciclopeatonal per unir Carrasquereta, Llobatera, etc. amb la parada de València la Vella, avui molt difícil d’accedir a peu. - Projectar passos pel riu per unir zones com Masia de Traver, Entre Naranjos i la resta de municipi. La mobilitat s’utilitza com a eina per integrar urbanitzacions i reforçar el “sentit de poble”. Peatonalitzacions, espai públic i aparcament Canvis al centre: el cas de la calle Mayor • Darrera actuació visible: transformació parcial de la calle Mayor com a via més segura per al vianant: - No es canvia el sentit de circulació ni s’elimina el trànsit. - S’eixampla i es fa més segur el pas per a cotxets, persones amb mobilitat reduïda i vianants. - Es perden només 5–6 places d’aparcament. - La mesura s’ha parlat prèviament amb veïnat i comerços. • Objectiu general: crear un eix de places peatonals o semipeatonals connectades: - Plaça de la Torre (abans polèmica, ara espai de referència). - Plaça de l’Ajuntament. - Calle Mayor transformant-se progressivament. - Plaça de l’Estació. - Eixos de pacificació del trànsit amb preferència clara per al vianant. Recuperar l’espai per a la gent • Es vol passar d’un model en què “tot es pensava per al cotxe” a un altre en què el peató guanya preferència. • Beneficis: - Espais de lleure i trobada (la fresca, xerrar al carrer, jocs infantils). - Seguretat viària augmentada per a gent gran, infants i persones amb diversitat funcional. - Impuls al comerç local: experiència en altres ciutats mostra que la pacificació del trànsit afavoreix la vida comercial. Aparcaments dissuasius • Davant la reducció puntual de places al carrer, s’ha creat una xarxa d’aparcaments públics: - Aparcament al costat de l’ambulatori. - Aparcament de la Asunción. - Aparcament a la part superior de Pacadar (zona Rosalía de Castro). - Aparcaments a la zona de la carretera Vilamarxant, darrere de la farmàcia, etc. • Filosofia: que cap punt clau (serveis públics, comerços, equipaments) estiga a més de 5–6 minuts a peu des d’un aparcament públic. “Recuperamos espacios para que la gente pueda andar… y hay muchas más plazas de aparcamiento público hoy que hace 6, 7, 8 años.” Transport públic: bus, metro i integració modal Línies actuals i creixement d’ús • Riba-roja disposa de diverses línies de transport públic col·lectiu (RibaBus, ConectaMetro, línies comarcals). • S’ha adjudicat una nova línia d’Arribabus amb dues expedicions més al dia, incrementant el servei. • Ús del transport col·lectiu: - Creixement sostingut any rere any. - Any actual: explosió d’ús relacionat amb la gratuïtat del metro, arribant a 400.000–450.000 usuaris anuals entre totes les línies. Renovació de flota i qualitat del servei • Proper pas: nous autobusos elèctrics i totalment adaptats, millorant: - Accessibilitat (PMR, carros, etc.). - Sostenibilitat ambiental. - Confort i imatge de servei modern. • Les millores en freqüències ja s’observen en línies interurbanes (nous autobusos elèctrics comarcals). Metro al centre i connexió multimodal • El PEMUS marca com a clau portar la parada de metro al centre del poble. • Situació actual: - Estudi econòmic i de viabilitat aprovat, però el projecte està paralitzat a la Conselleria. - L’ajuntament “apreta” perquè, com a mínim, es licite l’obra de la nova estació. • Paral·lelament, el municipi ha executat obres preparatòries: - Adequació de l’entorn on ha d’arribar el metro, aprofitant subvencions de Turisme. - Fases de connexió mitjançant el barranc amb el Parc Natural del Túria. • Model perseguit: transport multimodal: - Parades de bus connectades amb metro (línies 2 i 9) i cercanies (estació de la via). - Que des d’urbanitzacions i barris es puga canviar fàcilment de bus a metro o tren. “Lo que queremos es favorecer el transporte multimodal… eso nos lo decía el PEMUS y por ahí es donde tenemos que estar trabajando.” Dades, Smart City i reducció d’emissions Sensòrica i Smart City • Mitjançant una subvenció de Turisme – Smart City, es desplegarà: - Sensorització per mesurar fluxos de bicicletes, vianants i aforaments. - Informació en temps real de moviments i usos de l’espai públic. • Fins ara, se sap empíricament que l’ús de bici i camins ciclopeatonals ha augmentat, però falta quantificar-ho rigorosament, cosa que resoldrà aquest projecte. Impacte en emissions i trànsit • En transport col·lectiu sí hi ha xifres precises: - Centenars de milers de trajectes anuals substitueixen el vehicle privat, especialment cap a l’hospital i València. - Es calcula que són milers de tones de CO₂ evitades, atenent als km recorreguts i ocupació mitjana del cotxe (1,2 persones). • També es busca reduir la densitat de trànsit en zones de convivència (cotxe–peató–bici) mitjançant circumval·lacions i carrils específics. Objectiu de fons: conviure els diferents modes de transport, amb menys dependència del cotxe. El PEMUS com a pla viu i adaptatiu Durada i revisions • Durada típica d’un PEMUS: 8 anys, amb revisions cada 4–5 anys. • És un pla flexible, que s’ha adaptat ja a: - Noves necessitats sorgides amb la pandèmia (amplada d’aceres, distàncies, espais d’estada). - Impacte de la DANA (replanteig de passos sobreelevats, drenatges, etc.). - Fort creixement demogràfic de Riba-roja, que obliga a reforçar serveis i infraestructures. Grau de compliment • Malgrat un any de parada complicada per circumstàncies extraordinàries, el regidor considera que: - S’ha avançat molt en transport col·lectiu. - S’ha creat una xarxa ciclopeatonal en clara expansió. - S’ha progressat de manera continuada en peatonalitzacions i semipeatonalitzacions. • Encara falta: - Inversions majoritàries en plataformes úniques i reurbanitzacions completes de carrers. - Consolidar certes circumval·lacions i grans obres que depenen de Diputació, Generalitat o Estat. Relació amb altres administracions i finançament Competències limitades entre municipis • Les connexions entre municipis (busos comarcals, línies interurbanes) depenen de la Generalitat/Autoritat Valenciana de Transport, no dels ajuntaments. • Riba-roja ha aportat propostes al PEMUS autonòmic (freqüències amb Vilamarxant, etc.) i s’han millorat serveis, però: - Encara falten connexions específiques entre pobles. - Cal una “segona fase” de planificació metropolitana per adaptar-se al fort creixement de la segona corona de València. Dificultats per crear serveis propis • Exemples com l’ampliació del RibaBus fins a la parada de l’Origuilla han exigit: - Anys de tràmits amb la ATMV, informes de no-duplicació de serveis, etc. • L’ajuntament no pot crear lliurement una línia intermunicipal conjunta amb altres pobles (La Eliana, Sant Antoni, etc.) sense marc competencial i finançament adequat. “Hablamos de la segunda descentralización… pero suelten para abajo también.” • El regidor aprofita per reivindicar millor finançament municipal, ja que molts ajuntaments assumeixen competències impropies (especialment en mobilitat i serveis) sense recursos suficients. Mobilitat, cohesió social i igualtat Transport com a factor d’igualtat • La mobilitat sostenible no és només una qüestió ambiental; és també igualtat d’oportunitats: - No tothom pot permetre’s un o diversos vehicles privats. - Un bon sistema de transport col·lectiu i xarxa ciclopeatonal permet: • Accedir a treballs i entrevistes. • Arribar a serveis bàsics (sanitat, administració, comerç). • Participar plenament de la vida social del municipi. • Sense aquestes opcions, determinats col·lectius queden en desavantatge estructural. Recuperar l’esperit de poble • La transformació de la mobilitat també busca recuperar costums de poble: - Eixir a la fresca, conversar al carrer sense soroll ni perill continu. - Que els infants puguen jugar al carrer sense por. - Passejar per voreres àmplies sense haver d’estar pendents del trànsit constant. “Esto es una forma también de recuperar un poco esa forma antigua de poble que a la gente le gusta.” Urbanitzacions que “miren cap a dins” • Una prioritat política és que les urbanitzacions no siguen només “ciutat dormitori”: - Millorar la seva comunicació amb el centre (bus, bici, itineraris segurs). - Fer més fàcil que la gent vaja al mercat, comerços, ajuntament, centre de salut, policia dins de Riba-roja i no es veja forçada a anar sempre a València o altres municipis. • La mobilitat, així, afavoreix la integració social i el sentiment de pertinença al municipi. Resistències, pedagogia i futur a 5 anys Resistència inicial i acceptació posterior • Canvis com: - Plaça de la Torre. - Plaça de l’Estació. - Canvi a sentit únic de la carretera de València. - Transformació de la calle Mayor. han generat polèmica i resistències inicials. • Amb el temps, però, la ciutadania comprova: - Millora de la seguretat i el confort. - Espais de gaudi que es consoliden. - Beneficis per al comerç i la vida social. • El regidor subratlla la importància de la pedagogia i la comunicació: - Explicar els motius dels canvis. - Treballar el disseny detallat amb veïns i comerços. - Assumir que de vegades cal rectificar o ajustar actuacions. Riba-roja d’aquí 5 anys El regidor imagina, d’ací a cinc anys, una Riba-roja amb: • Un servei de transport modernitzat: - Control tecnològic en temps real (posició d’autobusos, aforaments). - Parades noves i informació al minut. - Més serveis i millor cobertura. • Rondes i circumval·lacions clau executades (per ex., cooperativa – Les Escoletes). • Progrés significatiu (i desitjable finalització) del projecte de metro al centre. • Xarxa de carrils bici contínua que connecte: - Nord, sud, est i oest del municipi. - Municipis veïns: Vilamarxant, Manises, L’Eliana, etc. • Un model de mobilitat on el vehicle privat és una opció més, però no l’única ni la central. “La movilidad sostenible es un factor de igualdad… permite integrarse en la sociedad.” Al tancament, el regidor agraeix l’espai radiofònic, remarca que la mobilitat sempre genera debat però que, un cop “la bromera baixa”, es veuen els beneficis de fons i insisteix en la necessitat de seguir fent pedagogia pública sobre aquests canvis.

QUEDEM I XARREM? del 3/12/2025 — Dinars d’empresa de Nadal: pagament, dinars vs sopars i salseo

Context inicial El fragment correspon a una secció radiofònica distesa on diverses tertulianes (Gemma, Vanessa, Amparo...) conversen sobre el Nadal, els dinars o sopars d’empresa i les seues experiències personals. Nadal, pessebres i records de cinema Es fa referència al Nadal i al naixement en el pessebre, destacant que: Els pessebres antics no eren perfectes ni “brillants”, sinó més aviat rústics i bruts. Es compara la idealització actual amb les pel·lícules clàssiques de Errol Flynn. S’esmenten també les pel·lícules en blanc i negre, que en teles modernes semblen “de color gris” i que la gent jove ja no acostuma a veure. Tema central: dinars i sopars d’empresa de Nadal Qui ha de pagar el dinar d’empresa? Es planteja si el dinar d’empresa l’ha de pagar: L’empresa, Els treballadors, O una fórmula mixta. Posicions principals: Si t’obliguen a anar, l’empresa l’ha de pagar. “Si te’l pagues tu, vas en vols”, és a dir, la motivació baixa si no hi ha invitació real. No queda bé una empresa que “convida” però fa pagar el menú als empleats. "Ja que vos poseu jefes, poseu-vos bé." Es defensa que, si no volen pagar, millor no organitzar dinar o, com a alternativa, donar un detall tangible (pernilet, caixa, etc.). Dinar pagat o “Aguinaldo”? Moltes prefereixen un pernil o una caixa de Nadal abans que el dinar: El pernil es valora perquè dura més i es comparteix a casa. El “Aguinaldo” (caixa o pernil) es veu com un reconeixement directe. Idealment, es proposa: Dinar pagat per l’empresa + detallet (caixa o pernil). Organització de les taules i relacions entre companys Amb qui seu cadascú? En alguns llocs (com l’Ajuntament), la gent s’asseu per sectors: Neteja amb neteja, administratius amb administratius, etc. Quan hi ha llocs buits o poca gent d’un departament, es barregen amb altres, com ara informàtics. Es comenta el típic tòpic dels informàtics (ulleres, molt amables, servicials amb el vi, etc.). Companys amb els quals no tens feeling Es reconeix que, si et portes malament amb algú o no tens gaire relació: És problemàtic segons on et toqui seure. En grups grans (12 o més) és fàcil que hi haja gent lluny amb qui quasi no interactues. La finalitat del dinar hauria de ser: Fomentar la camaraderia. Parlar amb gent que coneixes però no veus cada dia. Mòbils, gravacions i “salseo” Prohibir els mòbils al sopar de Nadal? Es debat si caldria prohibir els mòbils als dinars/sopars d’empresa: Hi ha qui diu que li és igual. Altres critiquen la gent que es desconnecta mirant el telèfon mentre hauria d’estar socialitzant. Es considera que un dinar d’empresa és per compartir i fraternitzar; si algú es passa el temps al mòbil: “Si vol mirar el telèfon és perquè no li interessa el que he de dir jo”. El perill de les gravacions S’assenyala que ara, amb els mòbils: Les confessions i excessos dels sopars queden gravats. Això augmenta el risc de penediment l’endemà. “A l’endemà és quan venen els punyals… ‘Jo he dit això?’ — ‘Ho has dit, ho has dit’.” Les copes destapen: Allò que la gent pensa i no diu normalment. Bromes, crítiques i comentaris que després poden portar conflictes. El motiu de pes d’algunes per anar al dinar: “Vaig pel salseo de després”, pel que passa quan la gent ja ha begut. Menjar, caminar i formats: dinar vs sopar Proposta de caminada després del dinar Es proposa fer una caminada pel poble després del dinar per: Ajudar a pair. Continuar socialitzant. Algunes s’hi neguen rotundament: “Jo l’únic que vull és menjar i no caminar.” No veuen necessari “fartar-se” ni tampoc compensar-ho caminant. És millor dinar o sopar d’empresa? Hi ha un consens creixent a favor del dinar: El sopar “fa peresa”, arriba tard, dóna son. Amb el dinar, pots fer tardeo, ser a casa a les 22h, posar-te el pijama i veure una pel·li. Es destaca que amb el dinar: Pots allargar tranquil·lament la jornada festiva. Si vols, més tard encara pots eixir a sopar. Algunes diuen que els és indiferent — podrien fer non-stop de 24 hores i 5 àpats si calguera. Conclusió: què és realment important? Més enllà de menús i horaris, s’arriba a la idea que el clau del dinar/sopar d’empresa de Nadal és: La camaraderia i el bon ambient entre companys. Que el menjar siga digne i correcte, sobretot si el paga l’empresa. Que l’empresa quede bé amb el que ofereix, ja siga un bon àpat, un pernil o una caixa. El component de salseo i rialles també s’accepta com una part inevitable i, per a algunes, molt desitjada del ritual nadalenc laboral.

Divinas Mañanas del 3/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.

Mañana lo dejo del 2/12/2025

Programa de Ràdio Picassent per a la XEMV. Programa que tracta sobre adiccions i com eixir d’elles.

Música súpersnob del 2/12/2025

Programa de Ràdio Túria L'Eliana per a la XEMV. Programa musical eclèctic que inclou entrevistes a músics coneguts i personatges del món musical. Presentat per Júnior SúperSnob.

FESTIVALEJANT del 2/12/2025

Un programa amb què faràs un recorregut musical per tots els festivals d'Espanya amb molta música i poques paraules. Arriba a Ràdio Riba-roja a través de la XEMV des de Ràdio l´Om de Picassent.

EL RACÓ DE KERO del 2/12/2025

Vicent Chirlaque està al comandament de «El racó de Kero», un programa dedicat a la música japonesa i d’anime amb la intenció d’acostar la música de la segona indústria discogràfica mundial a tots els aficionats i també a aquells que no ho siguen. Té un to divulgatiu per fer que les persones que no coneixen la música nipona s’hi puguen acostar de manera fàcil i entenedora. (Programa de Llosa FM per a la XEMV).

#362 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 2/12/2025

#361 - ENTREVISTES D'ACTUALITAT del 2/12/2025

Divinas Mañanas del 2/12/2025

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimarts l'Agenda, Els Bans, Altres Veus, Xé que animals! i Fil directe

JAZZ EN EL AIRE del 1/12/2025

Programa presentado y dirigido por Julián Henares, en el que se da cabida a la mejor música de jazz del recuerdo, jazz clásico, contemporáneo y de actualidad, junto con entrevistas y últimos conciertos.

Historias y palabras del 1/12/2025

Bocins de llengua. Programa 74. Família de 'taula'.

Breu espai en què Dora Gorrea ens ofereix xicotetes píndoles sobre l'ús correcte de la nostra llengua.

TERTÚLIA ESPORTIVA del 1/12/2025

Tertúlia sobre el VCF amb la participació de Gemma Casabán, Enrique Roig, Toni Fortea, Adrián Ruiz i Salva Tos.

Con buen pie. T02 Programa 03. Con Mayte Bargues. Malas prácticas (primera parte).

Con buen pie. T02 Programa 02. Con Mayte Bargues. Transición a calzado cerrado.