QUEDEM I XARREM?
QUEDEM I XARREM?
Programa

QUEDEM I XARREM?

Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.

Dimecres, Dimecres · 11:15 - 11:30 ·71 episodis
RSS

episodis

25-36 de 71
  • QUEDEM I XARREM? Programa 48 - Les pasqües d'abans - episode art
    13'

    QUEDEM I XARREM? Programa 48 - Les pasqües d'abans

    En aquest episodi del programa QUEDEM I XARREM? de Radio Ribarroja, les convidades reflexionen sobre la nostàlgia i les tradicions ancestrals de la Pasqua a Riba-roja de Túria. A través d'una conversa distesa, es descriuen les vivències col·lectives d'una generació que va marcar la identitat del poble. Elements destacats de la celebració Fires i atraccions: Els clàssics cotxes de xoc, el tren de la bruixa o les mítiques barquetes eren el punt de trobada obligat d'unes generacions que gaudien de la festa amb total innocència. Jocs tradicionals: Es recorden activitats com saltar la corda, el joc de la xurroba i les cançonetes populars que acompanyaven les jornades a l'aire lliure. La indumentària i preparatius: L'estrena de roba nova, especialment els pantalons vaquers o camises de quadres, i el ritual del maquillatge (la peca) eren gestos simbòlics per lluir davant tota la colla. "Era una manera de viure les coses distinta. L'esdeveniment de la Pasqua era un fita, un moment esperat per tots." L'evolució de la convivència El programa subratlla com s'han perdut certs costums, com ara el costum d'anar a l'horta amb les colles, el desplaçament a peu carregats d'estris o el fet de compartir el dia en espais naturals propers al Riu Túria. Davant la comoditat tecnològica actual, es posa en valor la proactivitat ciutadana i el contacte directe entre el veïnat com a elements nuclears de la cohesió social del municipi.

  • QUEDEM I XARREM? del 25/3/2026

    Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.

  • 12'

    QUEDEM I XARREM? Programa 46 - La vida en les carpes de falles

    Conversa sobre les festes falleres Aquest episodi del programa QUEDEM I XARREM? de Ràdio Riba-roja, emès des de l'Àtic de la Casa de la Cultura, ens submergeix en l'ambient festiu de les Falles. Les participants comparteixen anècdotes, reflexions i tradicions sobre la celebració a Riba-roja de Túria. Punts destacats de la conversa: Activitat a les carpes: Les falleres analitzen com han evolucionat les activitats. Destaca l'èxit rotund del bingo musical, una modalitat que ha enganxat tant a xiquets com a adults, convertint-se en el centre d'atenció durant els dies de pluja o de descans. Concursos gastronòmics: Es discuteix sobre la tradició dels concursos de paelles, all-i-oli i altres plats populars. S'emfatitza la importància de comptar amb un jurat extern per garantir la imparcialitat en la competició. Evolució de les falles: Hi ha una comparativa nostàlgica entre les falles actuals i les d'antany. S'evoquen records divertits sobre monuments de fa dècades, sovint qualificats de "lletjos" o peculiars, que han quedat gravats en la memòria del veïnat. Companonia: Més enllà dels premis, la tertúlia destaca la importància de la convivència i el valor social de les falles com a nexe d'unió per a totes les generacions. "No sé si fer temps i esperar, però plantejaré el tema d'avui". L'episodi és un reflex de la vitalitat del teixit associatiu local i com les festes es mantenen gràcies a la proactivitat ciutadana i el bon humor dels participants.

  • 15'

    QUEDEM I XARREM? Programa 45 - Estiraments.

    En aquesta edició del programa QUEDEM I XARREM? a Radio Ribarroja, les protagonistes mantenen una conversa distesa i genuïna sobre la pressió estètica i les tradicions locals. La pressió per la imatge i els retocs estètics El programa analitza amb humor i franquesa com les operacions de cirurgia facial poden transformar la identitat d'una persona, fins al punt de fer-la irreconeixible. Es citen casos de famoses que, en la recerca d'una joventut eterna, han perdut la naturalitat. "Una cosa són los retoquitos. És de veres que no té res que veure lo que era." Es distingeix entre tractaments facials suaus i les intervencions de cirurgia majors. Es critica la falta d'acceptació de l'envelliment i la comparació constant en els mitjans. El patiment i la tradició fallera La conversa deriva cap a una experiència molt compartida per moltes dones a Riba-roja de Túria: el fet de vestir-se de fallera. Les participants descriuen el patiment físic darrere de la indumentària tradicional. El corpinyo: Es destaca la rigidesa i la falta d'adaptabilitat, comparant-lo amb l'ús de cotilles de ballenes. L'experiència quotidiana: Les tertulianes comparteixen anècdotes sobre com és difícil fins i tot rascar-se el nas o aguantar el pentinat durant hores. El moment de l'alliberament: Es descriu amb plaer el moment de desvestir-se, considerant-ho un dels instants més gratificants després de les llargues jornades de festa. Finalment, el programa posa en valor la importància de desdramatitzar la imatge personal mentre es recorden les vivències vinculades al patrimoni cultural i social de la comarca.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 44 - Dubtes existencials (Part 3) - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 44 - Dubtes existencials (Part 3)

    En aquesta edició del programa QUEDEM I XARREM? a Radio Ribarroja, el grup protagonitza una tertúlia distesa plena de preguntes existencials i reflexions sobre el dia a dia. L'ambient és informal, similar al d'una conversa entre amistat que es reuneix per passar una bona estona. Temes principals de la conversa: Els dubtes quotidians: Els interlocutors debaten sobre el motiu pel qual les persones s'encongeixen o es tensen quan obren un paraigua sota la pluja. Curiositats lingüístiques: Es reflexiona sobre el significat del terme unisex aplicat a les perruqueries i altres contextos, assenyalant la possible incoherència tècnica del nom. Preguntes científiques i humorístiques: Com per exemple, per què la cola adhesiva no s'enganxa a les parets del seu propi pot (a l'interior). Cultura popular: Un breu comentari sobre la saga cinematogràfica Missió Impossible i l'eterna joventut de personatges públics com Tom Cruise o Jordi Hurtado. "Estava jo cabilant, allí, mentre esperava que la cosa anara bé... i m'agradaria fer una reflexió: per què quan plou encongim els músculs?" La conversa mostra la proactivitat ciutadana dels participants a l'hora de plantejar qüestions que, encara que trivials, generen moments de molt bon humor i cohesió entre els membres de la taula.

  • QUEDEM I XARREM? Prog 43 - Estranyes possibilitats. - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Prog 43 - Estranyes possibilitats.

    En aquest episodi de QUEDEM I XARREM?, produït per Radio Ribarroja, els presentadors inicien una conversa divertida i informal que deriva cap a la filosofia quotidiana i les preocupacions sobre l'esdevenir del futur. Temes principals: La gestió de la incertesa: El debat s'inicia amb la pregunta sobre què passaria si un producte essencial desaparegués sobtadament del mercat. Més enllà del paper higiènic -que recorda situacions de pandèmia- es discuteixen elements de la vida moderna com les rentadores o la gastronomia. El futur i la cultura popular: Es reflexiona sobre la visió distòpica del futur que ens ofereix el cine. Els locutors mencionen referències curioses com la pel·lícula Demolition Man per il·lustrar com el cinema intenta predir la nostra evolució i la forma d'entendre les necessitats humanes. Qualitat de vida i costums: Un dels punts clau és l'angoixa davant la idea que, en el futur, s'abandonin els plaers gastronòmics en favor de les pastilles nutricionals. "¿Es deberes que se menjaran pastilletes? Vull dir, ja no se fan torrades, per exemple. Ja no n'hi ha paelles o sí que n'hi ha." Els presentadors conclouen amb un to humorístic, ressaltant que, malgrat els dubtes sobre la tecnologia o el temps, la interacció social i el fet de compartir moments segueixen sent el més important per al benestar del veïnat.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 42 - Marques i compres. - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 42 - Marques i compres.

    En aquesta edició del programa QUEDEM I XARREM?, emès a Radio Ribarroja, els interlocutors participen en una tertúlia distesa i humorística sobre l'evolució de la moda, les marques i les anècdotes personals al voltant del consum. La conversa destaca com la percepció de la indumentària ha canviat amb el pas del temps, desplaçant-se del valor de la marca específica cap a l'experiència en tendes multimarca. Els temes principals tractats inclouen: La influència de les marques del passat: es reflexiona sobre el pes de firmes com Levi's, Benetton, Lois o Converse, i com algunes han perdut el seu estatus o visibilitat davant de nous models de negoci. La barrera lingüística en el consum: es comenta amb ironia la dificultat que suposa, de vegades, el desconeixement de l'anglès a l'hora d'entendre etiquetes o funcions de productes, citant anècdotes divertides sobre compres errònies. La moda generacional: es contraposa la forma de vestir dels joves actuals amb la de les generacions passades, on existia una major fidelitat a marques concretes. "Com que va fer-la, més mona que mona. Ja me'n carregaré jo." Els participants posen de relleu la importància de conservar el sentit de l'humor davant la modernitat i les noves tendències que, sovint, resulten incomprensibles per la falta d'adaptació al consumidor local.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 41 - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 41

    Reflexions i Superpoders: Una Tertúlia Matinal El programa d'avui comença amb una xerrada distesa entre les col·laboradores Vanessa i Amparo, que comparteixen les seves cavil·lacions nocturnes després d'una nit d'insomni. Entre jocs de paraules i passatemps, sorgeixen temes hipotètics que barregen l'humor amb la realitat quotidiana. Els Superpoders Desitjats Les convidades debaten sobre quin superpoder preferirien tenir per facilitar-se la vida: * Teletransportació: Es perfila com la favorita, especialment per estalviar temps en desplaçaments, evitar l'ús de l'ascensor i viatjar a llocs llunyans com Nova York. * Invisibilitat: Una opció per evitar situacions de vergonya o "amagar-se baix de terra". * Control del temps: La capacitat de frenar els moments agradables i accelerar els moments difícils o chungs. * Menjar sense engordar: Un desig universal per gaudir de la gastronomia sense preocupacions de salut o estètica. L'Exercici de "Desinventar" Es planteja un exercici imaginatiu sobre quins objectes o conceptes farien desaparèixer del món modern: * La bomba atòmica: La primera opció per la seva perillositat global. * Els patinets elèctrics i motos sorolloses: Considerats una molèstia constant en la convivència urbana. * L'iPhone: S'esmenta irònicament per la dificultat d'algunes usuàries per controlar el temps d'ús en comparació amb Android. * La classe política: Per la falta de qualitat percebuda en algunes gestions. "Si tinguérem que desinventar algo... home, la bomba atòmica, que ens juguem el futur en un dit tonto." Finalment, es fa un reconeixement als bons invents, com el rentaplats, la llavadora o la rumba, que faciliten les tasques domèstiques i permeten millorar la qualitat de vida.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 40 - Dubtes existencials (Part 2) - episode art
    12'

    QUEDEM I XARREM? Programa 40 - Dubtes existencials (Part 2)

    En aquesta edició de les xerrades de dimecres, el presentador i les col·laboradores debaten amb humor sobre aquells pensaments existencials que sorgeixen durant les nits d'insomni. El diàleg barreja el surrealisme de les preguntes quotidianes amb anècdotes sobre la convivència i la higiene domèstica. Els enigmes de la cambra de bany El debat central gira al voltant de tres qüestions que el presentador es planteja quan no pot dormir: La higiene de les tovalles: Es qüestiona per què es consideren brutes si les usem quan ja estem nets després de la dutxa. S'arriba a la conclusió que l'olor d'humitat és el factor determinant per rentar-les. L'incident del sabó: Una paradoxa sobre si el sabó que cau a terra neteja el paviment o s'embruta la pastilla. La naturalesa dels miralls: La pregunta sobre de quin color és realment un mirall més enllà del que reflecteix. Convivència i costums Les col·laboradores, especialment l'Amparo i la Vanessa, critiquen amb ironia les anades al vàter del presentador a les tres de la matinada per a reflexionar. També es discuteix sobre el costum típicament masculí de dormir-se al sofà i després negar que s'ha roncat. "¿De quin color és un espill? Transparent no és... i m'haig de calçar a les dues o les tres del matí a pensar això perquè no me ve la son." Consells pràctics i reptes L'Amparo suggereix l'ús de melatonina per a l'insomni i recomana unes boletes perfumades per a la roba que ajuden a mantenir les tovalles amb bona olor durant més temps. Finalment, es tanca l'episodi amb un nou enigma per a la setmana vinent: qui tanca la porta de l'autobús quan baixa l'últim conductor?

  • QUEDEM I XARREM? Programa 39. Dubtes existencials (Part 1) - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 39. Dubtes existencials (Part 1)

    Reflexions existencials i quotidianitats amb Amparín En aquesta edició d'Amparín, les interlocutores comparteixen una estona de xerrada distesa i humorística sobre qüestions que els han passat pel cap durant la nit. El programa barreja la ironia costumista amb preguntes absurdes per passar una bona estona. El dilema del "mig entrepà" La conversa s'inicia amb un gran enigma de la restauració moderna: per què un mig entrepà mai sembla realment la meitat? S'analitza la percepció psicològica del client quan demana "mig entrepà"; sembla que busquem sentir-nos millor amb la dieta tot i que la mida no sigui proporcional al preu. Existeix una mena de pacte no escrit on el restaurant serveix una mica més de la meitat per a no decebre. Es discuteixen les mides del pa: des de la viena de mig quilo fins a la varietat de barra de quarta. L'estètica dels extraterrestres Un altre gran tema de la jornada és la imatge que tenim dels éssers d'altres planetes i el motiu de la seva suposada "fealtat". Es pregunten per què sempre se'ls representa com a personatges calbs, babosos i amb antenes. Es recorda la pel·lícula Cocoon (1985) com un exemple d'extraterrestres més estètics o "bonics". Sorgeix la teoria humorística que potser nosaltres som els lletjos per a ells, o que no ens envaeixen perquè ens troben poc atractius. "Si ens envaeixen, serà per a redreçat (posar ordre), perquè som ben lletges." Experiències amb l'astronomia i el misteri L'espai acaba amb anècdotes personals sobre albiraments al cel: Confusions entre naus espacials i fenòmens astronòmics o brossa espacial. Records de sèries de por com Objetivo OVNI que van marcar la seva infantesa. L'evocació de personatges tendres de la ciència-ficció com E.T. o Mi amigo Mac.

  • 13'

    QUEDEM I XARREM? Programa 38. Reis Mags i nous propòsits.

    Reflexió sobre les festes i les tradicions familiars L'episodi comença amb una conversa distesa sobre com han passat les festes de Nadal i Reis. Els interlocutors comparteixen les seues experiències personals, destacant la importància de les tradicions familiars al voltant dels regals i els menjars: Amparo comenta la seua preferència pels Reis, destacant el detall dels pernils com a part del seu regal de cada any. Es discuteix la figura del pare Noel versus els Reis, amb una clara inclinació dels participants cap a la tradició local meridional d'esperar a l'arribada dels Mags d'Orient. Sorgeix l'anècdota del "vale per...", una pràctica moderna que no convenç tothom per la pèrdua de la il·lusió immediata que suposa un regal físic. Els propòsits de l'any: L'esport i la roba tècnica La segona part del programa se centra en els clàssics propòsits d'Any Nou, especialment en l'activitat física. El debat es torna còmic quan es parla de la preparació per a una mitja marató: Es qüestiona la moda dels runners i els ciclistes, titllant de vegades de "hortera" l'ús excessiu de roba tècnica i materials fluorescents. Un dels participants defensa anar a fer esport amb roba normal o vaquers, mentre que la resta insisteix en la necessitat d'utilitzar equipament adequat per evitar el ridícul o per simple comoditat. Es discuteix la dificultat de mantenir la motivació passades les primeres setmanes de gener. "Jo soc un xiquet dels anys 70 i jo veig els ciclistes disfressats, ridículs per molta roba tècnica que porten." Conclusió sobre l'arrencada de l'any Finalment, es posa en relleu que, ja sigui per la dieta o l'exercici, el més complicat és el moment de començar (arrencar). Es bromegen sobre la possibilitat d'unir forces per anar a caminar junts, encara que les postures sobre la vestimenta esportiva continuen molt allunyades.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 37. Reis, joguets i traumes. - episode art
    12'

    QUEDEM I XARREM? Programa 37. Reis, joguets i traumes.

    Context i to de la conversa Episodi en clau nadalenca, amb un to molt col·loquial i humorístic, on els participants recorden: Tradicions familiars de Nadal i Reis El paper dels padrins i les estrenes Regals d’infància que van marcar època El missatge del rei i les campanades de Cap d’Any Tradicions de Nadal: Pare Noel vs Reis Tots es declaren clarament més de Reis que de Pare Noel. Alguns comenten que en Nadal podia caure “alguna chorraeta”, però el gruix dels regals i la il·lusió eren pels Reis Mags. "Mirad que yo celebre todo, pero yo soy de Reis." El paper dels padrins i les estrenes Estrenes i diners de Nadal Parlen de la tradició de les estrenes: els padrins donen diners als fillols el dia de Nadal. En algunes cases es fa: Fila de nebots després de dinar, tots esperant el sobre. Donar a tots per igual, siguen fillols o no, per evitar comparacions. S’analitza la pressió econòmica i moral: El fillol sol rebre un poc més. Es critica el padrí que no dóna res i “queda en evidència”. Situacions incòmodes i solucions Debaten què passa quan: Un nebot té padrí present i un altre no. El padrí no pot o no vol donar. Es valora l’“opció Amparo”: donar també als altres nebots, no només a la fillola, per evitar tristors i greuges comparatius. "Espadrís roños queda ahí mal." També recorden quan, de menuts, anaven a casa del padrí a estirar la mà, fins i tot si vivia en un altre poble. Alegries i anècdotes amb els diners Expliquen que, entre tants sobres i detalls, a voltes: Perden els diners el mateix dia. Els troben dies després en algun lloc inesperat. Ho viuen com a “alegries extra” que allarguen la màgia de Nadal. Regals d’infància que van marcar La cuineta i els jocs simbòlics Una de les participants recorda amb molta il·lusió la cuineta: Obrir i tancar portetes. Jugar sense parar. Ho relacionen en broma amb el fet que “des de llavors no ha parat” de cuinar. Cotxe nou per als germans Una altra recorda l’any que els pares van comprar un cotxe de veritat als germans: Recorda obrir la porta del carrer, veure el cotxe i els bots d’alegria. Ella tenia 9 anys i ho té molt gravat. Explica com volia eixir al carrer a veure què passava i els pares no la deixaven, perquè estaven preparant la sorpresa. Nines, Nancy i “sucedanis” Parlen de l’època de la Nancy i altres nines. Moltes vegades no arribava la marca “bona”, sinó: Un sucedani o “hacendado de l’època”. Exemples: babi pocosete, bebismo cosete. Accepten amb humor que els Reis portaven el que volien, no sempre el que demanaven. "Si tú volies la marca, venía un sucedaño. El hacendado de la época." Trauma de l’Scalextric i el trenet Un dels participants confessa un “trauma infantil”: Va demanar un Scalextric. Els Reis li van portar en canvi un trenet de plàstic amb troncs. El tren era xulo i complet, però ell sentia que era “un tren de merda de plàstic” comparat amb l’Scalextric. El tren tenia: Funció de carregar i descarregar tronquets. Ell gaudia sobretot de muntar i desmuntar, més que de jugar. Ara, de major, reconeix que el valoraria molt i que el voldria de nou. "Ara voldria eixer tren de merda que portava tronc de plàstic." També parla dels cosins, que sí que tenien: Scalextric. Nau de Star Wars. Ell gaudia jugant amb els joguets dels altres, encara que a casa tinguera el “sucedani”. Joc electrònic de preguntes i respostes Un altre record especial és un joc electrònic: Caixa rectangular amb fitxes de cartonet. Es ficava la fitxa, es triava resposta i es prement el botó. Si encertava, pitava; si no, no s’encenia res. El descriu com un joc que el va fer flipar i amb el qual passava molta estona. Missatge del rei i tradicions televisives Missatge del rei de Nadal Parlen del missatge del rei (emèrit o actual) la nit de Nadal. Dinàmiques familiars: En algunes cases tothom calla i mira la tele com si fos molt important. En altres cases, ningú fa cas i hi ha cacau de converses mentre sonen els “calleu, calleu”. Hi ha qui, si fos per ell, ni el posaria, i aprofita el moment per mirar el mòbil. Les campanades de Cap d’Any Pregunten en quin canal veuen les campanades. Per a la majoria: És indiferent el canal. No donen importància especial a si surt Pedroche o altres presentadors. Tancament: humor i mirada enrere L’episodi combina nostàlgia i humor al voltant de: La màgia desigual dels Reis Mags: a voltes marca, a voltes sucedani. Els padrins generosos o “roñosos”. Els regals que van marcar, encara que no foren exactament el que s’havia demanat. La distància actual envers rituals com el missatge del rei i les campanades. En conjunt, és una conversa càlida que retrata molt bé la cultura nadalenca popular i la manera com, amb els anys, aquests records es transformen en anècdotes tendres i divertides.