
Aires Celtas del 22/11/2025
Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.
1052 episodis disponibles

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els divendres Hola, Cuore: Que me dices... i el millor de la Setmana en Divinas Mañanas

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dijous l'Agenda, La saviesa dels anys, Butaca de patio i taller de Cuina.

Resum del contingut 1. Identitat de poble vs. vida de ciutat Es planteja el tema: què significa ser de poble enfront de la gent que ve de ciutat a viure als pobles. Es reivindiquen les característiques pròpies de la vida de poble, més enllà de només residir-hi per preu de l'habitatge o tranquil·litat. Es diferencia clarament entre: Urbanites que van a viure al poble però mantenen mentalitat de ciutat. Gent del poble, que viu i es relaciona d’una altra manera. "Tots volem anar al poble per les característiques que comporta." 2. Costums quotidians de la gent de poble Hàbits al carrer Una de les característiques essencials és caminar pel mig del carrer en lloc de la vorera. Els carrers són més transitables, estrets, i això afavoreix una relació més propera. Conèixer-se entre tots Al poble, tothom es coneix, directe o indirectament. Apareixen expressions com "tu de qui eres?" per identificar la família o el llinatge. Es contrasta amb la ciutat, on sovint ni es coneix el veí del costat. 3. El valor del salut i la conversa Saludar com a norma social Es remarca que saludar és una cosa bàsica i pròpia de la cultura de poble. S’esmenta la idea que saludar no costa diners i diu molt de l’educació i la convivència. Converses espontànies Anar a comprar es converteix en una activitat social: Parlar amb tothom. Trigar molt a tornar a casa perquè sempre s’engeguen converses. Es destaca que això no passa a la ciutat, on cadascú va més al seu aire i amb el cap cot. 4. Control social, seguretat i “vida exposada” Tothom sap on estàs Es presenta com a tret de poble que la gent sap on vas, què fas i amb qui vas. Això genera: Una sensació de vigilància constant. Però també seguretat i protecció, sobretot per als joves. “Per sort o per desgràcia som gent que ens coneix molta gent.” Es conta com els pares poden assabentar-se de tot sense mòbils ni GPS, només per la xarxa social del poble (botigues, veïnes, etc.). “Vida esposada” Quan tens 15 anys pot donar molta ràbia que tot se sàpiga. Però els adults ho veuen com un punt a favor: més control, més cura, més comunitat. 5. La fresca, el veïnat i les relacions comunitàries La tradició de seure a la fresca Un altre tret molt característic és eixir a la fresca a la porta de casa: Cadires al carrer. Xarrar en el veïnat. Compartir menjar (caragols, sopars, etc.). Es recorda com abans: Les dones eixien a cosir al carrer amb la ràdio. Es jugava al carrer amb els xiquets mentre els adults conversaven. Es lamenta que aquest costum s’ha anat perdent, substituït per parcs o altres formes de vida més tancades a casa. Partidetes i vida al carrer Després de sopar, la gent gran es reunia a la plaça a jugar a les cartes i riure. Es presenta com una cosa impossible d’imaginar en una gran ciutat. 6. Veïnatge, confiança i ajuda mútua Veïns com a família ampliada Els veïns es viuen com una extensió de la família: Es demanen coses de socors: “que em falta un ou, que em falta sal...” Es deixen jocs de claus perquè el veí puga entrar a casa en cas de necessitat. Confiança i responsabilitat compartida Hi ha una gran confiança mútua: Deixar les cadires al carrer sense por. Deixar la porta oberta amb una cortina, sabent que el veïnat “vigila”. Es comenta també la pràctica moderna de recollir paquets d’Amazon dels veïns quan no estan a casa, com una nova forma de veïnatge. Aquesta proximitat es considera “bonica” i pròpia de la vida de poble. 7. Transformacions i noves dinàmiques Es reconeix que moltes coses han canviat: Més alarmes i sistemes de seguretat. Menys fresca tradicional. Gent que ve de ciutat a viure al poble i no entén aquesta filosofia de vida. Tot i això, es destaca que: Alguns nouvinguts s’acoblen i adopten la manera de fer del poble. Fins i tot hi ha qui acaba comprant una casa al poble perquè s’enamora d’aquest estil de vida. 8. Idees clau sobre què és “ser de poble” En resum, ser de poble s’associa a: Conèixer i saludar la gent del teu entorn. Convertir el carrer en un espai de convivència i no només de trànsit. Viure en una xarxa de control social però també de protecció. Mantenir costums comunitaris com la fresca, les converses llargues, les partidetes. Tractar els veïns quasi com família, amb confiança i ajuda mútua. I es conclou implícitament que qui ve al poble però no entra en aquesta lògica comunitària, “s’ho perd”.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimecres l'Agenda, Els Bans, Paraula de dona, L'hora Social, Butlletí Informatiu i Top , Top, Top.

Programa de Ràdio Picassent per a la XEMV. Programa que tracta sobre adiccions i com eixir d’elles.

Programa de Ràdio Túria L'Eliana per a la XEMV. Programa musical eclèctic que inclou entrevistes a músics coneguts i personatges del món musical. Presentat per Júnior SúperSnob.

Un programa amb què faràs un recorregut musical per tots els festivals d'Espanya amb molta música i poques paraules. Arriba a Ràdio Riba-roja a través de la XEMV des de Ràdio l´Om de Picassent.

Vicent Chirlaque està al comandament de «El racó de Kero», un programa dedicat a la música japonesa i d’anime amb la intenció d’acostar la música de la segona indústria discogràfica mundial a tots els aficionats i també a aquells que no ho siguen. Té un to divulgatiu per fer que les persones que no coneixen la música nipona s’hi puguen acostar de manera fàcil i entenedora. (Programa de Llosa FM per a la XEMV).

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dimarts l'Agenda, Els Bans, Altres Veus, Xé que animals! i Fil directe

Programa presentado y dirigido por Julián Henares, en el que se da cabida a la mejor música de jazz del recuerdo, jazz clásico, contemporáneo y de actualidad, junto con entrevistas y últimos conciertos.

Breu espai en què Dora Gorrea ens ofereix xicotetes píndoles sobre l'ús correcte de la nostra llengua.

Tertúlia sobre el VCF amb la participació de Gemma Casabán, Enrique Roig, Toni Fortea, Adrián Ruiz i Salva Tos.

Magazine matí de Radio Riba-Roja. Els dilluns l'Agenda, Els Bans, La tertúlia Esportiva, Poliesportiu Comarcal i com Sona

Programa de radio dedicat a promocionar, disfondre i gaudir de la música celta. Presentat per Federico Salvador, Juan Armando Salvador, Lola Sánchez i Javier González.