QUEDEM I XARREM?
QUEDEM I XARREM?
Programa

QUEDEM I XARREM?

Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.

Dimecres, Dimecres · 11:15 - 11:30 ·65 episodis
RSS

episodis

25-36 de 65
  • QUEDEM I XARREM? Programa 42 - Marques i compres. - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 42 - Marques i compres.

    En aquesta edició del programa QUEDEM I XARREM?, emès a Radio Ribarroja, els interlocutors participen en una tertúlia distesa i humorística sobre l'evolució de la moda, les marques i les anècdotes personals al voltant del consum. La conversa destaca com la percepció de la indumentària ha canviat amb el pas del temps, desplaçant-se del valor de la marca específica cap a l'experiència en tendes multimarca. Els temes principals tractats inclouen: La influència de les marques del passat: es reflexiona sobre el pes de firmes com Levi's, Benetton, Lois o Converse, i com algunes han perdut el seu estatus o visibilitat davant de nous models de negoci. La barrera lingüística en el consum: es comenta amb ironia la dificultat que suposa, de vegades, el desconeixement de l'anglès a l'hora d'entendre etiquetes o funcions de productes, citant anècdotes divertides sobre compres errònies. La moda generacional: es contraposa la forma de vestir dels joves actuals amb la de les generacions passades, on existia una major fidelitat a marques concretes. "Com que va fer-la, més mona que mona. Ja me'n carregaré jo." Els participants posen de relleu la importància de conservar el sentit de l'humor davant la modernitat i les noves tendències que, sovint, resulten incomprensibles per la falta d'adaptació al consumidor local.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 41 - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 41

    Reflexions i Superpoders: Una Tertúlia Matinal El programa d'avui comença amb una xerrada distesa entre les col·laboradores Vanessa i Amparo, que comparteixen les seves cavil·lacions nocturnes després d'una nit d'insomni. Entre jocs de paraules i passatemps, sorgeixen temes hipotètics que barregen l'humor amb la realitat quotidiana. Els Superpoders Desitjats Les convidades debaten sobre quin superpoder preferirien tenir per facilitar-se la vida: * Teletransportació: Es perfila com la favorita, especialment per estalviar temps en desplaçaments, evitar l'ús de l'ascensor i viatjar a llocs llunyans com Nova York. * Invisibilitat: Una opció per evitar situacions de vergonya o "amagar-se baix de terra". * Control del temps: La capacitat de frenar els moments agradables i accelerar els moments difícils o chungs. * Menjar sense engordar: Un desig universal per gaudir de la gastronomia sense preocupacions de salut o estètica. L'Exercici de "Desinventar" Es planteja un exercici imaginatiu sobre quins objectes o conceptes farien desaparèixer del món modern: * La bomba atòmica: La primera opció per la seva perillositat global. * Els patinets elèctrics i motos sorolloses: Considerats una molèstia constant en la convivència urbana. * L'iPhone: S'esmenta irònicament per la dificultat d'algunes usuàries per controlar el temps d'ús en comparació amb Android. * La classe política: Per la falta de qualitat percebuda en algunes gestions. "Si tinguérem que desinventar algo... home, la bomba atòmica, que ens juguem el futur en un dit tonto." Finalment, es fa un reconeixement als bons invents, com el rentaplats, la llavadora o la rumba, que faciliten les tasques domèstiques i permeten millorar la qualitat de vida.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 40 - Dubtes existencials (Part 2) - episode art
    12'

    QUEDEM I XARREM? Programa 40 - Dubtes existencials (Part 2)

    En aquesta edició de les xerrades de dimecres, el presentador i les col·laboradores debaten amb humor sobre aquells pensaments existencials que sorgeixen durant les nits d'insomni. El diàleg barreja el surrealisme de les preguntes quotidianes amb anècdotes sobre la convivència i la higiene domèstica. Els enigmes de la cambra de bany El debat central gira al voltant de tres qüestions que el presentador es planteja quan no pot dormir: La higiene de les tovalles: Es qüestiona per què es consideren brutes si les usem quan ja estem nets després de la dutxa. S'arriba a la conclusió que l'olor d'humitat és el factor determinant per rentar-les. L'incident del sabó: Una paradoxa sobre si el sabó que cau a terra neteja el paviment o s'embruta la pastilla. La naturalesa dels miralls: La pregunta sobre de quin color és realment un mirall més enllà del que reflecteix. Convivència i costums Les col·laboradores, especialment l'Amparo i la Vanessa, critiquen amb ironia les anades al vàter del presentador a les tres de la matinada per a reflexionar. També es discuteix sobre el costum típicament masculí de dormir-se al sofà i després negar que s'ha roncat. "¿De quin color és un espill? Transparent no és... i m'haig de calçar a les dues o les tres del matí a pensar això perquè no me ve la son." Consells pràctics i reptes L'Amparo suggereix l'ús de melatonina per a l'insomni i recomana unes boletes perfumades per a la roba que ajuden a mantenir les tovalles amb bona olor durant més temps. Finalment, es tanca l'episodi amb un nou enigma per a la setmana vinent: qui tanca la porta de l'autobús quan baixa l'últim conductor?

  • QUEDEM I XARREM? Programa 39. Dubtes existencials (Part 1) - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? Programa 39. Dubtes existencials (Part 1)

    Reflexions existencials i quotidianitats amb Amparín En aquesta edició d'Amparín, les interlocutores comparteixen una estona de xerrada distesa i humorística sobre qüestions que els han passat pel cap durant la nit. El programa barreja la ironia costumista amb preguntes absurdes per passar una bona estona. El dilema del "mig entrepà" La conversa s'inicia amb un gran enigma de la restauració moderna: per què un mig entrepà mai sembla realment la meitat? S'analitza la percepció psicològica del client quan demana "mig entrepà"; sembla que busquem sentir-nos millor amb la dieta tot i que la mida no sigui proporcional al preu. Existeix una mena de pacte no escrit on el restaurant serveix una mica més de la meitat per a no decebre. Es discuteixen les mides del pa: des de la viena de mig quilo fins a la varietat de barra de quarta. L'estètica dels extraterrestres Un altre gran tema de la jornada és la imatge que tenim dels éssers d'altres planetes i el motiu de la seva suposada "fealtat". Es pregunten per què sempre se'ls representa com a personatges calbs, babosos i amb antenes. Es recorda la pel·lícula Cocoon (1985) com un exemple d'extraterrestres més estètics o "bonics". Sorgeix la teoria humorística que potser nosaltres som els lletjos per a ells, o que no ens envaeixen perquè ens troben poc atractius. "Si ens envaeixen, serà per a redreçat (posar ordre), perquè som ben lletges." Experiències amb l'astronomia i el misteri L'espai acaba amb anècdotes personals sobre albiraments al cel: Confusions entre naus espacials i fenòmens astronòmics o brossa espacial. Records de sèries de por com Objetivo OVNI que van marcar la seva infantesa. L'evocació de personatges tendres de la ciència-ficció com E.T. o Mi amigo Mac.

  • 13'

    QUEDEM I XARREM? Programa 38. Reis Mags i nous propòsits.

    Reflexió sobre les festes i les tradicions familiars L'episodi comença amb una conversa distesa sobre com han passat les festes de Nadal i Reis. Els interlocutors comparteixen les seues experiències personals, destacant la importància de les tradicions familiars al voltant dels regals i els menjars: Amparo comenta la seua preferència pels Reis, destacant el detall dels pernils com a part del seu regal de cada any. Es discuteix la figura del pare Noel versus els Reis, amb una clara inclinació dels participants cap a la tradició local meridional d'esperar a l'arribada dels Mags d'Orient. Sorgeix l'anècdota del "vale per...", una pràctica moderna que no convenç tothom per la pèrdua de la il·lusió immediata que suposa un regal físic. Els propòsits de l'any: L'esport i la roba tècnica La segona part del programa se centra en els clàssics propòsits d'Any Nou, especialment en l'activitat física. El debat es torna còmic quan es parla de la preparació per a una mitja marató: Es qüestiona la moda dels runners i els ciclistes, titllant de vegades de "hortera" l'ús excessiu de roba tècnica i materials fluorescents. Un dels participants defensa anar a fer esport amb roba normal o vaquers, mentre que la resta insisteix en la necessitat d'utilitzar equipament adequat per evitar el ridícul o per simple comoditat. Es discuteix la dificultat de mantenir la motivació passades les primeres setmanes de gener. "Jo soc un xiquet dels anys 70 i jo veig els ciclistes disfressats, ridículs per molta roba tècnica que porten." Conclusió sobre l'arrencada de l'any Finalment, es posa en relleu que, ja sigui per la dieta o l'exercici, el més complicat és el moment de començar (arrencar). Es bromegen sobre la possibilitat d'unir forces per anar a caminar junts, encara que les postures sobre la vestimenta esportiva continuen molt allunyades.

  • QUEDEM I XARREM? Programa 37. Reis, joguets i traumes. - episode art
    12'

    QUEDEM I XARREM? Programa 37. Reis, joguets i traumes.

    Context i to de la conversa Episodi en clau nadalenca, amb un to molt col·loquial i humorístic, on els participants recorden: Tradicions familiars de Nadal i Reis El paper dels padrins i les estrenes Regals d’infància que van marcar època El missatge del rei i les campanades de Cap d’Any Tradicions de Nadal: Pare Noel vs Reis Tots es declaren clarament més de Reis que de Pare Noel. Alguns comenten que en Nadal podia caure “alguna chorraeta”, però el gruix dels regals i la il·lusió eren pels Reis Mags. "Mirad que yo celebre todo, pero yo soy de Reis." El paper dels padrins i les estrenes Estrenes i diners de Nadal Parlen de la tradició de les estrenes: els padrins donen diners als fillols el dia de Nadal. En algunes cases es fa: Fila de nebots després de dinar, tots esperant el sobre. Donar a tots per igual, siguen fillols o no, per evitar comparacions. S’analitza la pressió econòmica i moral: El fillol sol rebre un poc més. Es critica el padrí que no dóna res i “queda en evidència”. Situacions incòmodes i solucions Debaten què passa quan: Un nebot té padrí present i un altre no. El padrí no pot o no vol donar. Es valora l’“opció Amparo”: donar també als altres nebots, no només a la fillola, per evitar tristors i greuges comparatius. "Espadrís roños queda ahí mal." També recorden quan, de menuts, anaven a casa del padrí a estirar la mà, fins i tot si vivia en un altre poble. Alegries i anècdotes amb els diners Expliquen que, entre tants sobres i detalls, a voltes: Perden els diners el mateix dia. Els troben dies després en algun lloc inesperat. Ho viuen com a “alegries extra” que allarguen la màgia de Nadal. Regals d’infància que van marcar La cuineta i els jocs simbòlics Una de les participants recorda amb molta il·lusió la cuineta: Obrir i tancar portetes. Jugar sense parar. Ho relacionen en broma amb el fet que “des de llavors no ha parat” de cuinar. Cotxe nou per als germans Una altra recorda l’any que els pares van comprar un cotxe de veritat als germans: Recorda obrir la porta del carrer, veure el cotxe i els bots d’alegria. Ella tenia 9 anys i ho té molt gravat. Explica com volia eixir al carrer a veure què passava i els pares no la deixaven, perquè estaven preparant la sorpresa. Nines, Nancy i “sucedanis” Parlen de l’època de la Nancy i altres nines. Moltes vegades no arribava la marca “bona”, sinó: Un sucedani o “hacendado de l’època”. Exemples: babi pocosete, bebismo cosete. Accepten amb humor que els Reis portaven el que volien, no sempre el que demanaven. "Si tú volies la marca, venía un sucedaño. El hacendado de la época." Trauma de l’Scalextric i el trenet Un dels participants confessa un “trauma infantil”: Va demanar un Scalextric. Els Reis li van portar en canvi un trenet de plàstic amb troncs. El tren era xulo i complet, però ell sentia que era “un tren de merda de plàstic” comparat amb l’Scalextric. El tren tenia: Funció de carregar i descarregar tronquets. Ell gaudia sobretot de muntar i desmuntar, més que de jugar. Ara, de major, reconeix que el valoraria molt i que el voldria de nou. "Ara voldria eixer tren de merda que portava tronc de plàstic." També parla dels cosins, que sí que tenien: Scalextric. Nau de Star Wars. Ell gaudia jugant amb els joguets dels altres, encara que a casa tinguera el “sucedani”. Joc electrònic de preguntes i respostes Un altre record especial és un joc electrònic: Caixa rectangular amb fitxes de cartonet. Es ficava la fitxa, es triava resposta i es prement el botó. Si encertava, pitava; si no, no s’encenia res. El descriu com un joc que el va fer flipar i amb el qual passava molta estona. Missatge del rei i tradicions televisives Missatge del rei de Nadal Parlen del missatge del rei (emèrit o actual) la nit de Nadal. Dinàmiques familiars: En algunes cases tothom calla i mira la tele com si fos molt important. En altres cases, ningú fa cas i hi ha cacau de converses mentre sonen els “calleu, calleu”. Hi ha qui, si fos per ell, ni el posaria, i aprofita el moment per mirar el mòbil. Les campanades de Cap d’Any Pregunten en quin canal veuen les campanades. Per a la majoria: És indiferent el canal. No donen importància especial a si surt Pedroche o altres presentadors. Tancament: humor i mirada enrere L’episodi combina nostàlgia i humor al voltant de: La màgia desigual dels Reis Mags: a voltes marca, a voltes sucedani. Els padrins generosos o “roñosos”. Els regals que van marcar, encara que no foren exactament el que s’havia demanat. La distància actual envers rituals com el missatge del rei i les campanades. En conjunt, és una conversa càlida que retrata molt bé la cultura nadalenca popular i la manera com, amb els anys, aquests records es transformen en anècdotes tendres i divertides.

  • QUEDEM I XARREM? del 10/12/2025

    Amparo Guardiola i Vanessa Barahona, junt amb l'equip de Divinas Mañanas, comentan, parlen, reflexionen i, sobre tot, es rieun molt a gust de les coses de la vida. Un espai gravat durant el temps de l'esmorzar.

  • QUEDEM I XARREM? del 3/12/2025 — Dinars d’empresa de Nadal: pagament, dinars vs sopars i salseo - episode art
    11'

    QUEDEM I XARREM? del 3/12/2025 — Dinars d’empresa de Nadal: pagament, dinars vs sopars i salseo

    Context inicial El fragment correspon a una secció radiofònica distesa on diverses tertulianes (Gemma, Vanessa, Amparo...) conversen sobre el Nadal, els dinars o sopars d’empresa i les seues experiències personals. Nadal, pessebres i records de cinema Es fa referència al Nadal i al naixement en el pessebre, destacant que: Els pessebres antics no eren perfectes ni “brillants”, sinó més aviat rústics i bruts. Es compara la idealització actual amb les pel·lícules clàssiques de Errol Flynn. S’esmenten també les pel·lícules en blanc i negre, que en teles modernes semblen “de color gris” i que la gent jove ja no acostuma a veure. Tema central: dinars i sopars d’empresa de Nadal Qui ha de pagar el dinar d’empresa? Es planteja si el dinar d’empresa l’ha de pagar: L’empresa, Els treballadors, O una fórmula mixta. Posicions principals: Si t’obliguen a anar, l’empresa l’ha de pagar. “Si te’l pagues tu, vas en vols”, és a dir, la motivació baixa si no hi ha invitació real. No queda bé una empresa que “convida” però fa pagar el menú als empleats. "Ja que vos poseu jefes, poseu-vos bé." Es defensa que, si no volen pagar, millor no organitzar dinar o, com a alternativa, donar un detall tangible (pernilet, caixa, etc.). Dinar pagat o “Aguinaldo”? Moltes prefereixen un pernil o una caixa de Nadal abans que el dinar: El pernil es valora perquè dura més i es comparteix a casa. El “Aguinaldo” (caixa o pernil) es veu com un reconeixement directe. Idealment, es proposa: Dinar pagat per l’empresa + detallet (caixa o pernil). Organització de les taules i relacions entre companys Amb qui seu cadascú? En alguns llocs (com l’Ajuntament), la gent s’asseu per sectors: Neteja amb neteja, administratius amb administratius, etc. Quan hi ha llocs buits o poca gent d’un departament, es barregen amb altres, com ara informàtics. Es comenta el típic tòpic dels informàtics (ulleres, molt amables, servicials amb el vi, etc.). Companys amb els quals no tens feeling Es reconeix que, si et portes malament amb algú o no tens gaire relació: És problemàtic segons on et toqui seure. En grups grans (12 o més) és fàcil que hi haja gent lluny amb qui quasi no interactues. La finalitat del dinar hauria de ser: Fomentar la camaraderia. Parlar amb gent que coneixes però no veus cada dia. Mòbils, gravacions i “salseo” Prohibir els mòbils al sopar de Nadal? Es debat si caldria prohibir els mòbils als dinars/sopars d’empresa: Hi ha qui diu que li és igual. Altres critiquen la gent que es desconnecta mirant el telèfon mentre hauria d’estar socialitzant. Es considera que un dinar d’empresa és per compartir i fraternitzar; si algú es passa el temps al mòbil: “Si vol mirar el telèfon és perquè no li interessa el que he de dir jo”. El perill de les gravacions S’assenyala que ara, amb els mòbils: Les confessions i excessos dels sopars queden gravats. Això augmenta el risc de penediment l’endemà. “A l’endemà és quan venen els punyals… ‘Jo he dit això?’ — ‘Ho has dit, ho has dit’.” Les copes destapen: Allò que la gent pensa i no diu normalment. Bromes, crítiques i comentaris que després poden portar conflictes. El motiu de pes d’algunes per anar al dinar: “Vaig pel salseo de després”, pel que passa quan la gent ja ha begut. Menjar, caminar i formats: dinar vs sopar Proposta de caminada després del dinar Es proposa fer una caminada pel poble després del dinar per: Ajudar a pair. Continuar socialitzant. Algunes s’hi neguen rotundament: “Jo l’únic que vull és menjar i no caminar.” No veuen necessari “fartar-se” ni tampoc compensar-ho caminant. És millor dinar o sopar d’empresa? Hi ha un consens creixent a favor del dinar: El sopar “fa peresa”, arriba tard, dóna son. Amb el dinar, pots fer tardeo, ser a casa a les 22h, posar-te el pijama i veure una pel·li. Es destaca que amb el dinar: Pots allargar tranquil·lament la jornada festiva. Si vols, més tard encara pots eixir a sopar. Algunes diuen que els és indiferent — podrien fer non-stop de 24 hores i 5 àpats si calguera. Conclusió: què és realment important? Més enllà de menús i horaris, s’arriba a la idea que el clau del dinar/sopar d’empresa de Nadal és: La camaraderia i el bon ambient entre companys. Que el menjar siga digne i correcte, sobretot si el paga l’empresa. Que l’empresa quede bé amb el que ofereix, ja siga un bon àpat, un pernil o una caixa. El component de salseo i rialles també s’accepta com una part inevitable i, per a algunes, molt desitjada del ritual nadalenc laboral.

  • 12'

    Quedem i xarrem? Programa 34. Soc de poble, i?

    Resum del contingut 1. Identitat de poble vs. vida de ciutat Es planteja el tema: què significa ser de poble enfront de la gent que ve de ciutat a viure als pobles. Es reivindiquen les característiques pròpies de la vida de poble, més enllà de només residir-hi per preu de l'habitatge o tranquil·litat. Es diferencia clarament entre: Urbanites que van a viure al poble però mantenen mentalitat de ciutat. Gent del poble, que viu i es relaciona d’una altra manera. "Tots volem anar al poble per les característiques que comporta." 2. Costums quotidians de la gent de poble Hàbits al carrer Una de les característiques essencials és caminar pel mig del carrer en lloc de la vorera. Els carrers són més transitables, estrets, i això afavoreix una relació més propera. Conèixer-se entre tots Al poble, tothom es coneix, directe o indirectament. Apareixen expressions com "tu de qui eres?" per identificar la família o el llinatge. Es contrasta amb la ciutat, on sovint ni es coneix el veí del costat. 3. El valor del salut i la conversa Saludar com a norma social Es remarca que saludar és una cosa bàsica i pròpia de la cultura de poble. S’esmenta la idea que saludar no costa diners i diu molt de l’educació i la convivència. Converses espontànies Anar a comprar es converteix en una activitat social: Parlar amb tothom. Trigar molt a tornar a casa perquè sempre s’engeguen converses. Es destaca que això no passa a la ciutat, on cadascú va més al seu aire i amb el cap cot. 4. Control social, seguretat i “vida exposada” Tothom sap on estàs Es presenta com a tret de poble que la gent sap on vas, què fas i amb qui vas. Això genera: Una sensació de vigilància constant. Però també seguretat i protecció, sobretot per als joves. “Per sort o per desgràcia som gent que ens coneix molta gent.” Es conta com els pares poden assabentar-se de tot sense mòbils ni GPS, només per la xarxa social del poble (botigues, veïnes, etc.). “Vida esposada” Quan tens 15 anys pot donar molta ràbia que tot se sàpiga. Però els adults ho veuen com un punt a favor: més control, més cura, més comunitat. 5. La fresca, el veïnat i les relacions comunitàries La tradició de seure a la fresca Un altre tret molt característic és eixir a la fresca a la porta de casa: Cadires al carrer. Xarrar en el veïnat. Compartir menjar (caragols, sopars, etc.). Es recorda com abans: Les dones eixien a cosir al carrer amb la ràdio. Es jugava al carrer amb els xiquets mentre els adults conversaven. Es lamenta que aquest costum s’ha anat perdent, substituït per parcs o altres formes de vida més tancades a casa. Partidetes i vida al carrer Després de sopar, la gent gran es reunia a la plaça a jugar a les cartes i riure. Es presenta com una cosa impossible d’imaginar en una gran ciutat. 6. Veïnatge, confiança i ajuda mútua Veïns com a família ampliada Els veïns es viuen com una extensió de la família: Es demanen coses de socors: “que em falta un ou, que em falta sal...” Es deixen jocs de claus perquè el veí puga entrar a casa en cas de necessitat. Confiança i responsabilitat compartida Hi ha una gran confiança mútua: Deixar les cadires al carrer sense por. Deixar la porta oberta amb una cortina, sabent que el veïnat “vigila”. Es comenta també la pràctica moderna de recollir paquets d’Amazon dels veïns quan no estan a casa, com una nova forma de veïnatge. Aquesta proximitat es considera “bonica” i pròpia de la vida de poble. 7. Transformacions i noves dinàmiques Es reconeix que moltes coses han canviat: Més alarmes i sistemes de seguretat. Menys fresca tradicional. Gent que ve de ciutat a viure al poble i no entén aquesta filosofia de vida. Tot i això, es destaca que: Alguns nouvinguts s’acoblen i adopten la manera de fer del poble. Fins i tot hi ha qui acaba comprant una casa al poble perquè s’enamora d’aquest estil de vida. 8. Idees clau sobre què és “ser de poble” En resum, ser de poble s’associa a: Conèixer i saludar la gent del teu entorn. Convertir el carrer en un espai de convivència i no només de trànsit. Viure en una xarxa de control social però també de protecció. Mantenir costums comunitaris com la fresca, les converses llargues, les partidetes. Tractar els veïns quasi com família, amb confiança i ajuda mútua. I es conclou implícitament que qui ve al poble però no entra en aquesta lògica comunitària, “s’ho perd”.

  • Quedem i xarrem? Prog 33, amb Amparo Guardiola i Vanessa Barahona. Dolços de Nadal. - episode art
    11'

    Quedem i xarrem? Prog 33, amb Amparo Guardiola i Vanessa Barahona. Dolços de Nadal.

    Resum de la tertúlia En aquest fragment de tertúlia radiofònica, les participants conversen de manera distesa i humorística sobre els dolços típics de Nadal, les seues preferències i manies, i les dinàmiques familiars al voltant de la taula. 1. Context i to de la conversa Es tracta d’un espai de xerrada informal entre diverses col·laboradores habituals. El to és joguiner, molt col·loquial i ple de bromes internes i comentaris espontanis. El punt de partida és l’arribada del fred i la presència anticipada de productes de Nadal als supermercats. 2. Torrons i postres de Nadal Preferències sobre torrons Parlen dels clàssics: Torró de Xixona (moll) i torró d’Alacant (dur). Especial predilecció pel torró de gema / yema tostada. Es comenta també el torró de xocolate amb ametla i altres variants més modernes (pistatxo, etc.). Algunes reconeixen que gairebé no en compren, i que només el fan servir per: Fer flam de torró. Fer panacota de torró. "Jo el flan de torró o la panacota que jo faig quan me sobra" Productes variats de dolç de Nadal Es mencionen molts dolços tradicionals i comercials: Polvorons (generen opinions dividides: a algunes els encanten, a altres els “agobien”). Panettone (algunes el troben boníssim, altres diuen que “se’ls fa bola”). Enroscos de vino i boletes de coco. Pastissets de moniato. Mantecaetes i el misteriós comcaiga (dolç casolà tipus masseta fregida que “cau” a l’oli). Rosquilles/sogues i altres pastes casolanes de sempre. 3. La cistella o safata de dolços a casa Una de les tertulianes descriu la cistella de dolços de la seua sogra, molt gran i sempre plena de: Torrons diversos. Polvorons, boletes de coco, pastes, etc. Aquesta cistella s’exposa des del dia 24 fins al 6 de gener, i: Alguns dolços desapareixen molt ràpidament. Altres, com els polvorons, queden més temps a la safata. Una altra comenta que a casa seua, en canvi, ni treuen safata de dolços el dia de Nadal, com a molt alguna coca casolana. 4. Canvi d’hàbits: pastilles vs. assortits Abans es compraven pastilles senceres de torró (fins i tot “de lo bueno, lo mejor” a botigues especialitzades). Ara cada volta hi ha més paquets assortits (sortidos) amb: Trossos xicotets, cadascun en el seu paperet. Es destaca que això va bé perquè la gent ja no menja tant torró i així: No cal obrir una pastilla sencera. El que queda no es fa malbé. "Això se fa perquè la gent no el minxa... I no se fa malo. Està bé això." 5. Les caixes de Nadal dels jubilats Apareix el tema de les caixes de Nadal que reben alguns jubilats: Es diu que són caixes “molt apanyades”, plenes de productes nadalencs. Algunes persones s’hi apunten als jubilats sobretot per la caixa. Es remarca la il·lusió d’obrir la caixa i descobrir “què du”. 6. El torró que sobra i els propòsits que no arriben Una de les veus explica que guarda el torró que sobra per a: Fer un pastís. Fer algun postre elaborat. Tot i això, el torró queda oblidat en un calaix: "Allí està el torró encara" "Jo ho deixe la il·lusió de fer algun dia un pastís... i no m’arriba." Es comenta també la panacota de torró, molt bona però molt contundent, ideal en racions tipus xupito. 7. Manies, límits i manera de “disfrutar” Algunes tertulianes reconeixen que ja no mengen quasi res de dolç, però: Gaudeixen veient els altres menjar. S’asseuen davant la safata i animen: “minxeu, minxeu”. Es parla de mares o sogres que: Fan un mos, es queden mirant, diuen “està bo, eh?” però no continuen. Generen certa pressió tendra perquè la resta menge. 8. Dolços “moderns” i alternatives Es comenten torrons moderns (de xocolate amb pistacho, de pitufo, etc.), sovint demanats pels més joves però que al final no es mengen gaire. Una de les participants diu que vol portar “bombonets zero azúcar añadidos” pensant en la salut d’una altra persona. 9. Idea central de la tertúlia La conversa gira al voltant de: Com els dolços nadalencs formen part de la memòria gustativa i emocional. La diferència entre el que es compra per tradició i el que realment es menja. El paper de mares i sogres com a guardianes de la safata de dolços. L’evolució dels hàbits: de les pastilles clàssiques de torró a assortits individuals i productes “zero sucre”. És una tertúlia que barreja nostàlgia, humor i costumari nadalenc valencià al voltant de la taula dolça de Nadal.

  • 13'

    QUEDEM I XARREM? Programa 32 - Cacaus, sigrons, pipes...

    Resum Tema central Xarraeta distesa i humorística sobre com menjar fruits secs i picadetes: cacaus, pipes, kikos, pistatxos, ametles, barreges i manies personals. Punts clau Cacaus: plat o a la taula? Consens flexible: es mengen igual; el debat real és si van amb corfa/capelleta o pelats i amb sal o sense. Pelleta vs capelleta: Uns prefereixen el cacau amb corfa; altres, pelat per evitar mans pringades i pelletes per tot. Es comenta que la pelleta s’enganxa a les dents i pot amargar, però també té “beneficis”. Pistatxo i ametla: Hàbits de “repasar” la pell del pistatxo quan s’obri; la pell que s’enganxa molesta. Preferències dividides sobre si la pell de l’ametla amarga o no. Pipes i kikos: Tècniques variades: pelar a boca o a mans, fer “clic-clic”, escopir corfes amb habilitat. Record d’“accions de velocitat” menjant pipes i l’entreteniment que suposen. Esment de bosses amb saquet de paper adherit per a les corfes. Porrat i cigrons torraets: Nostàlgia pel porrat i el “cigronet torraet”, ara més difícils de trobar; por d’enganxar-se a pastes/implants. Llegum vs fruit sec: Recordatori que el cacau (cacauet) és llegum, no fruit sec, malgrat l’ús cultural. Confusió paral·lela: tomata fruita o verdura? Barreges dolces modernes: Mixes amb fruita deshidratada, trossets ensucrats i “càpsules” d’arándans; debat si són fruita seca o simplement caramelets. Manies i rituals: Fer “muntonets” de cacaus o pipes abans de menjar-los. Pelar el raïm i guardar-lo en un got per menjar gra a gra; anècdota de “furt” del cor del meló d’Alger. Alergia al raïm vs el desig de moscatell de setembre. Frases destacades "La pelleta és el que te fa cagar millor." "Bueno, partint que el cacau no és un frutu sec, no? — És llegumbre." Conclusió Una tertúlia carregada d’humor valencià i complicitat sobre com i amb què gaudir dels fruits secs i picadetes, amb discrepàncies saboroses però bon rotllo unànime: cada u té la seua mania i totes valen si fan goig.

  • Quedem i xarrem? Prog 31, amb Amparo Guardiola i Vanessa Barahona. De tendes... - episode art
    14'

    Quedem i xarrem? Prog 31, amb Amparo Guardiola i Vanessa Barahona. De tendes...

    Resum Col·loqui a Ràdio Ribarrotxa on, a partir del record del DeLorean de "Regreso al Futuro", les tertulianes fan un viatge als comerços i costums de compra d'abans a Riba-roja, amb anècdotes vives, productes a granel i la vida de barri com a protagonistes. Temes clau Inspiració nostàlgica: el DeLorean porta a parlar del passat i de l’autocine. Comerç tradicional: ultramarins, carnisseries, mercat, drogueries, ferreteries i botigues de teixits. Productes a granel i envasos propis: oli, llet en lleteres, olives, peix al plat o en bossa. Relació humana i confiança: tracte de tu a tu, pagaments a terminis amb llibreta i vida de barri. Sabors i higiene: contrast entre els gustos d’abans i els hàbits actuals (guants, envasos, esterilitat). Anècdotes destacades Autocine a València ("Star") i records familiars, llums i pantalles encara visibles. Carnisseria de la tia Solita: tastos de llonganissa i botifarra, i el forn de la tia Angelina. Ultramarins amb olors inconfusibles i olives a granel; el "llimonero" passant per les cases. Mostradors molt alts i personatges del poble: Ricardito amb escalereta, Barberín, Paco Camot. Al mercat: el besuc servit en plat o bossa; i l’oli a granel al Frare o a Vigorra, amb les bombolletes. Llet en lleteres; drogueria i ferreteria amb calaixets plens de cargols i peces menudes. Teixits i dot de casament a la Cigüeña, Matilde i Plácido; pagaments apuntats en una llibreta. Drogueria familiar amb pinso i pollets; bombones de gas amb "camiseta" de tela i exigència de netedat. Botiga de xutxes anomenada "pastisseria"; i el cas de Paco Molina, que atenia estirat al llit. Bromes sobre higiene: d’abans es tocava tot i "no passava res"; avui hi ha més al·lèrgies i guants. Anècdota domèstica: la cunyada que llepa la cullera del xarop "perquè no gotege". Cites "Dona’m la més neta que tinguis" "Els sabors de la infància no són els d’ara" Reflexions finals Abans hi havia proximitat, reutilització i ofici; ara, més normes d’higiene i envasos. La memòria col·lectiva del comerç local reforça la identitat i la cohesió del poble.